Bodegas Familiares de La Rioja, que representa fins a 216 petits i mitjans cellers d’aquesta regió vitivinícola, més de la meitat del total, ha anunciat que deixa de formar part de la mesa i els òrgans de decisió del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Qualificada. A través d’un comunicat, l’associació afirma que ho fa perquè fa temps que està en desacord amb la seva política estratègica, que considera que va “contra el model de negoci del celler petit i mitjà”.
L’associació vol “un model de valor, de qualitat”
Tant l’Organització Interprofessional del Vi de Rioja (OIPVR) com el Consell Regulador ja han estat notificats per carta d’aquest fet. El president de Bodegas Familiares, Eduardo Hernáiz, afirma que no poden formar part d’una gestió en què “es prenen decisions contra els nostres interessos” i que, tot i que ho ha intentat des de la seva fundació als anys 90, l’associació “no té capacitat” per redirigir la DOQ “cap a un model de valor, de qualitat”.
Denuncien una representació injusta dels cellers petits i mitjans
En aquest sentit, recorden que tot i representar més de la meitat dels cellers, només tenen una representació del 4% al ple del Consell Regulador, un 8% en el cas de la branca comercial. Això és, diuen, per un sistema “purament economicista”, basat en el volum i que no només és “injust” sinó que els perjudica. De fet, Bodegas Familiares, que representa cellers de La Rioja, Àlaba i Navarra, ja va advertir el 2021 que si no es millorava la representativitat abandonaria les taules de gestió de la DOQ.
Una Rioja diferent
Bodegas Familiares aposta per una idea diferent de La Rioja, centrada en l’elaboració de vins artesanals de qualitat i en la transformació cap a una viticultura sostenible. Segons afirma el comunicat, estan segurs que la situació a la regió seria “molt diferent” si els organismes reguladors haguessin protegit més “el valor del raïm, dels vins i del territori” en comptes de centrar-se a augmentar la producció, cosa que ha dut a “una de les majors crisi d’excedents de la seva història” i a “enviar vins a la destil·lació”.
Així, recorda Hernáiz, tot i que des de 2017 es produeix “clarament” més raïm del que es pot vendre, “les grans companyies continuaven demanant noves plantacions fins fa molt poc”. A causa d’això, el “model històric de repartiment social” de les vinyes i la riquesa s’està “trencant en favor de les companyies industrials”, que continuen tenint beneficis perquè “venen vins de nombroses procedències” i també “licors i espirituosos”. Davant d’això, l’associació es considera incapaç de canviar el model de negoci, basat a produir vi “per a lineals d’alimentació” i a preus amb què els petits i mitjans elaboradors no podem competir.
El valor dels vins s’ha anat devaluant
Des de Bodegas Familiares es recorda a més a més, que entre 2003 i 2022, el preu mitjà d’un litre de vi de Rioja ha augmentat un 17,8% mentre que la inflació ha estat de gairebé el triple, un 51,8%. Abans del model interprofessional, en canvi, entre 1990 i 2002 l’augment va ser d’un 102% amb una inflació del 65%. Així doncs, consideren que el model ha tingut un efecte clar sobre el volum del vi, però “no sobre el valor”, que “perjudica clarament” el negoci dels cellers que l’integren i que ha generat, especialment entre els associats més joves, una “desafecció absoluta” amb la DOQ.
Un model “deslleial” i que aboca les petites empreses a tancar
L’associació, recorden, rebutja l’entrada de raïms als cellers per a “vi de taula” i troba “trist” com els debats sobre les normes de la verema tracten més “el marge d’entrada al celler de raïm excedentari” que els “rendiments”. A més, rebutgen la “proliferació” de “cellers destinats al vi de taula” i que acaben sent “l’abocador dels excedents de Rioja”, cosa que crea “una greu competència deslleial“. També demanen la paralització indefinida de la plantació de més vinyes i defensen que els replantaments es facin en sòls que permetin “una viticultura de qualitat”.
Si el model actual no canvia, conclouen, “aboca al tancament de petits i mitjans cellers” i a la “desaparició d’explotacions familiars” tant per la falta de rendibilitat com per una burocràcia “excessiva”, que per al Consell Regulador “no existeix” però que és “una greu amenaça” per a la supervivència dels membres de l’associació.
