VadeVi
‘Clos’ i ‘heretat’, alguns dels termes del vi català que no sempre estan clars
  • CA
La vinya de l'Ermita d'Álvaro Palacios
La vinya de l’Ermita d’Álvaro Palacios | Ramon Francàs

!--akiadsense-->

El món del vi està carregat de mots i expressions que no sempre són fàcils d’entendre o identificar. Alguns, com vinyeró, no són normatius. Ve del francès vigneron i hi ha qui ho tradueix com una barreja de viticultor o cultivador de la vinya i vinicultor o elaborador de vins. El vinyeró és algú que vol desmarcar-se de la producció massiva i de l’elaboració de vins iguals mitjançant receptes establertes.

​D’altres mots, com clos, també han portat a confusió i fins i tot a correccions. La majoria de cops s’utilitza per part de cellers de la DOQ Priorat. És el cas del Clos Mogador dels Barbier-Meyer, del Clos Dominic, del Clos Erasmus de Daphne Glorian, del Clos Figueras de Christopher Cannan i la seva filla Anne-Joséphine, del Clos de l’Ona de Joan Farreras o del Clos Martinet de Sara Pérez.

Clos Fontà de Mas den Gil de la DOQ Priorat
Clos Fontà de Mas den Gil de la DOQ Priorat | Ramon Francàs

!--akiadsense-->

També podem trobar Clos Pons a la DO Costers del Segre. Així mateix, hi ha vins com el Clos Fontà, de Viticultors Mas d’en Gil de Bellmunt del Priorat, o el Penedès Clos Torribas de Pinord. A França hi podem trobar denominacions (AOC) com la de Clos de la Roche a la Borgonya. Hi ha casos com el Priorat Dofí d’ÁlvaroPalacios de Gratallops que inicialment van néixer com a Clos i que ara han perdut aquest mot a les etiquetes. Però què vol dir clos? Doncs és una paraula francesa que fa referència a la propietat vitícola voltada per un mur, generalment d’origen monacal, i també és un mot que fa referència un recinte on resguardar un ramat.

​Hi ha cellers catalans que encapçalen la seva marca amb Heretat. Però d’on beu aquesta paraula? Prové del llatí heredĭtas ‎i vol dir herència, un mot derivat d’heres ‎(hereu). És el cas dels cellers penedesencs Heretat Segura Viudas, Heretat Mestres, Heretat MontRubí i Heretat Mastinell, el bagenc Heretat Mas Oller o de la firma de El Pla de Manlleu Heretat Mascorrubí.

Josep Queralt, enòleg d’Heretat MontRubí
Josep Queralt, enòleg d’Heretat MontRubí | Ramon Francàs

!--akiadsense-->

Hi ha mots que descriuen més bé la cosa, com ara obac o aubaga. L’Enciclopèdia apunta que és el vessant d’una muntanya que dóna al N a l’hemisferi nord i al S a l’hemisferi sud: “L’obac és orientat, talment, que els raigs solars no hi tenen tanta incidència com en el vessant contrari, és a dir, el solell o solana. És, doncs, un sector més ombrívol, menys calorós, més humit”. El terme bac abunda en la toponímia catalana aplicat a masies, partides rurals… El celler prioratí Terroir al Límit va comercialitzar un vi rosat criat en garrafes de vidre batejat com a Roc d’Aubaga (van deixar d’elaborar-lo el 2019), i el també prioratí Álvaro Palacios elabora l’icònica garnatxa Les Aubaguetes. Fins hi tot han nascut cellers que han incorporat clos i aubaga al seu nom, com el Clos Aubagade Porrera. També hi ha un vi de gran prestigi que suma clos i obac. És el Clos de l’Obac del matrimoni format pel periodista Carles Pastrana i l’enòloga Mariona Jarque. Aquest celler (Costers del Siurana de Gratallops) també elabora el Dolç de l’Obac. A Mallorca (Biniali) hi trobem el Vi de la Terra Obac Binigrau (un cupatge de mantonegro, callet, merlot, cabernet sauvignon i sirà).

I terrer? Què és? La Viquipèdia ens il·lustra: “Un terrer, conegut arreu amb el nom francès terroir, és un terreny amb unes característiques geològiques i geogràfiques homogènies per al cultiu agrícola, especialment utilitzat per la vinya”. Es defineix el vi de terrer com el vi produït dins una denominació d’origen, en un entorn determinat, d’una extensió inferior a la del terme municipal, amb característiques pròpies, el nom del qual està notòriament lligat a les vinyes de les quals s’obtenen vins amb característiques qualitatives especials. Ara bé, els Vi de Finca catalans (que no són una DO) no són el mateix que els Vinos de Pago espanyols. Caracteritzen un terrer el sòl, el subsòl, la insolació, el règim hídric, el vent, l’altitud i també les pràctiques culturals (l’acció de l’home).

Segons el geòleg Andreu Agüera-Donay i l’enòleg Agustí Torelló Sibill, “un terrer és una unitat física delimitable, cartografiable, una unitat històrica i cultural i, per tant, és una síntesi sistèmica de tots els elements materials i anímics que intervenen en el treball vitivinícola”. Afegeixen que “podríem dir que és una unitat geològica, geomorfològica, edàfica, hidrogeològica, (micro) climàtica, que presenta les característiques òptimes per, mitjançant una política ampelogràfica, de conreu i enològica correcta, proporcionar el millor resultat possible en els productes finals”. Per cert, Terrer també és un petit municipi de la província de Saragossa.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa