El Col·legi Oficial d’Enòlegs compleix dos anys amb la voluntat de créixer

Aquesta instutció relativa nova vol oferir garanties als professionals del sector de forma individual però també a cellers i elaboradors

El mes de maig de 2015 es van publicar els Estatus del Col·legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya (CEEC) al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, una culminació de molts anys de feina per tal de, per una banda, donar més cobertura legal a la professió d’enòleg, i per l’altra, donar una major visibilitat a la tasca que aquests professionals duen a terme. Actualment 121 enòlegs formen part del CEEC.

Els col·legis són corporacions de dret públic dotades de personalitat jurídica pròpia, integrades per les persones que exerceixen la professió de què es tracti i amb la finalitat de gestionar els interessos públics vinculats a l’exercici d’aquesta professió. Però per a la creació d’un col·legi professional cal que hi hagi uns estudis universitaris vinculats en aquesta professió.

Com explica Carles Playa, degà del CEEC, l’any 1984 es va registrar l’Associació Catalana d’Enòlegs, que tenia entre les seves finalitats, culminar la creació d’un col·legi professional. “Aleshores, es van crear els estudis d’Enologia a la Universitat Rovira i Virgili i es va iniciar l’habilitació de la professió d’enòlegs per a tots aquells professionals que no havien estudiat enologia, però l’havien exercit i tenien experiència i, un cop teníem un col·lectiu professional homogeni, es van iniciar els tràmits per poder crear el Col·legi”.

Beneficis de ser del CEEC

Segons la llei que regeix l’exercici de la professions titulades, la col·legiació és obligatòria. De fet, els metges o els advocats han d’estar col·legiats per a poder exercir, per tal d’evitar l’intrusisme. Playà explica “que el CEEC encara no està en condicions de fer una demanda generalista, just fa poc que el Col·legi s’ha creat, tot i que és lògic que totes les persones que exerceixen la professió haurien d’estar col·legiades, és la manera de demostrar que som un col·lectiu ferm i es podria evitar cert intrusisme.

Playà també remarca que “els col·legis professionals són interlocutors vàlids per l’Administració en aquells aspectes relacionats amb el seu sector i que poden aconsellar en la creació de lleis, normatives, aspectes crítics, etc; per tant, quant més qualitat del col·lectiu, major pes té un col·legi”.

Un altre element diferenciador és que amb la creació del col·legi, el CEEC forma part d’una xarxa de col·legis professionals que els permet actuar i relacionar-se sobre determinats aspectes més de qualitat o bé per a relacionar-se amb l’Administració.

Cap a un increment del nombre de col·legiats

Actualment el CEEC ha finalitzat una primera fase de consolidació i de creació i actualment s’està treballant per tal d’afegir més elements diferenciadors que siguin atractius per sumar-hi més enòlegs; i sobretot, arribar als més joves a aquells que just han acabat els estudis. És el cas d’Agnès Nadal, enòloga a Cellers Josep Pinyol, que va finalitzar el Grau d’Enologia l’any 2012 i al 2014 es va col·legiar: “no vaig dubtar gens en col·legiar-me: si existeix el Col·legi de la teva professió, entenc que hi has de formar part per a poder sumar-te al col·lectiu”.

El col·lectiu dels enòlegs a Catalunya, més de 50 anys d’història

Un veterà enòleg que ha viscut les diferents agrupacions del col·lectiu dels enòlegs a Catalunya és Lluís Ràfols enòleg de Codorníu durant 40 anys. Com bé explica, “he passat per totes les etapes de l’associacionisme enològic: des del Sindicato de la Branca de la Vid y el Vino, a la Asociación Nacional de Enólogos que es va crear en època de Franco. Ja amb la democràcia, vam aconseguir crear una Federación Española de Asociaciones de Enólogos (FEAE), amb d’altres comunitats autònomes com Castella La Manxa o La Rioja. En aquesta federació vam acordar que la junta fos uns anys cada comunitat; així doncs, la primera junta va ser catalana amb Ramon Viader, Josep Bujan, Jaume Gramona o jo mateix al capdavant”. Quan la junta directiva va passar a Castella La Manxa i llavors es van perdre les formes democràtiques que havia caracteritzat les anteriors juntes, amb molta manca de transparència”. Llavors va ser quan els enòlegs catalans van abandonar la Federación i vam continuar amb l’Associació Catalana d’Enòlegs, creada ja a l’any 1978 a partir de juntes provincials, fins a esdevenir una Associació formalment registrada al 1984.

Com explica Lluís Ràfols, “després de tant de temps de lluitar-hi, la creació del CEEC ja em va agafar en edat de jubilació, però no vaig dubtar en col·legiar-me després de la gran tasca que s’ha dut a terme des de l’ACE i també perquè estimo molt aquesta professió i cal donar-hi reconeixement”. També afegeix que “les empreses haurien de procurar que els seus professionals estiguin col·legiats, no només per la seva professionalitat, sinó també perquè els col·legiats disposen d’unes assegurances de responsabilitat civil que fa que les pròpies empreses també estiguin protegides”. Ràfols, com d’altres enòlegs jubilats que també s’han col·legiat, segueixen molt vinculats al sector, assistint als congressos, en tastos, en concursos. “Sentim molt aquesta professió, el món del vi; i mentre tinguem vitalitat, hi seguirem vinculats”.

Nou comentari