L’informe del Comitè Contra el Càncer del Parlament Europeu, que va ser aprovat recentment, ha encès les alarmes al sector del vi al continent. Una sola frase, “no hi ha cap nivell segur de consum d’alcohol”, és percebuda com una porta oberta a l’enduriment de les restriccions i les normatives contra la promoció i la venda de tot tipus de begudes alcohòliques, inclòs el vi, que podrien incloure nous impostos o fins i tot un etiquetatge en la línia del que es va imposar a la indústria del tabac.
El director general de la Federació Espanyola del Vi, José Luis Benítez, ha estat un dels més sorollosos en l’oposició a l’informe, afirmant que és un primer pas per a la “demonització del vi”. El secretari general de la Unió Italiana del Vi, Paolo Castelletti, també es va mostrar molt preocupat pel document però va reivindicar “la naturalesa específica del vi, que a Itàlia i no només a Itàlia és sinònima de moderació”. Així doncs, va concloure Castelletti, “no podem acceptar que a l’informe no hi hagi ni un esment de la paraula ‘vi’ sense una cultura del consum responsable que és l’antítesi dels excessos amb l’alcohol”. La també italiana Federvini va coincidir amb Benítez en l’ús de la paraula “demonització” aplicada, en aquest cas, a “gairebé tres mil·lennis d’història, cultura i tradició”.
Benítez va explicar que al sector estan “preocupats” no tant per l’informe en sí sinó perquè “s’ha simplificat tant” que, prenent “un únic estudi científic” com a argument, acaba convertint “una falsedat en una suposada certesa”: “la possibilitat de contraure càncer per consumir una sola gota de vi”. El director de la FEV, doncs, va afirmar que des del sector “continuen en contacte amb els eurodiputats”, tant a l’estat espanyol com a Portugal, França o Itàlia, perquè “es modifiqui” l’informe i les seves conclusions.
Més enllà dels debat estrictament polític, però, n’hi ha un de científic i un de cultural. El vicepresident de l’associació de viticultors italians, Sandro Sartor, va afirmar fa poc que el sector europeu del vi està “fortament compromès des de fa temps” amb la promoció del consum moderat de vi “com a part d’un estil de vida saludable” ja que, va remarcar, “no hi ha cap prova científica que el consum moderat com a part de la dieta mediterrània sigui perjudicial”, un punt on va coincidir el director general de la FEV. El Comitè Europeu de les Empreses del Vi, per la seva banda, també ha incidit en el mateix punt, qüestionant l’estudi en què es basa l’informe i que va ser “durament criticat per la comunitat científica per les seves debilitats en l’anàlisi”.
José Luis Benítez, de fet, va recordar que en un estudi de 2014, l’Associació Americana de Recerca del Càncer va assenyalar les causes més probables de patir la malaltia i que l’alcohol era en vuitena posició, després del tabac, l’obesitat, altres malalties, factors genètics, inactivitat, la dieta o les exposicions laborals. Des de Coldiretti, l’associació agrícola més important d’Itàlia, es considera que la intenció és adoptar una normativa prohibicionista, “assimilant l’abús de licors típic dels països nòrdics al consum moderat i conscient de productes de qualitat i amb menys contingut alcohòlic com la cervesa i el vi”.
