!--akiadsense-->
L’Observatorio Español del Mercado del Vino (OeMv) s’ha fet ressò d’unes interessants dades del Directorio Central de Empresas de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) referides al 2016 segons les quals Catalunya és el lloc de l’Estat amb més cellers (575), seguida molt de prop per la comunitat de Castella i Lleó (574). Al País Basc n’hi ha 436, a Castella- La Manxa 420, a Galícia 415, a la Rioja 389 i a Andalusia 290.
Per sobre de les 100 empreses es troben la Comunitat Valenciana, amb 197; la Comunitat de Madrid, amb 173; Aragó, amb 122, Navarra amb 105 i Canàries amb 100. Des del 2008, Castella i Lleó és la que més ha augmentat el nombre de cellers (+96) i el País Basc qui més n’ha perdut (-129 cellers).
L’1 de gener d’aquest 2017 hi havia 4.093 cellers a l’Estat espanyol (el 14% del total d’empreses de begudes i alimentació espanyoles). Si es compara aquestes dades amb les del 2008, el nombre ha baixat en 97 cellers. En canvi, a Catalunya no ha parat de créixer el nombre de cellers des de l’1 de gener de 2008 (quan n’hi havia 509). L’1 de gener de 2015 n’hi havia 545.
També destaquen les dades dels treballadors dels cellers espanyols en aquest informe. Segons aquestes dades, a 1.203 cellers dels 4.093 existents a 1 de gener passat, és a dir, el 29,4% del total, l’únic treballador és el titular. Els cellers amb entre 1 i 2 treballadors són el 26,8% del total. És dir, en el 56,2% dels cellers espanyols hi ha entre 0 i 2 assalariats. Fins a 681 cellers compten amb entre 3 i 5 assalariats (16,6% del total), 445 amb entre 6 i 9 i 382 amb entre 10 i 19.
Especialment a Catalunya els cellers són empreses familiars. Representants del sector com el president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet, veuen en l’estructura de la empresa familiar un gran valor. En destaca el fet que sovint l’empresa familiar no busca el benefici immediat, sinó la perennitat de l’empresa i de les finques que han dibuixat un ancestral paisatge de vinyes, la propietat de les quals sovint ha passat de pares a fills.
El president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, no té dubtes que si no arriba a ser pel fet que són una empresa familiar no s’haurien convertit en els líders mundials dels vins escumosos de qualitat. Gregorio Sánchez Marín, professor del Departament d’Organización de Empresas y Finanzas de la Universidad de Murcia, explica que la vinculació entre maximització del benefici econòmic i la preservació de la riquesa socioemocional poden explicar molts dels avantatges trobats en la creació de valor en les empreses familiars.
Però a les empreses familiars també hi ha conflictes i algun celler català ha hagut d’aprovar protocols per definir l’organització post-successió, els òrgans de govern, el pla de successió familiar, el protocol o el procés de transició. De fet, com ha explicat Josep Tàpies, professor titular de la Càtedra d’Empresa Familiar i professor del Departament de Direcció Estratègica del I’IESE, les empreses familiars han de fer front a tres grans desafiaments de cara al futur. Un d’ells és comú a totes les empreses: treballar perquè el negoci sigui rendible i sostenible, mentre que els altres dos són exclusius d’aquest tipus de companyies: seguir sent de propietat familiar i procurar per tots els mitjans que la família es mantingui unida.
