Són una trentena de plànols originals i inèdits dels arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí, on van projectar (i després construir) entre 1902 i 1915 els edificis modernistes de Codorníu a Sant Sadurní d’Anoia. Peces que, ara, s’han cedit al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, COAC. La cessió s’ha fet oficial aquesta setmana en un acte que ha reunit a les instal·lacions del celler l’alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Pere Vernet; el degà del COAC, Guillem Costa i Calsamiglia; i el CEO del grup Raventós Codorníu, Sergio Fuster, entre d’altres. Fuster reflexionava sobre aquesta cessió, assenyalant que “Codorníu és història i cultura, i és la nostra responsabilitat preservar aquest valuosíssim llegat”.
Datats entre finals del segle XIX i principis del XX, els plànols mostren de forma inèdita part del conjunt arquitectònic de Codorníu, com el Celler Gran (espai icònic del Modernisme català), el Porxo de les Premses i la casa pairal de Can Codorníu, on els Raventós van viure fins als anys 80. També hi ha plànols amb propostes que no es van arribar a construir mai, probablement per decisió de Manuel Raventós, que segons recorda la marca, “va seguir el projecte al detall”. Ara, els documents quedaran custodiats al COAC i es podran consultar de forma pública.
Els orígens del projecte i els ‘set savis’
L’any 1898, en un Penedès que havia quedat arrasat pels efectes de la fil·loxera, Manuel Raventós va decidir encarregar un nou celler a Josep Puig i Cadafalch. Raventós havia dirigit la lluita contra la plaga amb un grup de propietaris anomenats irònicament els Set Savis de Grècia. Després de moltes proves, van optar per la solució general, que demanava plantar nous peus de cep de procedència americana que facilitarien el ressorgiment de la vinya.
En aquest context, Raventós va contactar amb Puig i Cadafalch, a qui coneixia dels ambients polítics i socials de Barcelona, per tal que projectés un nou celler molt més gran i d’estil modernista. Li va encarregar tres edificis: un per a vinificar (el Celler Gran); un per a les premses (avui convertit en museu); i un per a l’expedició i etiquetatge, actual recepció. L’arquitecte va acceptar l’encàrrec, que executarien constructors penedesencs, i aleshores va iniciar-se un intercanvi de cartes entre tots dos, moltes de les quals encara es conserven a Can Codorníu.
Puig i Cadafalch va projectar un conjunt d’edificis industrials modernistes amb tècniques experimentals, com ara naus cobertes amb arcs parabòlics, voltes de maó, decoració de trencadís, vidrieres emplomades i pinacles ornamentals. Manuel Raventós li feia indicacions funcionals, com les mides de les andanes per facilitar la descàrrega dels carros, la inclinació necessària per fer que el most caigui al celler per decantació des de la sala de premses, o la necessitat que la sala d’embotellar no tingui columnes per facilitar el treball i el moviment de caixes. L’any 1900, com certifiquen les cartes que s’havien intercanviat, Raventós li reclamava que comencés les obres “de forma immediata”.
L’any 1907, mentre avançaven les obres del celler, Manuel Raventós va decidir construir una torre senyorial perquè la masia familiar, que també acollia les oficines, estava quedant petita. Puig i Cadafalch, autor de la Casa Amatller o la Casa de les Punxes de Barcelona, li va enviar aleshores un pressupost de 3.500 pessetes (que encara es conserva) i va iniciar el projecte.
Nova ampliació, mantenint l’harmonia artística, amb Bonet i Garí
Anys més tard, el creixement del negoci del cava va fer que el celler tornés a quedar petit. La família Raventós, amb l’objectiu de mantenir l’harmonia artística, va encarregar un nou edifici a Lluís Bonet i Garí (1930-1980) qui, per cert, esdevindria director de les obres de la Sagrada Família.
Els plànols de Puig i Cadafalch i Bonet i Garí s’han conservat durant anys en arxius especials per a dibuixos tècnics a les instal·lacions del celler, juntament amb cartes, fotografies de l’època, cartells publicitaris i diversos llibres de comptabilitat del celler. L’any 2016 la marca ja havia cedit un miler de fotografies inèdites de principis del segle XX a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Amb aquesta nova cessió, els plànols de Puig i Cadafalch i Garí també quedaran preservats, digitalitzats i accessibles per a tothom en el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i sumen valor al segell que els va distingir fa uns mesos com a Empresa Compromesa amb la Cultura, atorgat per la Fundació Catalunya Cultura.
