El tractat comercial entre la Unió Europea i el Mercosur promet ser un dels contenciosos més greus que enfrontarà el sector agroalimentari del continent en el pròxim curs. Després de 25 anys de negociacions infructuoses, ancorat per l’oposició del bloc liderat per França en defensa dels interessos de la pagesia local, la segona Comissió Von der Leyen ha recuperat amb escreix l’interès per l’obertura de fronteres amb els quatre estats membre del tractat llatinoamericà: l‘Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai. El camp català ja ha mostrat la seva ampla oposició, considerant l’acord un “atac directe” a la seva capacitat de supervivència, i prometent un retorn a la mobilització – un que ja s’ha fet realitat a altres països, amb francesos i polonesos de nou al capdavant – en cas que l’entesa acabi per materialitzar-se. Ara bé, des de Brussel·les apunten que les tesis dels camperols no són del tot correctes; o no ho són, de fet, en mercats concrets, que poden veure en la liberalització comercial amb les potències del Con Sud una oportunitat de creixement. És el cas, entre altres, del sector vitivinícola.
Brussel·les, entre altres, situa el sector del vi com un dels grans guanyadors de l’entesa. Els documents oficials de la Unió recorden, en aquest sentit, que els aranzels que ara per ara pateixen els productes europeus en creuar les duanes del Mercosur poden arribar fins al 35%; si bé el mercat més rellevant, el brasiler, hi imposa un 27%. Ara bé, la baixa producció local, i el minso interès en el sector vitivinícola local, fa constar els derivats del raïm – així com la immensa majoria de begudes alcohòliques – entre els ítems que veuran reduïda a zero la seva taxa comercial. Les elevades fronteres fiscals que pateixen els cellers i productors comunitaris a l’hora de mirar cap a Llatinoamèrica fan que encara no consti entre els compradors més rellevants: el 2023, detallen des de la CE, les exportacions cap als quatre països de l’entesa es van quedar en els 221 milions d’euros, una xifra inferior, per exemple, a la suma dels tres mercats catalans més rellevants: només amb les exportacions als Estats Units (70 milions), el Regne Unit (69 milions) i Alemanya (75 milions) la vinya catalana ja supera la facturació de tota la indústria del continent al Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai.
Ara bé, els equilibris geopolítics són endimoniats, i alguns dels principals clients de la producció vitivinícola del principat es troben en moments de dubte. En concret, Brussel·les encara espera les possibles barreres comercials que el president electe Donald Trump ha promès elevar per a tots els productes comunitaris – uns aranzels que podrien taxar el vi català, i el de tots els veïns, amb un 10% del seu valor –; mentre que Alemanya es troba a tocar d’una nova recessió, i el consum de les famílies està especialment tocat enmig d’una intensa crisi industrial que promet deixar a la corda fluixa milers de llocs de treballs en segments essencials, com ara el de l’automòbil. Així doncs, les alternatives són benvingudes; i una, encara petita, però creixent, és el firmant més efusiu de l’acord amb Mercosur: el Brasil.
Catalunya travessa l’Atlàntic
Val a dir que les xifres d’exportacions vitivinícoles catalanes al país, el gran protagonista de la seva regió, són reduïdes comparades amb altres mercats més prioritaris. Ara bé, en els darrers anys, el comprador brasiler ha mirat consistentment cap a la producció de la vinya catalana, amb un creixement important tant en volum com en valor de les compres internacionals. En concret, segons les dades de l’Idescat, el 2021 les empreses brasileres van aterrar més de 2.380 tones de vi català, per un valor superior als 5,77 milions d’euros. El 2022, en plena crisi inflacionista, es va donar un fenomen altament favorable per als productors del Principat: els preus van augmentar, però es va mantenir l’interès en el sector. Les vendes transnacionals al país amazònic van caure lleugerament, fins a les 2.320 tones; però el seu valor es va disparar fins als 6,7 milions d’euros. L’alça, de fet, va ser encara més significativa el 2023, quan els negocis importadors van demanar prop de 3.500 tones de vi català, per un valor superior als 9,8 milions d’euros. Així, el mercat brasiler reclama vi català en els termes del vi català: la demanda creix més en valor que en volum; fet que indica un cert gust pel valor afegit.
Val a dir que el 2024 la tendència s’ha alentit: en els tres primers trimestres d’enguany, les importacions brasileres de vi català han fet un pas enrere del 38%, amb uns 4,8 milions d’euros respecte dels 8 milions del mateix període del curs passat. Ara bé, la davallada es produeix en paral·lel amb la intensa caiguda de la producció vitivinícola global, que ha tocat mínims històrics durant el curs. El present exercici, així, ha estat un d’anòmal enmig d’una tendència clarament alcista que la Comissió Europea espera mantenir per al conjunt de mercats comunitaris. Tornant a Catalunya, sense anar més lluny, el mercat alemany – històricament dels preferits de la vinya del país – registra una patacada interanual similar, si no més intensa. El juliol del 2023, la república federal va importar prop de 2.900 tones de vi del Principat, per un valor superior als 7,14 milions d’euros. En el mateix mes d’enguany, tant volum com facturació s’han enfonsat: poc més de 1.100 tones i uns 3,1 milions generats.
L’empresariat europeu defensa el pacte
L’oportunitat catalana, doncs, està en línia amb les estimacions que fa Brussel·les. Segons un intensiu estudi comunitari que recull les perspectives del conjunt dels acords comercials que negocia l’executiu, els experts de la Unió detecten “substancials oportunitats comercials per a certs sectors agrícoles: els làctics, el porcí, el cereal i el vi”. La capacitat exportadora del conjunt de la vinya comunitària podria saltar, en el millor escenari previst pels economistes de Von der Leyen, prop d’un 2%; amb una millora de la balança comercial – la diferència entre les exportacions i importacions del sector – que es detectaria no només al Mercosur, sinó al conjunt dels països amb els quals Europa obriria fronteres, tal com se’n desprèn del mateix estudi. Així, el conjunt del teixit productiu de begudes podria fer un salt d’entre 467 i 660 milions d’euros. Dins aquest vertical, el vi és, amb certa diferència, el protagonista: segons les mateixes estimacions, el vi aporta prop del 40% de la facturació a l’aliança llatinoamericana del segment europeu de les begudes. A més, l’acord genera un compromís que beneficia l’identitari vi català: proteccions explícites de les indicacions geogràfiques i contra les “imitacions locals”, fet que ajuda a “enfortir les posicions” als mercats importadors, encara més amb un producte que fa bandera de la seva especificitat.
En aquest sentit, les patronals europees del sector consten entre les veus més vehements en defensa de la liberalització comercial amb Mercosur. El Comitè Europeu de les Empreses del Vi (CEEV) defensa l’entesa com una “oportunitat vital perquè les empreses vitivinícoles accedeixin a nous mercats i atreguin nous consumidors”. Per al seu president, Mauricio González-Gordon, les condicions assolides pels negociadors europeus són satisfactòries, atès que combinen aquesta defensa de les senyeres de la vinya europea amb noves “disposicions que aborden problemàtiques mediambientals” que es podrien generar en el marc de l’activitat comercial. Així, els dubtes sobre el tractat amb les principals potències del Con Sud semblen molt menys rellevants al món de la vinya que no pas a la resta de la cadena agroalimentària.
