Capçanes 2 Pájaros 2012

Celler de Capçanes

DO Montsant

Etiquetat en castellà

PVP. Aprox. 38 €

Tel. 977 178 319

Web: cellercapcanes.com

Durant molts anys, la carinyena havia estat, d’entre les varietats negres autòctones de Catalunya, la gran desconeguda. Sempre en segon terme al darrera de la garnatxa, que s’emportava la fama als cupatges tradicionals dels vins de les DO Priorat, Montsant i Empordà, principalment. Es deia que aportava color i estructura a la garnatxa, que la complementava, però que per si sola resultava massa dura. Rústica, se’n deia.

Això era encara més accentuat en alguns indrets concrets: a Capçanes la varietat negra més estesa, amb diferència, és la garnatxa negra, i per això el vi més alt de gamma del celler cooperatiu local és el Cabrida, un vi extraordinari que va ser un dels pioners en elaborar-se com a monovarietal, i que lògicament, es fa amb garnatxa.

Però el 2006, cinc enòlegs amics, col·laboradors del Celler de Capçanes, van proposar el que aleshores era encara una idea agosarada: i perquè no elaborar un monovarietal de carinyena amb les escasses però excepcionals vinyes velles de carinyena de les que disposa el celler? Podria estar al mateix nivell que el Cabrida?

Vaja pàjaros! van pensar els responsables i la resta d’implicats en el celler. Quines idees! Així que aquests cinc pàjaros van tirar endavant aquesta primera anyada 2006 del monovarietal de carinyena, amb tan bons resultats que la iniciativa ha tingut continuïtat els anys posteriors. Això sí, d’aquests cinc pàjaros inicials, per diversos motius laborals, alguns han anat volant, fins quedar els dos que donen nom al vi de la collita 2012.

Són només 1.800 ampolles, elaborades amb un cupatge al 100% de carinyena -sí, un monovarietal també pot ser un cupatge de diverses partides de raïm de la mateixa varietat- procedents de parcel·les amb sòls diferents. Així hi ha raïm que ha nascut en sòls de panal, de llicorella, d’argila i calcari, que es vinifiquen per separat. El most macera amb les pells i fermenta en bótes usades grans, de 500 litres, destapades, on se sotmet a remoguts per remullar el barret que forma la pell al surar al capdamunt, i així extraure’n les aromes, el color, i en resum, l’essència.

Posteriorment, fa una criança de 12 mesos en bóta nova de roure francès, també més aviat gran, de 300 litres, per no marcar massa en vi amb la fusta.

Identitat carinyena, caràcter Montsant

Bé, a hores d’ara a la carinyena ja no se la considera aquella varietat rústica i salvatge, i les vinificacions acurades, les veremes de raïm ben madur i procedent de vinyes de baixa producció (velles, en aquest cas) han portat al panorama vinícola català alguns vins memorables, encara amb el caràcter potent i nerviós de la carinyena, però també amb una delicadesa expressada amb notes aromàtiques florals.

Però també el terrer aporta el seu caràcter als vins que en neixen, i aquesta carinyena de la DO Montsant reflecteix el perfil dels vins de l’indret: és més fina, més civilitzada que les procedents de la veïna DOQ Priorat. És un pura sang -només faltaria- però amb la frescor del sòl d’argila, amb la delicadesa del calcari, i també amb la potència de la llicorella, en un delicat equilibri que els enòlegs del celler han sabut trenar a la perfecció.

El color és, com pertoca, fosc, més de móra madura o de nabius que no pas de cirera, amb un voraviu de robí, afinat per la criança.

A les aromes, la fruita madura -no confitada- ha mantingut el protagonisme, amb notes de nabius i gerds, que es complementen amb aportacions dolcenques de pa de pessic torrat, de vainilla i de xocolata negra procedents de la criança, que donen pas a un final mineral i elegant i a notes florals de violes.

A la boca, d’entrada és corpori i dens, però amb un punt llaminer que li arrodoneix l’agressivitat fins a fer-lo plaent, i amb una acidesa que li dóna finor i el refresca. No és tan llaminer com una garnatxa de maduració similar, però a canvi és més àgil i nerviós.

És el reflex de “l’altra varietat” de la DO Montsant, que potser sí que està en minoria aritmètica, però que no per això deixa de tenir una identitat ben marcada. I d’això, els catalans en sabem un munt.

Nou comentari

Comparteix