Després de tres anys d’una sequera implacable, la vinya catalana comença a respirar. La verema 2025 s’encara amb una sensació agredolça: per una banda, els senyals de recuperació són evidents; per l’altra, la memòria recent del patiment encara és molt present. Per això, enguany no es parla d’una gran collita ni d’un any històric, sinó d’una verema de transició. En parlem amb dues veus del territori: Pau Peyri, viticultor i elaborador al Priorat, i Salvi Moliner, que treballa tant al Penedès com al Montsant.
Un verd que emociona: la vinya reneix després de tres anys de resistència
“El 2025 és el primer any des del 2020 que tenim una brotació verda i sana”, explica Peyri, que veu en aquest fet una primera victòria. “L’any passat va ploure amb una certa regularitat a la tardor i a l’hivern, i això ha permès trencar la dinàmica de sequera extrema. Aquesta primavera també ha plogut, de manera repartida, i les vinyes han crescut bé.” Això sí, avisa que no serà una gran anyada en termes de volum: “Hi ha moltes vinyes que han patit molt, i encara ho arrosseguen. Algunes han brotat bé, altres tenen una o dues sarments per cep, i en alguns casos no han brotat gens.”
Moliner reforça aquesta visió des d’una perspectiva més àmplia: “Per entendre el 2025 cal parlar del 2023 i el 2024. El 2023 la vinya encara va voler produir, però sense aigua per madurar: vam tenir vins molt tànnics, desequilibrats. El 2024 la planta ja no va poder més. Va prioritzar la supervivència. No va fer raïm. En moltes vinyes no vam ni collir.” Aquest estrès ha tingut conseqüències greus: “La mortalitat ha estat elevadíssima en ceps vells, especialment en vinyes ecològiques sense reg. Hi ha parcel·les amb un 30% de ceps morts o que es recuperaran molt lentament.”
Aquesta realitat condiciona fortament la campanya del 2025. “Tindrem una collita petita, però de qualitat. És un any equilibrat en l’àmbit climàtic, amb pluges ben distribuïdes i sense calorades extremes”, diu Peyri. “Això ens permet treballar amb ritmes més naturals i recuperar l’esperit de veremes lentes, sense presses, que donen bons vins.”
Un enemic latent: el míldiu reapareix amb força en un any humit
Ara bé, aquesta recuperació relativa també comporta riscos. El més destacat: el míldiu. “És l’any amb més risc de míldiu des del 2020”, avisa Salvi Moliner. “Hi ha molta vegetació i humitat, i la vinya està molt activa. La pressió fúngica és molt alta.” Al Penedès, on la majoria dels viticultors treballen en ecològic, això suposa un desafiament important. “Ens caldrà ser molt curosos amb les aplicacions de sofre i coure, i molt vigilants a cada vinya”, expressa.
Peyri ho veu igual: “El míldiu és el gran tema del 2025. Hem passat de no tenir vegetació ni boira durant anys, a tenir-ho tot alhora: humitat, fulles, temperatura… i el bolet ja s’hi ha instal·lat. Haurem de treballar de forma quirúrgica per evitar que s’estengui.” I afegeix: “La vinya ens ha donat una nova oportunitat, però hem de saber-la cuidar.”
Al Montsant, el panorama és lleugerament diferent. “Allà les pluges han arribat més tard”, explica Salvi Moliner. “El Priorat, com a sistema muntanyós, ha fet de barrera i ha frenat moltes pluges provinents del mar. Això fa que les vinyes encara no s’hagin recuperat del tot.” Ara bé, les perspectives són bones: “Hi ha molta força subterrània, i si el juliol no és massa sec, la planta pot continuar desenvolupant-se bé.”
Una verema de transició: poca quantitat, però qualitat i esperança
Tant Peyri com Moliner coincideixen a dir que aquest 2025 no és un any per fer grans quantitats, sinó per consolidar una recuperació progressiva. “La vinya té una memòria biològica molt potent”, diu Salvi Moliner. “Quan veu que té recursos, torna a donar. Però cal temps. No podem demanar-li miracles.” Apunta que aquesta serà una anyada de vins equilibrats i honestos, amb bones condicions per a maduracions llargues i sense estrès.
La verema 2025, doncs, és més que una collita: és un punt d’inflexió. És el primer any que la vinya es torna a vestir de verd després de molt temps, i això té una càrrega emocional forta per a molts viticultors. “És com veure algú estimat sortint de l’hospital després d’una llarga malaltia”, diu Moliner. “Encara l’has de cuidar, encara va fluix, però té ganes de viure.”
En definitiva, no estem davant d’una gran verema, però sí d’una verema significativa. Un any que no quedarà registrat per l’abundància, sinó per la possibilitat de tornar a mirar endavant. “El més important d’aquest any és la sensació de futur”, conclou Peyri. “Després de tants anys parlant de mort, de sequera i d’abandonament, ara podem tornar a parlar de vi, de ceps, de projectes. I això és el que realment ens fa viure.”
