Les amenaces de Trump s’han fet realitat. La setmana que ve es faran efectius els aranzels del 20% a tots els productes que Europa exporta als Estats Units. La mesura també inclou els vins i escumosos catalans, un sector en què les vendes als nord-americans ocupen al voltant del 12% de les exportacions generals. La incertesa ja s’apoderava de cellers i institucions quan el president estatunidenc va llançar la bomba, i ara que ja s’ha posat en paper la pressió augmenta. La repercussió d’aquests aranzels podria indicar un clar increment del preu d’aquests productes que si bé és cert tenen certa notorietat als Estats Units encara no són tan famosos. Ara bé, algunes veus del sector afirmen a Vadevi que els importadors americans no estarien disposats a pagar la festa del seu president i, per tant, serien els cellers que sense capacitat d’absorció haurien de reduir els seus marges. Una situació que sense cap solució de manera immediata manté el món del vi a l’espera d’una resposta concreta i una anàlisi de danys sectorial per part de la Unió Europea.
“El client americà no voldrà pagar més”, explica Jordi Bort, director general de Llopart. En una conversa amb aquest diari, l’expert assegura que la primera reacció dels importadors nord-americans ha estat preguntar per la capacitat d’absorció dels cellers, com si fossin aquests els únics responsables del creixement del preu i, per tant, els encarregats que els aranzels no afectin les carteres dels consumidors dels Estats Units. No és cap secret que l’anunci de Trump genera moltes preguntes i poques respostes, ja que encara no se sap amb exactitud qui serà l’encarregat d’assumir les despeses. Per Bort no sembla que el mercat americà estigui disposat per les primeres reaccions d’alguns importadors. Xavier Clua, propietari del celler Clua, en canvi, assumeix que “hi haurà segur un augment de preu”, però també afirma que en aquell moment, l’elecció la tindran els mateixos clients americans: “El consumidor haurà de triar entre continuar comprant el producte o no”.
La realitat empresarial del sector vitivinícola català -igual que la de tots els sectors del país- és que està construïda a partir de petites i mitjanes empreses, les quals confirmen que sense ajudes governamentals no podran fer front a reduccions de marges tan grans. “Es necessitaran ajudes públiques”, concreta David Coll, president de Pimec Agroalimentària. De fet, el mateix president espanyol, Pedro Sánchez, ha declarat aquest dijous que s’obriran ajudes al teixit empresarial per valor de 14.100 milions d’euros, tot i que no s’han especificat les quanties per sector: “És una situació que mutarà amb els dies, ara per ara no podem esperar respostes per sectors determinats”, reconeix Bort, qui confirma que a Llopart ja han fet les primeres reflexions sobre la qüestió, tot i que no menciona quines conclusions n’han tret.
El que no nega el director general de Llopart és la gravetat del conflicte, que posa en joc no només llocs de treball i vendes a l’estranger, sinó la feina feta per part de les institucions per posicionar els vins i escumosos catalans en el mercat estatunidenc. “Buscar un altre lloc no es fa d’un dia per l’altre”, esmenta Coll, qui fa referència a la possibilitat de pal·liar els efectes de la crisi aranzelària amb els Estats Units trobant nous mercats on introduir els productes vitivinícoles catalans. La mateixa opinió Clua, qui recorda que no tots els cellers tenen capacitat per no operar en el mercat americà: “Cada celler serà un món; si tens altres mercats podràs prescindir dels americans”. De fet, el mercat americà ha estat una fita molt important per les empreses exportadores del sector. Només a Catalunya, les exportacions de vins i escumosos als Estats Units sumen un total de 78,8 milions d’euros, el que representa prop del 2% de tota l’exportació catalana al país de Donald Trump. Els EUA són el primer país de destí de les exportacions de vi i cava catalans, amb un 12,6% de les vendes globals d’aquests dos productes al món l’any 2024, segons dades de la Promotora dels Aliments Catalans (Prodeca). “Demà mateix no podrem trobar un país on aconseguir aquestes xifres”, continua Coll.
Incertesa i prudència per part de les institucions
La incertesa s’apodera d’experts i elaboradors, que no poden fer més que esperar les possibles respostes de les administracions públiques. En unes declaracions en una compareixença a les Terres de l’Ebre, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha lamentat l’anunci de Donald Trump i ha reconegut que “és una mala notícia pel món en general que hi hagi una política proteccionista i de tancament i laminació de les relacions comercials”. Tanmateix, Ordeig també ha assegurat que “els primers perjudicats seran els americans” i ha llançat un missatge optimista cap a les empreses de tots els sectors afectats: “Catalunya se’n sortirà. “Mentrestant, altres organitzacions com l’INCAVI o Prodeca han preferit no fer declaracions ni valoracions d’aquestes noves mesures en ser preguntats per Vadevi. La tònica general, doncs, és mantenir-se a l’espera, pot ser fins a la compareixença del president català Salvador Illa, que el pròxim dilluns té previst adreçar la qüestió. Tampoc s’ha pronunciat de manera específica la Unió Europea, que encara no ha detallat un pla d’acció concret pel sector vitivinícola i sembla que de moment està en mans de les empreses configurar les primeres passes després de l’anunci.
Un consumidor de prestigi sense producte
Els vins catalans i espanyols han guanyat cert prestigi als Estats Units. En aquest sentit, són els tercers estrangers més comprats i valorats, per darrere només de França i Itàlia, que també es veuen afectats per aquests aranzels. Per això, Coll reconeix que hi ha certa esperança en el fet que els consumidors americans que compren aquests vins no els importi pagar més pel producte. “Els vins catalans són de gamma mitjana i alta als Estats Units”, repeteix el president de Pimec Agroalimentària. A parer de Coll, el prestigi podria salvar part del volum exportat al país americà, ja que podrien ser els mateixos consumidors d’alt poder adquisitiu americans els que es giressin en contra les polítiques del seu president: “Pot ser els mateixos importadors o fins i tot els consumidors podran percebre que no és una decisió favorable per la seva economia”, diu l’expert. Tanmateix, però, tot allò que no arribi a aquests límits d’alta qualitat es veurà clarament afectat i, fins i tot, en perill: “Les coses mai són absolutes, però ens afectarà a tots”.
Una visió ben diferent del paper dels importadors té Bort, qui recorda que la seva primera reacció ha estat assumir que seran els cellers els que absorbiran els aranzels. De fet, aquesta va ser una de les claus de la solució als aranzels que els Estats Units van imposar anys abans. En aquell moment, molts cellers van decidir reduir els seus marges a l’espera que la situació tornés a millora, i ho va fer. L’exemple d’aquella tàctica és el que podria fer pensar als importadors que aquesta vegada els elaboradors es comportaran igual. Molt allunyada es troba la visió tant de Bort com de Coll que recorden que caldria una solució que no collés a les empreses vitivinícoles catalanes, sinó que es repartís la despesa. També hi ha una part del sector que respira una mica més tranquil, ja que en alguns casos les comandes es van fer abans de l’aplicació oficial dels aranzels per prevenció. Aquesta és el cas de Família Torres que tot i insistir en el fet que la mesura “serà perjudicial per al sector en general i tindrà un impacte negatiu en l’economia nacional i europea”, també reconeixen que enguany els afectarà parcialment. “Afortunadament, alguns dels nostres importadors han avançat comandes”, responen des de l’empresa vitivinícola a Vadevi.
Repartir els costos entre tots
Precisament, segons el president de Pimec Agroalimentària, la teoria que més s’ajusta a la situació actual seria una distribució equitativa de l’impacte entre cellers i importadors. Això permetria que el mercat estatunidenc no veiés un increment brusc dels preus, mentre que els cellers i importadors només haurien d’assumir una reducció parcial dels seus marges de benefici. “Si parlem d’un 20% d’aranzels, es podria plantejar una solució de 10% i 10%”, argumenta l’expert, tot subratllant que “encara és massa d’hora per veure quina seria la solució ideal”. En aquest context, l’expectativa recau en la resposta d’Europa, un actor clau en el mercat del vi, ja que representa el 28% del total importat pels EUA. Davant d’aquesta situació d’incertesa, Coll insisteix en la necessitat de mantenir la calma i evitar reaccions precipitades. “No pagar-los amb la mateixa moneda”, alerta, advocant per una estratègia mesurada. En aquest sentit, recomana una anàlisi rigorosa de les possibles repercussions econòmiques abans de prendre qualsevol decisió. Segons l’expert, el millor enfocament passa per una avaluació dels danys i l’elaboració d’un pla d’acció, en lloc de respondre immediatament amb un augment dels aranzels, cosa que podria desencadenar una escalada de tensions comercials.
