La Bodega Marín, al carrer Milà i Fontanals de Barcelona, és un dels bars amb més història de la Vila de Gràcia. Obert com a “colmado” el 1916, en Luis i la Vanessa són la quarta família que se n’encarrega i volen donar un nou impuls a aquest establiment centenari que estan renovant mirant de mantenir-ne el paper com a centre per a la comunitat de la zona.
Després de la jubilació de l’Antonio i la Tere, que feia més de vint anys que duien el local amb el seu fill Jordi, aquesta parella arribada fa nou mesos del Perú són la nova cara del bar amb, entre d’altres, d’en Carlos Eduardo, el cuiner, que fa molts anys que viu a Barcelona.
Un museu d’història de Gràcia
La Bodega Marín fa temps que no és un “colmado” però ha esdevingut un museu dedicat a la seva funció anterior i a la història de Gràcia i del país. Continua venent vi i licors, tant en ampolla com a granel, i té productes difícils de trobar fora d’establiments especialitzats, a més de moltes peces gairebé de col·lecció que omplen els seus prestatges altíssims.
L’ambient fa anys que barreja la clientela de sempre amb nouvinguts i amb turistes. A les hores punta costa trobar lloc en aquest local estret i ple de taules i tamborets, i sovint hi ha força clients drets i també més gent a fora –sempre amb gots de plàstic– que no pas a dins. El local, malgrat tot, continua sent un punt de trobada de la gent del barri, com recorda una fotografia del músic, escriptor i agitador cultural Víctor Nubla (1956-2020), que durant anys hi va passar tardes i nits, sol o amb els seus amics.
Un punt de romanticisme
En Luis i la Vanessa fa molt que es dediquen a la restauració, ell amb una visió més d’empresari i ella havent estudiat cuina al Cordon Bleu i sommelieria a WSET. Després de 25 anys sent socis, a més de matrimoni, la Bodega Marín els sembla com tornar al principi, al bar de vins La Esquina, a Lima. De fet això va ser el que els va empènyer a adquirir el negoci: els recordava aquell petit local de 14 metres quadrats que tenen des de fa tanys anys, com explica en Luis en una tarda en què estan preparant-ho tot per l’inici de les Festes de Gràcia, el període més atrafegat de l’any.
Consciència gracienca
Quan van veure la Bodega Marín per primer cop, a en Luis li va semblar una mica decaiguda. “No brillava prou”, diu, “sempre serà un lloc mític però el projecte s’estava esgotant”. Amb la gran importància que té al barri, però, els va semblar que es podia revitalitzar “amb un rentat de cara”. “A Gràcia hi véns per ser part de la comunitat, si no te’n vas a l’Eixample”, sentencia en Luis que afegeix que “la bodega és un lloc important” que ha de ser alhora “bonic, rústic i net”.
El seu posicionament en el món del vermut i les bodegues, afirma en Luis, és punt de partida molt potent per “dur-hi la millor qualitat possible” mantenint l’essència de sempre. “Les botes de castanyer eren velles”, explica, “el vi es sobreoxidava”. “L’olor de vi, de sidra… de les bodegues, és bona, però cal fer un bon manteniment”.
Pel que fa a la clientela, en Luis detecta una certa “agressivitat” amb el turisme. “Què hem de fer?”, diu, “fer-los fora?” Reconeix que el la masificació fa que “tot es torni més car, el menjar més dolent, tot estigui ple… però nosaltres no fem això”.
“Un turista no pot marxar sense tastar la ratafia”
Per tot plegat van comprar per botes de roure americà de segona mà, van dur una bomba que manté el vi al buit perquè sigui sempre fresc… Tot plegat dóna bons resultats, tant amb locals com amb estrangers: “si ve un turista i el vi està en mal estat pensarà que el que fem és dolent”. L’aposta per donar a conèixer els productes de la terra, de fet, és clara: “No tenim sangria perquè és andalusa, aquí servim vermut. Ni didals de whisky, perquè un turista no pot marxar sense tastar la ratafia“.
Aquesta idea es nota en tots els productes, variats, de qualitat i amb èmfasi en allò local, que “representa la bodega”. En vins, per exemple, tenen “23 DO, incloses totes les catalanes i també altres de la resta de l’Estat”, tant en ampolles com de tirador, que s’han duplicat. A més, els vins fortificats són a primera línia: vi ranci, mistela, moscatell… A la nova etapa de la Bodega Marín volen reforçar el patrimoni del país. És per això, també, que estan fent embotellar cava i també vermut amb la marca del local.
Pel que fa al menjar, ho tenen clar: “res de fregits”, que ja fan a molts llocs, i mantenir la cuina d’aquí amb tocs propis. La carn de senglar i de cèrvol la continua duent en Jordi, el fill dels anteriors propietaris, amb qui ara en Luis va a caçar. La carta, a més, té mar i muntanya, d’ostres i pop a embotits i pernils… i la truita de patates, és clar, sempre feta del dia.
Un projecte per a mig segle més
La Marín vol ser un lloc per a tothom, que “quan algú pensi en vermut, vingui; que quan pensi en varietat de vins, vinguin; que quan pensin en frescor; vinguin”. Tot i que té altres negocis, en Luis vol que el nou model de la bodega duri 40 i 50 anys més tal com està. “M’hi quedaré fins que em mori”, conclou, “ens quedarem a Barcelona”.
