El míldiu, una malaltia provocada pel fong Plasmopara viticola, és un dels principals maldecaps dels viticultors catalans. Present a la península des de finals del segle XIX, aquest fong ataca les fulles, la tija i els raïms dels ceps, comprometent la collita tant en quantitat com en qualitat. En un context de canvi climàtic i agricultura sostenible, el seu control esdevé encara més complex, especialment per als conreus ecològics, que tenen limitacions estrictes quant a l’ús de productes fitosanitaris.
Un enemic persistent a la vinya
Per fer front a aquest repte, s’ha iniciat un nou assaig experimental en una parcel·la del Penedès. La iniciativa agrupa diversos actors del territori: les ADV del celler Vitalpe, Sant Martí Sarroca, Sant Llorenç d’Hortons, la Granada, i l’empresa Vallformosa, juntament amb l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), l’Escola de Viticultura Mercè Rossell i Domènech d’Espiells i el Servei de Sanitat Vegetal.
“L’INCAVI fa aquest estudi per afinar l’aplicació del coure en viticultura ecològica, que no permet l’ús de productes químics”, explica Lluís Giralt, investigador de viticultura de l’INCAVI, a Vadevi. Els objectius de la recerca són clars: millorar la persistència del coure mitjançant combinacions amb oxiclorur i testar nous productes amb baixa concentració de coure però alta eficàcia.
La novetat de l’assaig rau en la creació de condicions òptimes per al desenvolupament del fong, mitjançant aspersors que simulen pluja artificial i, si cal, la sembra d’espores. Això permet avaluar de manera precisa l’eficàcia de diferents tractaments, especialment aquells aptes per a l’agricultura ecològica.
Deslligar-se del coure
Actualment, la Comissió Europea estableix un màxim de sis quilos de coure per hectàrea i any, calculat en una mitjana de cinc anys. Però, segons Giralt, la previsió és que la restricció cada vegada vagi a més: “De manera que hem d’aconseguir que algun dels productes testats ara ens permetin prevenir amb una quantitat de coure mínima, però efectiva”. Per a l’investigador la fita és aconseguir que “l’ús de coure no deixi cap rastre en l’elaboració del vi”.
Una primavera de fongs
El context i el canvi climàtic han posat més alertes a trobar solucions contra el míldiu. De fet, enguany el clima ha estat especialment propici per a l’aparició del míldiu. Les pluges persistents i temperatures suaus, han afavorit l’aparició primerenca dels primers focus. Això confirma que, en viticultura, l’anticipació és clau.
Per aquest motiu, des de l’INCAVI s’estudia paral·lelament varietats de vinya resistents al míldiu i a l’oïdi a través de programes d’hibridació com el projecte VRIACC, i es manté un seguiment acurat des de les estacions d’avisos del Servei de Sanitat Vegetal.
El conjunt d’aquestes iniciatives evidencia un compromís clar del sector per adaptar-se a les exigències de la vinya ecològica i a les restriccions normatives europees. Tal com afirma Giralt, la producció ecològica obliga els pagesos “a actuar preventivament”, i és en aquest punt on la recerca i la innovació tecnològica esdevenen fonamentals per garantir una viticultura sostenible, rendible i respectuosa amb el medi ambient.
