Avui és el Dia Internacional de la Dona Rural, jornada que cada 15 d’octubre commemora i visibilitza el paper de la dona en aquest sector de l’economia global. Coincidint amb l’efemèride, també fan festa a l’Associació de les Dones Rurals de Catalunya, que a més a més, aviat bufarà espelmes per celebrar ell tercer aniversari de la seva constitució oficial com a entitat. Des d’aleshores han consolidat, crescut i ampliat el nombre de projectes per seguir posicionant i donant veu a la feina de moltes dones que hi treballen de punta a punta del país.

“En aquests últims mesos no hem parat de fer feina”, dirà al Vadevi Urgell Isus, ramadera i responsable de la Ramaderia ecològica de ca l’Andreu. I en destaca, sobretot, el treball en xarxa i la coordinació que s’ha generat entre les dones que formen part de l’associació. El projecte, que va néixer d’un grup petit de whatsapp, ja compta amb unes 160 dones d’arreu de Catalunya i segueix generant interès per sumar-s’hi. Pageses, enòlogues, viticultores, ramaderes, pescadores… S’han organitzat en grups de treball específics, per sector, i comparteixen els resultats en junta -l’Urgell és la representant de les comarques del Pirineu- per compartir els neguits i necessitats, i també per definir nous projectes que puguin millorar el seu dia a dia.

Gemma Galian és ramadera i una de les dones que podríem dir precursores d’aquest grup. De fet, va ser una de les dones que va participar l‘any 2008 al viatge a Zumaia, a Euskadi en un viatge organitzat per l’Escola Agrària de l’Empordà amb l’objectiu de conèixer l’associacionisme de la dona rural basca. I és en aquest desplaçament, i sobretot, segons Galian, en el paper de les Escoles Agràries que van apostar per jornades on la dona era la protagonista, on hi ha bona part de l’origen d’aquesta història. Sigui com sigui, al carnet de Galian hi consta el número 1 de l’Associació, “és un regal”, dirà ella, un homenatge a haver estat precursores d’un projecte que ara continua enfortint els valors de l’inici. “Com a dones ens ha enriquit, ens ha fet més valentes i ens permet compartir inquietuds amb altres dones que pateixen els mateixos problemes que nosaltres en la nostra professió”, comenta. “Existeix un vincle molt potent entre qui formem part d’aquesta associació i la terra. Treballem on treballem, la terra és el nostre vincle i nexe comú”.

“L’Associació és un espai on podem compartir les inquietuds, on pots demanar ajuda, consell o compartir alguna bona pràctica que saps que pot ser positiva per altres dones que treballen en el mateix sector que tu”, dirà Noemí Poquet, enòloga i responsable del celler Molí de Rué, a la Ribera d’Ebre. Poquet va entrar a formar part de l’Associació gairebé als inicis, recorda, i ho va fer perquè “sempre és positiu sumar coneixements i visions, obrir-te noves portes”. “Moltes de les nostres mares, iaies…, han treballat en en el món rural però sempre ho han fet a l’ombra“, continua Poquet, “per això nosaltres volem donar-li tota la veu i posar-li l’enfoc a tantes dones que estem al capdavant d’un projecte i tirem endavant un sector clau per la nostra economia i societat”.

Jornada tècnica a Artés en commemoració del Dia Internacional de la Dona Rural | cedida

Jornades de treball, debats d’actualitat i venda de productes

Aquest dijous, precisament, s’han reunit a Artés per celebrar el dia internacional, però també per celebrar-ho una jornada de treball on hi van participar les conselleres d’Acció Rural i Igualtat i Feminismes. Aquesta és una de les trobades que periòdicament organitzen per debatre sobre la realitat del sector des de diverses aproximacions. “En aquesta última trobada hem pogut posar sobre la taula realitats que ens preocupen”, dirà per exemple en relació “als preus als que se’ns paga el producte, o com estem sortint d’una situació marcada per la covid”. “En la meva taula de treball, afegirà, hem debatut accions que es poden dur a terme per aturar el despoblament“, comparteix l’Urgell Isus.

En paral·lel a aquest tipus de trobades presencials, també és habitual que s’organitzin jornades formatives per donar resposta a dubtes o ampliar coneixements, o s’intercanvien i amplien xarxa de contactes, i fins i tot han engegat nous projectes més relacionats amb la venda dels seus productes. “Personalment ja compro el vi o l’oli a companyes de l’entitat, però ara per exemple també estem preparant uns lots per Nadal que inclouen els productes que fem i amb els quals volem apropar la nostra feina a consumidor final”, explica l’Urgell.

L’empenta de les dones no s’atura, i sembla que tot plegat està generant interès per a noves dones que volen sumar-se a l’aventura de l’Associació. Tot i així, la reivindicació continua, perquè “malgrat estem guanyant espais i visibilitat, encara queda molta feina a fer. Hem de fer que se’ns escolti per millorar i guanyar, per exemple, més presència en posicions de decisió, encara massa dominades per l’home”, diran.

Nou comentari