!--akiadsense-->
L’Albert Roca és el director comercial d’Avgvstvs Forvm, celler ubicat a El Vendrell que pren el nom dels vestigis trobats a la vinya del que va ser la Via Augusta. El seu és un projecte familiar: treballa al costat del germà, l’Oriol, que s’encarrega de la vinya; el cosí, l’Enric, és l’enòleg. I tots ells, amb els pares i pocs treballadors més, empenyen aquest projecte que inicialment naixia amb la idea d’elaborar vins i que amb el temps, ha esdevingut referent en el sector dels vinagres de qualitat. Tant, que alguns dels millors xefs del món repeteixen comanda dels quatre estils que surten de casa seva.
Poca broma: el vinagre d’Agvstvs Forvm és ingredient fixe del sopar de gala dels Premis Nobel.
Si, fa dotze anys que utilitzen els nostres productes per elaborar el menú.
I com arriba un vinagre català fins a Estocolm?
Va caure a mans del xef executiu de l’esdeveniment, l’Stephen Johnson, i li va agradar tant que mai més ha sortit d’aquella cuina.
Això us ha posicionat com a elaboradors de vinagre de qualitat a escala mundial?
És un reconeixement important i una empenta claríssima. Els xefs es mouen molt i quan troben un producte que els agrada i els funciona a la cuina, se l’enduen vagin on vagin, i això és molt bo perquè et permet constantment estar obrint nous mercats. Els cuiners han esdevingut els nostres principals aliats, els nostres prescriptors número u. Diria que hi tenim una relació de simbiosi: ells depenen dels nostres productes i nosaltres d’ells, que els utilitzin i ens en facin promoció.
“Nomésdelsmillorsvinsneixenelsmillorsvinagres”, dieuatalldepresentació. Com es fa un bon vinagre?
Un bon vinagre és el resultat d’un bon treball amb un bon vi. No s’entén que encara hi hagi gent que faci vinagres amb el “vi dolent”, d’aquí mai en trauràs gran cosa. A casa, si alguna anyada no surt bé, no es vinifica; si és bona, una part es destinarà a l’elaboració de vins i l’altra la transformem en vinagre.
Quan decidiu fer el cop de cap i embotellar els vinagres de la casa?
Sincerament? No ho sé. Vam començar gairebé sense voler, sense tenir un projecte. Fèiem vinagre per al consum de la família, i en algun moment va caure a mans d’alguns cuiners a qui va agradar molt. El boca a boca ha fet que ara estem exportant a 35 països diferents!
Teniu al mercat quatre vinagres: el Forvm Cabernet Sauvignon, el de Merlot, Chardonnay i el Flavius. A part de la varietat, què els diferencia?
Cadascun d’ells s’obté seguint mètodes d’elaboració i envelliment diferent. El Merlot és el més jove, no fa criança en bóta, diem que és company perfecte per les postres; el Cabernet està acetificat artesanalment amb soleres de més de vuit anys, és potser el més gastronòmic amb el de Chardonnay, que s’obté amb soleres de 3 anys a partir de vins d’alta qualitat elaborats amb aquesta varietat. I, per últim, el Flavivs Reserva, procedent de les soleres dels 20 anys del Forvm Cabernet Sauvignon i que envellim en bótes de roure dins de barraques de pedra seca enmig de les vinyes.
Són vinagres únics o se’n troben d’altres de similars al món?
Les varietats pures, és a dir, els vinagres monovarietals tal com els fem nosaltres, són difícils de trobar al mercat.
!--akiadsense-->
L’Avgvstvs Forvm dels anys 80, quan va nàixer el projecte, es podia imaginar tot aquest recorregut?
Quan els meus pares, Joan i Teresa, van comprar el terreny al Penedès al 1983, entre el Vendrell i Sant Vicenç de Calders, tenien clar que volen fer vi i inicialment era al que es dedicaven. Mentre passaven els anys, canviaven les tendències i els gustos del mercat i nosaltres, hem anat evolucionant amb tot això. Si bé és cert que als inicis vam apostar per varietats internacionals com el chardonnay, merlot i cabernet, ara, el mercat ens demana producte de proximitat i hem incorporat el xarel·lo, xarel·lo vermell, garnatxa, macabeu, ull de llebre i malvasia de Sitges.
Elaboreu blancs, negres, rosats, més uns productes que anomeneu Microvinificacions. D’on surt la idea de fer petites produccions tan exclusives?
Volíem fer coses úniques al Penedès, treballar amb petites produccions, implementar noves formes d’elaborar, més perfeccionades. Amb aquestes microvinificacions no busquem guanyar diners, sinó aconseguir productes exclusius i diferents. Estem contents perquè ha tingut molt bona acceptació tant en mercat intern com exterior. És cert que són poques ampolles, però si no ho limitéssim, ens marxaria el 100% de la producció a fora!
Com veieu el futur?
Amb optimisme, crec que el millor encara està per venir. Veig un consum que va cap a productes d’elaboracions més responsables, productes ecològics i aquest és el nostre camí, la nostra filosofia sempre ha estat la de treballar amb el màxim respecte pel medi ambient. De fet, tots els nostres vins de l’anyada 2016 ja disposen de la certificació ecològica europea i fa molt poques setmanes, hem aconseguit certificar també el nostre Forvm Merlot. Una molt bona noticia que ens anima a continuar treballant en aquest sentit.
