!–akiadsense–>
Catalunya és un dels pocs països del món on hi conviu la vinya i els boscos d’alzines sureres, els cellers i la indústria surera. L’Institut Català del Suro (ICS) fa bandera d’aquesta afirmació i presumeix de representar un dels sectors amb llarga trajectòria del país (es fabriquen taps de suro des del segle XVIII) que, a més, té una evolució íntimament lligada a la del vi català.
“El món del vi i el suro són socis en molts aspectes, fins i tot comparteixen famílies aromàtiques”, explica Albert Hereu, director de l’ICS. El tap és un aliat clau per al tapament, però és també molt important en la fase de maduració dels vins. I fins i tot esdevenen enemics íntims quan es combinen en l’expressió “aquest vi té tap“, en referència al TCA (Tricloranisol) que pot contaminar el vi. Hereu admet “que el TCA és un estigma pel suro”, i insisteix que “no sempre que hi ha aquest defecte en el vi és culpa del tap, que pot estar provocat pel contacte amb altres elements, com per exemple, les botes on el vi fa la criança”.
Sigui com sigui, Hereu té clar que “els cellers són clau per la revitalització del sector surer a Catalunya” cosa que certifica el fet que al país es transformen més del 10% dels taps naturals per a vins tranquils a nivell mundial (només per darrera de Portugal); i al voltant del 60% dels taps per a vins escumosos, on Catalunya n’és líder al món.
Els taps de suro són el final d’un procés molt llarg que comença als boscos d’alzines sureres, d’on se n’obté la matèria primera. Allí, hi té lloc el procés de la pela, que cal fer de forma manual i amb tota la cura per ser el màxim de respectuosos amb l’arbre.
El celler Brugarol està a Palamós. Practica un tipus d’agricultura 100% ecològica i elabora vins sota l’empara empordanesa; a més, té unes instal·lacions molt exclusives, ideades i construïdes el 2007 per RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes d’Olot coneguts i reconeguts per haver-se fet amb del Premi Pritzker, el “Nobel de l’Arquitectura”.
La propietat del celler suma a les hectàrees de vinya algunes hectàrees de bosc amb alzines sureres i són dels pocs que n’aprofiten l’explotació; de fet, tenen un equip de forestals responsables d’aquesta tasca, entre ells, en Josep Maria, que explica que els mesos de juny i principis de juliol són els millors per fer aquesta pela. El forestal, però, es lamenta de la desvalorització que ha patit el sector en els darrers anys: “Molta gent que s’hi dedicava ha acabat abandonant aquesta feina perquè és molt ingrata i dóna pocs rendiments; però hem de donar-li valor a la professió, recuperar el treball als boscos i dinamitzar, en definitiva, tot el sector”.
Un treball, diu Hereu, que no només pot aportar beneficis econòmics, sinó que també “permet tenir un bosc més net, més cuidat i evitar incendis o males pràctiques que acaben sent molt perjudicials”.
Rosendo Castelló és el responsable de Quality Suber, una agrupació de productors de suro català que treballa per garantir i millorar el procés de compra, preparació i comercialització del suro que s’obté dels boscos del país. Reben a diari camions plens de suro que ells mateixos separen i classifiquen en funció de la seva qualitat: hi ha el suro apte per alimentació (per als taps de vi i escumós); el suro per a altres especialitats; i el suro per a triturar.
!–akiadsense–>
“Al suro has de saber escoltar-lo”, diu Castelló. “Has de saber d’on ve, com s’ha fet la pela, entendre en quin estat està i saber classificar-lo per a donar-li l’ús idoni”. I continua: “A Quality Suber acceptem suro de tothom, tot i que depenent de totes aquestes característiques tindrà un valor o un altre”. Al pati de l’empresa s’hi acumulen diversos munts, uns apilats cara amunt, altres cara avall, i entre ells, un racó per la categoria “tap de finca”, que seria el que s’obté a partir de matèria primera de la màxima qualitat. “Els grans vins volen taps excel·lents, i aquí també oferim aquesta gamma”, explica el responsable de Quality Suber. “Hem de donar la importància que mereix aquesta indústria, i des de la nostra cooperativa sumarem els esforços necessaris per aconseguir-ho”.
L’Institut Català del Suro és un consorci públic que va nàixer amb aquest objectiu l’any 1991. Des dels orígens s’ha centrat en dinamitzar la indústria surera a Catalunya a través de la seva activitat en investigació, formació i comunicació i promoció del suro. Al 2001, a més, van crear el laboratori Cork Center i ha esdevingut un centre de referència a nivell internacional en la prestació de serveis a la indústria surera, vitivinícola i alimentària mundial.
