Les càpsules que cobreixen els taps de les ampolles de vi són, segons un article publicat al diari nord-americà The Washington Post, un “anacronisme” que desapareixerà i que, de fet, ja és absent a “cada vegada més i més vins”.

Per al periodista de vins Dave McIntrye, aquest element de les ampolles és “una relíquia” de la tradició que només resisteix precisament per la seva vinculació al passat en què estaven fetes de plom –que irònicament és tòxic– per protegir el vi en una època on els cellers eren menys higiènics.

Un element que ha perdut la raó de ser

A dia d’avui, afirma l’article, les càpsules ja no tenen “cap propòsit protector” sinó que són només de “decoració i marca” que no només costa més diners al productor i al comprador sinó que per si fos poc, acaba als abocadors. Així doncs, de cara a la sostenibilitat, un element consubstancial a gran part del sector del vi, aquest afegitó innecessari només fa que acumular raons per ser eliminat.

Amb les millores en la higiene dels cellers i magatzems i un consum de vi més immediat, les càpsules de les ampolles han perdut gran part de la seva raó de ser | The Hamster Factor
Amb les millores en la higiene dels cellers i magatzems i un consum de vi més immediat, les càpsules de les ampolles han perdut gran part de la seva raó de ser | The Hamster Factor

Tres exemples de cellers que han abandonat les càpsules

McIntyre va parlar amb tres elaboradors que han eliminat les càpsules perquè li expliquessin les seves raons. Amb el medi ambient sempre al centre, les seves explicacions cobreixen tant raons de cost com d’imatge, una mesura presa per “minimitzar els costos sense sacrificar la qualitat”, segons Martha Stoumen, la “líder del moviment del vi natural de Califòrnia”.

De fet, en els cellers més petits, per posar les càpsules han de llogar una màquina i un operari específics, cosa que fa disparar les despeses sense aportar gaire res. En el cas de Stoumen, el medi ambient també és una preocupació, ja que ella mateixa fa servir vidre i paper de poc pes per reduir al màxim la seva petjada i, per tant, eliminar les càpsules era una decisió lògica.

El propietari del celler Luke, a la vall de Columbia, Thomas Vogele, reconeix que hi ha “una tendència lenta” cap a l’eliminació de les càpsules per totes les raons descrites i que, per totes elles, també s’hi va afegir. A més, però, de seguida es va adonar d’un altre avantatge, i és que, sense aquest element, les ampolles són molt més senzilles d’obrir, tant pel personal dels restaurants com pels consumidors que se les beuen a casa.

Finalment, des del celler Old Westminster, de Maryland, l’elaboradora Lisa Hinton va optar per fer servir càpsules de cera per diverses raons: primer, per donar un toc més distintiu a les seves ampolles, i segon, perquè després d’un temps fent etiquetes i càpsules tradicionals es va adonar que, per l’estil de vins que feien, aquesta estètica no els afavoria gens.

La fi “d’una tradició obsoleta”

Així doncs, conclou McIntrye, “quan vegis una ampolla sense càpsula sobre el tap, no pensis que hi falta res”. És un cas, afirma, “d’un celler que no està lligat a tradicions obsoletes, que es preocupa pel planeta i que prefereix invertir temps, diners i esforços en els vins” en comptes d’en el que considera “envoltori superflu”.

Nou comentari

Comparteix