L’apagada a l’Estat i Portugal del dilluns 28 d’abril ha deixat imatges ben curioses. Gent al carrer amb instruments musicals, les terrasses plenes i una nombrosa quantitat de fotos d’espelmes van convertir-se en la tònica general de tota la tarda en alguns punts de Catalunya. Per altra banda, però també es van patir moments de tensió, amb moltíssimes persones sense poder tornar a casa a causa de l’aturada de pràcticament tot el transport públic. Una jornada, doncs, que va donar molts titulars arreu del món i que va afectar -qui més qui menys- a tothom. Sempre s’ha assegurat que el sector vitivinícola és dels més tradicionals, de fet, la integració dels processos digitals en cellers i explotacions agrícoles encara és una assignatura pendent. Una situació que sempre provoca conflictes dins del sector, però que en l’apagada general es va convertir en un salvavides. Vadevi fa un recull d’històries d’elaboradors, sommeliers i pagesos que van viure l’apagada de ben a prop, però amb perspectives, vivències i anècdotes ben diferents.
“Estàvem fent el tast a l’enoteca familiar, presentant les noves anyades quan de sorpresa va marxar la llum”, explica Jordi Bort, director general de Llopart. Aproximadament a les 12:35 del migdia, els llums de l’emblemàtic celler situat a l’Alt Penedès, a prop de Sant Sadurní d’Anoia, es van apagar per complet. Bort descriu que va coincidir amb la presentació d’un “Leopardi 2005 amb 14 anys de post desgorjat”. Així, el director general relata com els mateixos professionals que estaven convidats al tast es van prendre la situació amb humor i van decidir continuar amb l’esdeveniment amb l’ajuda de les llanternes del mòbil: “Vam gaudir a la penombra d’un gran escumós amb tant de temps a l’Enoteca”, assegura Bort, qui insisteix que es van agafar el moment de la millor manera possible.
Precisament un celler com Llopart, que dona molta importància a la seva carta d’activitats enoturístiques podria haver estat un gran afectat. Al celler arriben visitants de diferents parts del món disposats tastar els Coprinnat que elabora la família. De fet, el director general de l’empresa vitivinícola familiar reconeix que hi havia un grup de clients particulars del Regne Unit que es va trobar l’apagada de cop. Lluny d’entrar en pànic, Bort relata que els van demanar continuar: “Ateses les circumstàncies i amb un to simpàtic vam decidir fer-los un tast a cegues de tres escumosos de la família”, ironitza el directiu de Llopart.
Una situació similar va viure Albert Amigó, sommelier i col·laborador d’aquest diari qui es trobava en un restaurant amb diferents companys de professió i restauradors fent un dinar amb tast. “Si et soc sincer vam continuar amb tota la normalitat del món sense preocupar-nos gaire”, comenta Amigó. En concret, es trobaven a Granollers, la capital del Vallès Oriental i una de les primeres ciutats a tornar a tenir llum a Catalunya. Tal com explica el col·laborador i sommelier, “la botiga de vins tenia planejat un dinar amb conserves, així que no hi va haver cap problema”. A més, Amigó també confirma que en el moment que va arribar l’únic plat que necessitava ser escalfat amb el microones “la llum ja havia tornat a Granollers“, conclou. Ara bé, el conflicte principal se’l va trobar en tornar a casa, ja que Amigó és de Sant Feliu de Codines, un dels pobles de la mateixa comarca que no va tenir tanta sort i va recuperar la llum a les 18 hores.
Un dia normal al camp
És evident que en el món del vi hi ha dues versions de l’apagada general: aquells que viuen connectats amb el món i els pagesos que controlen que el raïm arribi a bon port. Es podria dir que el segon grup va ser el menys afectat per aquesta inusual circumstància. David Sendra, futur responsable del Vi i la Vinya d’Unió de Pagesos confirma a aquest diari que “va ser un dia normal“. La realitat d’un dia al camp, doncs, no canvia amb internet i llum o sense. D’aquesta manera, Sendra se’n va anar a treballar al camp com fa cada dia, sense pensar que podria ser un dia diferent. De fet, en ser preguntat per les anècdotes de l’apagada, el pagès reconeix que “no en té cap”. Tanmateix, la seva pròpia experiència ja és diferent de la que va viure pràcticament tothom. Mentre el caos s’apoderava de les ciutats, Sendra treballava el seu camp ben tranquil, sense tenir ni idea del que estava passant fora dels seus cultius.
“Tenia un pòdcast descarregat i estava escoltant-lo sense internet”, admet Sendra en unes declaracions a Vadevi. No va ser fins més tard a la tarda, quan en tornar a casa es va adonar que la connexió havia caigut a tot el país. “Havia d’anar una reunió a la qual vaig assistir sense saber si hi hauria algú”, concreta el pagès, qui a més reconeix que aquest va ser el moment en el qual es va anar trobant amb altres viticultors en la mateixa situació. “De veritat que hi ha pagesos que encara treballen amb tractors sense cabina i, per tant, no poden escoltar la ràdio“, diu Sendra, qui afegeix que per a ells no va ser un dia excepcional.
El tarannà català en una emergència
Les reaccions de tothom són diferents davant d’una emergència com aquesta. Deixant de banda la gent que ho va passar especialment malament, tancada en el transport públic o aquells que no van poder tronar a casa, però, els catalans es van prendre la situació amb molta filosofia. Així ho relata Anna Casabona, sommelier del celler Juvé&Camps, qui en el moment de l’apagada general es trobava en un curs de WineSET 3 de l’escola on ella fa de professora, Rack and Return. “A mig matí va marxar la llum de la sala d’hotel on ens trobàvem durant 5 minuts”, diu Casabona, qui en aquell moment no va donar importància a la situació. No va ser fins a l’hora de dinar que van ser avisats que hi havia hagut una apagada a tot l’Estat.
“Per a mi va ser una situació molt surrealista perquè al carrer tot semblava normal”, confessa la sommelier, qui no va veure l’envergadura de la situació fins que no va arribar al bar i no va poder menjar res calent. En grup, tots els participants del curs van decidir treure el millor de la situació i dinar un entrepà fred amb una cervesa, que van haver de pagar en efectiu. Mentre esperaven més informació, un dels seus companys que venia dels Estats Units va assegurar que a diferència del que estava veient, aquella situació hauria causat el pànic al seu país, la qual cosa va provocar un atac de riure als presents: “És el nostre tarannà”, respon a aquest diari la sommelier.
Segueix l’última hora de l’apagada general en el directe d’El Món.
