Entrenament per a tastar a cegues
Entrenament per a tastar a cegues | Ramon Francàs

!--akiadsense-->

Tastar al marge d’influències, sense saber el preu, ni veure l’etiqueta, ni la càpsula ni la forma de l’ampolla. Enfrontar-se a una copa de vi i haver de determinar en pocs minuts de quin país és, de quina regió, de quina DO, quina o quines són les seves varietats de raïm, quina l’anyada i quina la marca i el productor. Pot semblar una tasca impossible però no pocs catalans, professionals del món del vi però també aficionats, són capaços de fer-ho deixant bocabadats els més profans.!--akiadsense-->

Hi ha molts catalans de nassos. Hi ha sommeliers i elaboradors de vins però també periodistes especialitzats, prescriptors, assessors financers, qui es dedica a la direcció d’administració en una empresa auxiliar del sector de l’automòbil o simplement wine lovers. Els concursos de tast de vins a cegues per parelles suposen la dificultat afegida d’haver-se de posar d’acord els dos membres. Aquest és el cas del Premi Vila Viniteca, o dels concursos del restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú o el del celler Oller del Mas de Manresa. També és habitual en molts cellers organitzar tastos a cegues de vins per posar els propis en comparació amb els de la competència. Els tastadors a cegues més professionals no es posen perfum ni desodorants, i alguns ni es renten les dents els dies de concurs per no alterar el seu paladar. Hi ha qui ja no es renta les dents la nit abans.

Els guanyadors del Tast a cegues del restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú
Els guanyadors del Tast a cegues del restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú

!--akiadsense-->

També hi ha qui tasta a cegues i puntua en concursos de vi, com és el cas dels Vinari, i d’altres que competeixen per convertir-se en el millor sommelier de Catalunya, Espanya, Europa i el món. El proper 10 d’abril els sommeliers catalans Audrey Doré (El Celler de Can Roca), Ferran Vila Pujol (d’A Tempo Restaurant Gastronòmic, a la Fortalesa de Sant Julià de Ramis), Marc Terés (Vinology) i Anna Casabona (Celler Capçanes) representaran l’Associació Catalana de Sommeliers al concurs de Millor Sommelier d’Espanya. Per a Anna Casabona, que es va classificar en segona posició fent parella amb qui firma aquest reportatge al concurs del restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú fet el passat mes de febrer, “els concursos són un al·licient per a seguir estudiant i aprenent sobre vins, destil·lats, maridatges…” Afegeix que “és una manera d’estar al dia i, alhora, quan et proclames campió o arribes a una final, significa una gran recompensa personal i també una manera d’obtenir reconeixement en la teva professió”. Anna Casabona confessa que en els concursos de tast a cegues s’ho mira més com un “divertimento”, encara que reconeix que “quan quedes entre els millors també genera una gran satisfacció”.

Ester Bachs Romaguera, la directora tècnica dels Vinari, afirma que “sempre un tast de vins a cegues ens posa a prova”. Explica que “el que fem els professionals és analitzar visualment, olfactivament i gustativament un vi dins una categoria sense cap influència externa: ni prejudicis ni preferències”. Per als consumidors, entén la maresmenca Bachs, el tast a cegues “també és un exercici de força humilitat per veure els valors i l’hedonisme que envolten el vi”.

Si hi ha una parella de tast que despunta a Catalunya amb llum pròpia és la formada pels vitivinicultors del Penedès Toni Carbó i Ramon Jané (dels cellers Mas Candí i La Salada). Fa gairebé dues dècades que tasten junts. L’any passat es van endur el primer premi del concurs de més prestigi, el de Vila Viniteca, un guardó que intentaran revalidar aquest diumenge al Casino de Madrid. Per a Ramon Jané tastar a cegues “és posar el màxim d’atenció en el vi sense tenir cap referència, per anar descobrint coses del producte”. Confessa que “tot i que jo sóc un defensor del tast coneixent l’etiqueta, ja que et condiciona, i això també forma part del vi, sigui positiu o negatiu”. Aquest enòleg de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès també és del parer que “els concursos de tast a cegues m’han ajudat molt a estar al dia i provar vins que potser mai tastaria perquè no són del perfil que ara m’agraden, però que com a productor tinc l’obligació de tastar”. Per al també vinyeró Toni Carbó tastar a cegues amb Ramon Jané “ha estat la nostra forma d aprenentatge: cal fixar-se amb els menys condicionants possibles, cal saber què és el que t’agrada en aquell moment i el que no i, sobretot, el perquè t’agrada i el perquè no… si aquesta acidesa, els vegetals, la rapa, la profunditat, la fusta…”

Entrenament tast a cegues

!--akiadsense-->

Aquest vitivinicultor de Les Parellades de El Pla del Penedès afirma que “la nostra evolució crec que ha estat basada en el tast a cegues i els concursos són un divertimento“. Afegeix que “tastar a cegues és donar a la nostra principal afició, que és el món del vi, un punt distés, alegre… És un joc, com quan anava a jugar un partit de futbol, o jugar al truc: vols fer-ho bé, donar-ho tot i jugar bé”. Toni Carbó entén que “si la feina es converteix en la teva principal afició i de tant en tant pots jugar, és una forma de gaudir que tenim”. Apunta també que tastar a cegues en concursos “et dóna la possibilitat de provar vins que, segurament, no podríem tastar; i si estàs encertat també tens reconeixement”.

Ramon Jané i Toni Carbó porten des de gener entrenant un cop per setmana per tal de preparar el concurs d’aquest diumenge a Madrid. Aquesta darrera setmana han intensificat la dinàmica entrenat fins a quatre cops amb vins de tot el món. Ho fan amb quatre parelles més del Penedès. Un dels qui comparteix tast amb ells és Òscar Martín, dedicat a la direcció d’administració d’una empresa del sector de l’automoció. Aquest veí de Puigdàlber ja sap què és entrar a la final de Vila Viniteca fent parella amb Mercè Cuscó. Per a Òscar Martín tastar a cegues “implica desglossar un vi, i pensar on es podria col·locar per països i/o varietats”. Afegeix que “és la part més formal de tastar vins. També es una manera d’aprendre, perquè tothom diu la seva opinió, que potser és antagònica a la teva però que segurament té la seva raó”. També opina que “els concursos et fan motivar, encara que hi hagi dies que penses que no hi arreplegues res”, i afegeix que “la trobada amb companys que tenen el mateix interès que tu fa que tastar a cegues sigui una festa”.

Per al sommelier sitgetà David Martínez, que es va imposar en la primera edició del concurs de Vila Viniteca fent parella amb el també sommelier Rafel Sabadí, “tastar a cegues és un repte personal, una mena de superació per descobrir fins a on pots arribar a conèixer o desconèixer un vi sense guiar-te per l’etiqueta, per la DO, la zona o la varietat. De vegades és molt fàcil, però d’altres és molt difícil; depèn de l’estat d’ànim, de la dinàmica de tastos que portis… de moltes coses”. Els concursos per a David Martínez van començar sent una competició i un repte però amb el pas dels anys s’han convertit en “un viatge, una sortida, passar-s’ho bé, veure els amics i tastar vins”.

Per al sadurninenc Josep Samsó, que diumenge farà parella amb Jaume Vilaseca, tastar a cegues “suposa gaudir de vins increïbles, envoltat de bons amics”. Afegeix que “si hi sumes certa competitivitat, és difícil deixar-ho un cop has començat”.

Per al wine lover i col·laborador de 7 Caníbales Lluís Ariza, que l’any passat va arribar a la final del Premi Vila Viniteca fent parella amb la consultora financera i amant de la gastronomia i els vins Elena Yepes, tastar a cegues suposa “primer, una il·lusió, i després veure si ets capaç de fer una cosa que no t’hagueres plantejat fa no gaires anys. És un repte amb tu mateix: veure que has entrat en un món difícil i complicat, i sobre tot estar envoltat d’amics”.

Entrenament per a tastar a cegues

!--akiadsense-->

Inma Aleixendri, que l’any passat va aconseguir quedar en tercera posició del Premi Vila Viniteca fent parella amb Juani Piñana (del restaurant Can Piñana de l’Ampolla), reconeix que “no sóc massa de presentar-me a concursos, encara que en els últims anys m’he presentat a dos”. Diu que “guanyar o perdre, encertar o no en un sol dia o moment, no significa el que tu puguis arribar a saber-ne. De fet, anímicament no tots els dies estàs de bones”. Per a la propietària de la botiga especialitzada Monclus Licors & Gotim de Tortosa, “tastar a cegues és, en poques paraules, emoció, aprenentatge, gaudir, plaer i bona companyia”. Inma Aleixendri i Juani Piñana és la primera parella íntegrament femenina que puja al podi del Premi Vila Viniteca.

Per al sadurninenc Pepe Raventós, que diumenge farà parella a Madrid amb qui signa aquest reportatge, el tast a cegues significa tres coses. D’una banda, “és aprenentatge, un aprenentatge dins aquest camí, en aquesta carrera de fons que és treballar cada dia per fer vins més bons, vins millors o per fer un gran vi”. D’altra banda, “és una cura d’humilitat increïble. Com a vitivinicultor te n’adones del difícil que és tastar a cegues i el respecte que això et dóna”. Finalment, per al director general de Raventós i Blanc de Sant Sadurní d’Anoia, tastar a cegues “és divertir-se, gaudir… és plaer”.

Nou comentari

Comparteix