Avui, 3 de juliol, se celebra el Dia internacional de les Cooperatives (#Coopsday) que les entitats d’arreu mundial celebren des de 1923, i que les Nacions Unides oficialitzaria el 1995, quan en va establir la seva celebració anual el primer dissabte de juliol. L’objectiu del #CoopsDay és reconèixer la tasca de les cooperatives i promoure els ideals del moviment, com la solidaritat internacional, l’eficiència econòmica, la igualtat o la pau mundial.
Cada any, es tria un lema per commemorar-ho i aquest 2021 s’ha optat per rebuild better together o “reconstruir millor junts“, per mostrar com les cooperatives de tot el món estan afrontant la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 amb solidaritat i resiliència, oferint a les comunitats una recuperació centrada en les persones i respectuosa amb el medi ambient.
“En àmbits com la salut, l’agricultura, la producció, el comerç minorista, les finances, l’habitatge, el treball, l’educació, els serveis socials i molts altres àmbits en què les cooperatives funcionen amb més de mil milions d’integrants arreu del món es demostra dia a dia que ningú ha d’enfrontar-se en solitari a una crisi com la pandèmia actual”, diuen des de les entitats cooperativistes. La commemoració del #CoopsDay és l’ocasió, afegiran, per demostrar que els models de negocis centrats en les persones, basats en els valors cooperatius d’autoajuda i solidaritat i en els valors ètics de responsabilitat social i sentiment de comunitat, permeten reduir les desigualtats, crear prosperitat comuna i respondre als estralls immediats que està causant la COVID-19.
Memòria sobre “Afectació de la COVID-19 a l’Economia Social i Solidària”
Coincidint amb aquesta efemèride, s’ha presentat un estudi encarregat per la Confederació del Tercer Sector Social en el qual s’estudia i analitza l’impacte de la Covid19 sobre l’Economia social i solidària. Entre les conclusions, s’hi detalla que “ha tingut una gran afectació sobre les persones i la seva activitat”, això no és cap novetat, però també que “ha tret el millor d’ella per trobar solucions imaginatives a la crisi“. Reproduïm a continuació algunes dades extretes de les conclusions:
- Els estudis realitzats semblen indicar que són dos els factors que han influït més en l’impacte: d’una banda, el tipus d’activitat que es realitza, i si aquesta és una activitat essencial, o bàsica, o si és imprescindible la presencialitat. De l’altra, la fortalesa econòmica de les organitzacions, i la seva capacitat de mobilitzar recursos propis o recursos financers.
- En termes generals, les organitzacions que menys s’han vist afectades, en termes econòmics, pels efectes de la crisi són les que han prestat serveis essencials, ja que la seva activitat ha perdurat durant els moments més crítics de la pandèmia. Això sí, no sense haver d’assumir un cost d’adaptació, tant en la formació sobre protocols com en l’obtenció de materials de protecció.
Impacte sobre les persones
Les organitzacions que no requereixen de presencialitat per treballar han pogut reconduir la seva activitat fora de les oficines, tot i que han estat molt condicionades per l’activitat i les casuístiques dels clients. Precisament, la mesura que més han implementat les organitzacions per fer front a la COVID-19 ha estat el teletreball; i la segona, han estat els ERTOS, afectant a aproximadament el 30% de les organitzacions, excepte en el cas de les Mutualitats.
La tercera mesura més aplicada ha estat la reducció de jornada, utilitzada per entre el 15% i el 20% del total, amb l’excepció de les Mutualitats, seguida per la realització de vacances pagades, la reducció de salaris i els acomiadaments. Aquesta última és la mesura menys aplicada. Tot i això, alguns dels estudis han detectat reduccions de les plantilles laborals, en moments puntuals de la crisi, de fins el -38%, una part degut a la finalització de contractes d’obra i servei de personal en projectes que han quedat parades o cancel·lades. També s’ha detectat que l’afectació de la disminució de les plantilles ha perpetuat també les diferències de gènere, amb una afectació major a les dones que als homes.
Impacte sobre l’activitat
Pel que fa a l’activitat, on més s’ha hagut d’aturar, de forma parcial o total, és entre les Cooperatives, arribant a estar afectades el 43,7% de les organitzacions. Tot i que en el cas de les activitats essencials s’hagi mantingut l’activitat, hi ha diversos factors a tenir en compte, com els riscos que ha comportat per les persones la presencialitat, la necessitat d’adequació de la infraestructura i les eines i materials, la realització de PCRs a les persones treballadores o les dificultats en la contractació de personal.
L’aturada general de l’estat d’alarma, i els següents estats de desescalada i reescalada, han dificultat també la relació amb els clients i l’obtenció de nous clients, però també el manteniment de projectes. Una part important de les organitzacions han patit cancel·lacions o aturades a projectes, tant contractats per les administracions públiques com per particulars, essent una petita part la que ha vist incrementada la seva activitat, tot i que amb una incidència petita en el conjunt de l’activitat.
L’augment global de persones ateses pel sector social ha estat reduït, tot i que focalitzat en alguns col·lectius i activitats, sobretot en l’àmbit de les necessitats bàsiques, on, de forma específica, ha arribat a suposar un 150% de l’activitat en un període de normalitat.
Impacte econòmico-financer
L’impacte econòmic i financer també ha estat desigual entre les organitzacions de les diferents entitats. Reduccions en els pressupostos del 10%, disminució en la facturació, tensions de tresoreria, sobrecostos a les organitzacions, per materials de protecció, contractació de personal, inversions en adequació, activitats suspeses o aturades que han comportat deixar de guanyar quantitats substancioses de diners i previsions de pèrdues al finalitzar l’any. Un panorama complicat realitzat amb
les primeres previsions sobre l’afectació de la pandèmia, sobretot si es té en compte que aquestes repercussions venen acompanyades, en el cas del tercer sector social, d’un infrafinançament estructural i una alta dependència de les administracions, tant per contractes com per subvencions.
Per fer front a aquesta situació produïda per la COVID-19, les organitzacions han utilitzat diversos mecanismes financers. Les organitzacions de l’Economia Solidària i del Tercer Sector són les que més han utilitzat fons propis, una font de finançament que s’esgota de forma ràpida reduint-ne la seva capacitat d’actuació en el futur. Les Cooperatives són la família que més han utilitzat préstecs i crèdits, mentre que les Mutualitats, gairebé de forma majoritària, han respost que no han hagut d’acudir a fonts de finançament extraordinàries per fer front a les despeses.
Respostes a la crisi
Per últim, una part molt important de les organitzacions han participat en xarxes, iniciatives o respostes col·lectives a les diferents necessitats socials sorgides durant l’estat d’alarma. La resposta¡ des de les organitzacions no solament ha consistit en fons de solidaritat econòmica, sinó que també s’han fet propostes per donar resposta a l’emergència sanitària, sociocomunitària i socioeconòmica.
Són diversos els repositoris de propostes i pràctiques en aquest sentit. En relació a quines mesures necessitarien les organitzacions per part de les administracions públiques, les més seleccionades són les línies d’ajudes directes i específiques per a les empreses i entitats de l’ESS, el suport a la venda i comercialització, les ajudes de caràcter laboral i garantir els pagaments pendents per part de les administracions públiques, per serveis prestats o per subvencions
concedides.
La resposta amb la que hi ha més acord entre les organitzacions de la Confederació és a la necessitat d’un increment de la partida econòmica de la Generalitat de Catalunya dirigida a serveis social i d’atenció a les persones en els pressupostos (opció que no va ser proposada a la resta d’entitats).
