Codorníu guanya la batalla a la Rioja en l’afer de les “Annes”

La resolució ha quedat anul·lada: el Tribunal General de la Unió Europea (TUE) ha dictaminat contra la resolució de l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea que considerava que no hi havia risc de confusió entre la marca figurativa Anna de Codorníu i la marca Ana de Altún, que l’empresa alavesa Altún volia utilitzar per a registrar un vi blanc de la Rioja.

De fet, la marca catalana havia recorregut la resolució davant la Justícia europea, quan s’havia considerat que els productes eren idèntics, però que les marques contenien elements “escassament similars a nivell visual i fonètic” i “clarament diferents a nivell conceptual”, de manera que no existia risc de confusió. L’EUIPO també va considerar que la diferència de concepte “contribuïa a compensar la similitud fonètica”, per la qual cosa afirmava que no existia similitud entre les dues marques.

Sigui com sigui, aquest dilluns 18 de setembre el TUE anul·lava la resolució de l’EUIPO perquè considera que les marques “presenten escasses similituds a nivell gràfic”, però que en el plànol fonètic” són “lleugerament similars” a causa de l’element comú “ana” i que els elements figuratius de les dues marques són “molt diferents des del punt de vista conceptual”, per la qual cosa està d’acord que “aquests elements contribueixen a diferenciar les marques conceptualment”.

En aquest cas, el tribunal assegura que l’expressió “ana de altún” no té un significat “clar i determinat” perquè “el públic pot suposar que el nom Ana de Altún és el nom d’una persona real, però desconeguda, o que és el nom d’una persona fictícia”. Per això, conclou que el significat d’aquesta expressió “resulta vague i no és possible qualificar-ho de clar i determinat ni pensar que el públic pot captar-ho immediatament”.

D’altra banda, la Justícia europea també ha subratllat que, encara que els noms propis Ana i Anna s’escriguin de manera diferent i els elements figuratius siguin diferents, les diferències al fet que donen lloc “no compensen les similituds visuals i fonètiques entre les marques fins al punt de neutralitzar-les”.

Així, estima que, en contra del que va afirmar l’EUIPO, les marques considerades íntegrament no són diferents, sinó que presenten “cert grau de similitud” tot i que “sigui globalment considerat escàs”.