“Vam començar fa catorze anys amb cobertes vegetals i hem anat augmentant la biodiversitat de la vinya”, explica Christian Barbier, del celler Clos Mogador, en declaracions a Vadevi. Ell s’encarrega d’aplicar la seva visió biodinàmica a la vinya i afirma que “per a tots els que vam iniciar-nos en la viticultura ecològica, adoptar pràctiques regeneratives ha estat un pas natural”.
Els efectes del canvi climàtic són cada cop més evidents: sequeres extremes, pluges torrencials i una erosió accelerada del sòl. La vinya, un cultiu històricament adaptat als climes mediterranis, depenia de pluges estacionals que afavorien el seu creixement. Ara, l’emergència climàtica l’ha posat en risc. Davant d’aquest escenari, la viticultura regenerativa s’ha presentat com una solució per revertir els efectes del canvi climàtic, preservar la biodiversitat i garantir un futur més sostenible per al sector vitivinícola.
Restablir l’ordre natural des de la vinya
A Clos Mogador, membre de l’Associació de Viticultura Regenerativa, combinen els principis de l’agricultura biodinàmica amb tècniques com la fitoteràpia i la mínima intervenció humana per elaborar els seus vins. “Creiem que aquest és el camí cap a una viticultura més sostenible i conscient, amb ànima”, assenyala Barbier.
La viticultura regenerativa se centra a restaurar la fertilitat del sòl mitjançant pràctiques que fomenten la biodiversitat, redueixen l’ús de químics i afavoreixen l’acumulació de carboni de manera orgànica. “Com més viu està el sòl, més CO₂ atmosfèric pot capturar i més pot contribuir a frenar l’augment de les temperatures”, detalla Barbier.
Cada cop són més els productors que apliquen aquestes pràctiques. De fet, des del 2023, aquells que ho fan poden obtenir la certificació internacional de Viticultura Regenerativa, atorgada per la Regenerative Viticulture Alliance (RVA).
Cellers contra el canvi climàtic
Un altre exemple és el Celler Marfil (DO Alella), que aposta per tècniques similars amb l’objectiu de reduir l’impacte ambiental. Segons Xavier Garcia, enòleg i geòleg del celler, per treballar bé la vinya cal tenir en compte la composició del sòl, que varia segons la zona: a Alella és sorrenc i granític, mentre que a Menorca és carbonatat i argilós. “Treballem de manera diferent segons el terreny: en ambdós llocs deixem créixer l’herba tot l’any i la tallem progressivament per reduir les temperatures i conservar la humitat. A Alella llaurem una o dues vegades a l’any per evitar l’erosió per pluges intenses, mentre que a Menorca no llaurem gens i deixem que es formi una coberta vegetal natural per minimitzar l’estrès hídric”, explica.
Entre les pràctiques regeneratives més destacades hi ha la sembra de cobertes vegetals, l’ús de compost orgànic, la reducció de la compactació del sòl i la plantació d’arbres per crear corredors biològics. Totes aquestes accions tenen un objectiu comú: millorar la retenció d’aigua, reduir l’erosió i fomentar un ecosistema equilibrat.
Tècniques regeneratives a la vinya
A Clos Mogador utilitzen la micropastura per gestionar la vegetació. “Primer hi pasturen les ovelles, que consumeixen la major part de l’herba, i després hi passen els cavalls”, explica Barbier.
Les cobertes vegetals són clau en aquest model, tal com indica Barbier. Aquestes se sembren inicialment i, amb el temps, s’adapten al terreny. “Les arrels més profundes solen ser de plantes pivotants, com la colza o la mostassa. Al cap de cinc anys, deixem que el terreny es regeneri de manera natural, afavorint les espècies autòctones”, detalla. Les lleguminoses, per la seva banda, es mantenen a les capes més superficials perquè retenen humitat i nutrients com una esponja.
Tot i això, el canvi climàtic ja ha obligat a introduir canvis en la gestió del sòl. “Fa cinc anys que hem de llaurar sota el cep per controlar l’aportació de nitrogen. En lloc d’afegir-ne en excés, fem llaurades molt precises amb tracció animal, evitant que el procés de fermentació es descontroli”, explica Barbier. Un excés de llaurades pot degradar el sòl, dispersar pols i trencar la capa microbiològica essencial per al seu equilibri.
Més que una tècnica, un compromís
La viticultura regenerativa no és només una opció per conrear la vinya, sinó un compromís amb el medi ambient. A més d’aportar valor afegit als vins, reflecteix la filosofia dels cellers que la practiquen. “És un sistema més laboriós i exigeix molta més mà d’obra que la llaurada tradicional, però neix d’un compromís amb el planeta, amb el projecte i amb la qualitat del vi”, clou Barbier.
