L’adjectiu eteri o ethèric s’aplica a aquelles coses extremadament delicades, lleugeres, molt subtils, espirituals, celestials. Fins i tot, massa perfectes per aquest món humà i terrenal. Per a la Carlota Pena, al capdavant juntament amb la seva mare, del celler Vinyes d’Olivardots (DO Empordà), la papallona encarna com cap altre ésser viu aquesta sublimació, aquesta eterificació de la vida. Perquè la seva fragilitat, el seu vol silenciós, la seva adaptació a la natura i, sobretot, la seva metamorfosi (eruga i crisàlide) evoca el terrer, la vinya, la brotada, el fruit i la seva posterior conversió en els vins que comercialitza.
L’Ethèric, un blanc de noirs del celler, va guanyar el Premi Vinari Gràfiques Varias a la Millor Etiqueta 2025. La totalitat de l’etiqueta l’ocupa un dibuix fet al carbó d’una papallona, ben modelat i definits el cos i les ales de l’esquerra, mentre que les de la dreta es transformen i s’esvaeixen en un grapat de fulles que s’escampen al vent. La combinació perfecta entre animal i natura.
La Carlota va escollir aquesta il·lustració pel, perquè “és la primera capa de l’aura al voltant del cos, subtil a l’ull nu” i perquè, com la vinya, també reacciona al cicle vegetatiu, al de la vida mateixa.
El disseny de l’etiqueta, el tipus d’ampolla -en aquest cas més ovalada- les varietats del cupatge o fins i tot el preu o la seva disposició en una prestatgeria, fa que el possible client es decanti per un vi o per un altre. Perquè, abans del tast -i sense cap referència prèvia- la vista, segons la Carlota, és el primer sentit que ens influeix a l’hora de triar un vi.
Malgrat provenir d’Alella -amb DO pròpia- la família de la Carlota Pena es va enamorar de l’Empordà. Allí la seva mare, la Carme Casacuberta, després d’estudiar enologia als 40 anys, va emprendre un negoci ara fa una dècada amb tan sols 4 hectàrees de vinya. Ara en tenen 19 en propietat i llancen al mercat unes 70.000 ampolles entre 17 referències (“petites pinzellades de cadascun”, afirma), amb especial cura cap a les garnatxes i les carinyenes, sense oblidar, en menor mesura, el macabeu i el syrah.
