30: L’article de la discòrdia

El TS admet la comercialització de vins de diferents DO sota la mateixa marca en rebutjar un recurs de la DO Penedès per l'anul·lació per part del TSJC d'un dels punts del seu reglament

¿És legal utilitzar una mateixa marca comercial per englobar vins de diferents denominacions d’origen? Aquesta és la pregunta clau que ha originat un llarg viatge judicial que ha enfrontat la DO Penedès i la Generalitat per una banda i la Federación Española del Vino per l’altra que ha posat en dubte la legalitat del reglament de la Denominació d’Origen Penedès i que ha acabat, de moment, amb el rebuig per part del Tribunal Suprem del recurs presentat per aquesta DO en defensa del seu articulat i que dóna per anul·lat un dels seus punts, el que impedia precisament comercialitzar amb la mateixa marca vins de diferents DO.
La història ve de lluny, però comença el seu viatge pels tribunals a partir del febrer del 2006, quan el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya aprova el Reglament de la Denominació d’Origen Penedès , que al seu article 30 diu textualment: “Els operadors que vulguin utilitzar les seves raons socials, noms comercials o marques que facin referència als seus noms comercials o raons socials sota l’empara d’altres VQPRD o en la designació de qualsevol altres vins, diferenciaran de manera prou clara els seus vins que estiguin protegits per la Denominació d’Origen Penedès mitjançant marques específiques que evitin en tot cas qualsevol possible confusió als consumidors. El Consell Regulador vetllarà pel compliment d’aquesta obligació”. És a dir, que s’impedeix que hi hagi Vins de Qualitat Produïts en una Regió Determinada (VQPRD), o sigui vins d’una altra DO, amb la mateixa marca comercial que els de la DO Penedès.
La Federación Española del Vino, en contra
L’aprovació d’aquell articulat va portar la Federación Española del Vino (FEV), a presentar recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al juliol del 2006, per demanar la nul·litat del reglament. L’esmentat tribunal va dictar sentència el gener del 2009, decidint l’anul·lació de l’article 30.
El següent pas judicial va ser emprés pel consell Regulador de la DO Penedès, que va recórrer aquella sentència a la instància superior, és a dir el Tribunal Suprem (TS) presentant recurs de cassació l’abril d’aquell mateix any tot demanat l’anul·lació de la sentència del TSJC. Al maig, s’hi va sumar la Generalitat de Catalunya a la mateixa demanda i al desembre, la Federación Española del Vino va presentar les seves al·legacions.
L’últim episodi d’aquesta batalla judicial s’ha produït el cinc de març del 2012, quan la sala del contenciós del TS va dictar sentència rebutjant el recurs de cassació “interposat per la Generalitat de Catalunya i el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès contra la sentència dictada per la Sala del Contenciós-Administratiu, Secció cinquena, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”.
La justificació de la sentència
En els seus fonaments de dret, la sentència del TS recorda que la competència sobre la regulació de marques és exclusiva de l’Estat, tal i com es contempla a l’article 149.1.9 de la Constitució Espanyola i que per tant, “només a l’Estat correspon decidir si una mateixa marca comercial amb eficàcia general en tot el territori espanyol pot emparar legítimament vins d’una o de vàries denominacions d’origen espanyoles, sense que aquesta decisió pugui ser adoptada per cada una de les Comunitats Autònomes mitjançant l’exigència de ‘marques específiques'” per a aquells”, cosa que el porta a deduir que “un productor de vins pot, en principi, utilitzar una mateixa marca comercial per identificar vins procedents de diferents denominacions d’origen”, tot i que etiquetat i presentat de manera que s’eviti “la confusió dels consumidors”. En aquest sentit, la sentència insisteix que “l’ús simultani de la marca per identificar vins de diferent procedència geogràfica ha de ser particularment curós a l’objecte d’evitar la confusió del consumidor”.
Tot plegat, i amb antecedents de conflictes similars amb les DO Pla de Bages i DO Ribera del Duero, la sentència dóna per entès que és legal comercialitzar vins de diferents DO amb una mateixa marca comercial.

Reglament DO Penedès

Sentència del TSJC sobre el reglament de la DO Penedès

Sentència del TS sobre el reglament de la DO Penedès

Nou comentari