A diferència d’ara, quan el canvi climàtic i l’augment de les temperatures està fent que cada cop hi hagi més vinyes a la regió, durant l’Edat Mitjana la producció vitivinícola del regne d’Anglaterra es limitava essencialment al vi de missa i el país va ser, durant molt de temps, el principal importador de vi negre de Bordeus.
Entre els anys 1387 i 1388, però, en plena Guerra dels Cent Anys contra França, el preu del vi al reialme va reduir-se a més de la meitat. El motiu va ser una batalla naval que, tot i que relativament poc coneguda, no només va ser important en el curs del conflicte sinó que, a més, va resultar en el que és, probablement, el comís de vi més gran de la història: entre 7,6 i 8,6 milions de litres, segons les fonts.
Tot va començar l’octubre de 1386, quan el Parlament anglès, a petició del rei Ricard II, va aprovar la formació d’una flota per a un assalt amfibi a Flandes, amb l’objectiu de provocar un alçament a la regió que expulsés Felip II l’Ardit, duc de Borgonya, i instal·lés un governant més proper als interessos anglesos. Aquesta operació, a més, també aconseguiria reduir la possibilitat que els francesos envaïssin Anglaterra, duent a l’illa de Gran Bretanya una guerra que, durant els cinquanta anys que feia que durava, només s’havia lluitat al continent. De fet, a instàncies de Felip l’Ardit, els francesos, aliats amb el regne de Castella, havien reunit 30.000 homes i 1.200 vaixells, però el duc de Borgonya va caure malalt i l’expedició es va dispersar, malgrat que moltes naus es van quedar a la zona servint en convois de vaixells de mercaderies.
Fos com fos, al capdavant de l’expedició anglesa, que comptava amb seixanta vaixells i uns 2.500 homes, s’hi va posar Ricard, comte d’Arundel. Així va ser com, el 24 de març de 1387, la flota de Ricard d’Arundel va veure’n una altra de francesa formada per uns 300 vaixells, entre els quals n’hi havia de flamencs i castellans que duien vi de La Rochelle a Sluis, als Països Baixos.
Malgrat la diferència de mida, la flota franco-flamenco-castellana no comptava amb prou homes ni armes per defensar-se de la d’Arundel, que tenia un objectiu purament militar. En ser atacada, la flota combinada es va començar a disgregar, amb moltes naus mirant de fugir cap a Flandes perseguides pels anglesos. Tot i que algunes van aconseguir arribar a Sluis, els anglesos van bloquejar el port, atacant els vaixells que hi havia, i durant les setmanes següents van capturar els que anaven arribant.
Tot i que també es van enviar homes a atacar viles costaneres i segrestar persones adinerades pel seu rescat, els flamencs no van alçar-se en armes i, per tant, l’objectiu de la flota anglesa no va reeixir. El fet, però, i això era l’important, és que l’amenaça d’una invasió francocastellana d’Anglaterra havia desaparegut.
Això i que, entre els seixanta-vuit vaixells capturats que Arundel va dur cap a l’illa de Gran Bretanya, hi havia entre 8.000 i 9.000 tonells de vi, que van ser venuts a un preu molt més baix del normal i que, en conseqüència, van fer caure enormement el preu del producte. A Flandes, en canvi, alguns historiadors de l’època van dir que la captura de la flota franco-flamenco-castellana havia estat el desastre més gran que havia afectat la regió d’ençà de l’epidèmia de Pesta Negra.
