El solstici i les festes nadalenques donen el tret de sortida a l’estació més freda de l’any: l’hivern. Alguns dels productes propis d’aquesta estació que es poden tastar a les comarques barcelonines es centren en un aviram exquisit i un producte d’horta amb grans propietats nutricionals. Amb el suport de la Diputació de Barcelona proposem recórrer la demarcació durant aquesta estació per sentir, en viu i al paladar, la connexió amb la terra, productes que mariden perfectament amb els vins també de proximitat. Sobretot amb els negres de les denominacions d’origen Alella, Penedès, Catalunya, Pla de Bages.

Les aus barcelonines

Tradicionalment, la pagesia de les comarques de l’Alt Penedès ha complementat la seva activitat principal (cereal, horta i vinya) amb la criança i engreix del Gall del Penedès. De plomatge negre, s’identifica pel color blau pissarra cendrós de les potes i per la seva cresta de 5 o 6 puntes. La seva producció ha de ser en locals amb un parc annex o espai obert. La seva carn és de color roig-morat i el seu gust és melós i consistent.

Ànec Mut
Ànec Mut | Diputació de Barcelona

D’aquestes terres també prové l’Ànec Mut del Penedès, també anomenat almescat, turc, morisc o de Barbaria. És una au negra, amb plomes blanques a les ales, de pell prima i carn consistent, sense gaire greix. Tot i que l’espècie és originària de l’Amèrica tropical, des del segle XVI es cria a les zones rurals dels voltants de Vilafranca del Penedès. Diu la llegenda que als pagesos de la comarca els agradaven els ànecs de color negre i als d’Osona, els de color blanc. El seu principal signe identificatiu és que no produeix els sons característics de la majoria de varietats d’ànecs. D’aquí el seu nom: ànec mut.

!--akiadsense-->

!--akiadsense-->

Pollastre del Prat
El pollastre del Prat | Diputació de Barcelona

!--akiadsense-->

Ben a prop del Penedès, al Baix Llobregat, també és tradició la cria de pollastres: el Pollastre del Prat. Amb un plomatge ros fosc, s’identifica clarament per les seves potes blau pissarra que donen el seu nom alternatiu: pollastre de pota blava. Una carn que destaca per la seva tendresa i melositat a l’incorporar més greix intramuscular, sent molt preuada pels restauradors.

Més enllà dels àpats festius, aquestes aus poden acompanyar tota l’estació aportant densitat nutricional als nostres plats: al forn, en confit o bé rostits i regats amb els vins i caves que ens són propis: del Penedès, de l’Anoia, del Bages, del massís del Garraf, d’Alella o del Vallès Occidental.

Cols per tots els gustos

La bondat de les verdures que integren la família de les crucíferes abunda a la literatura científica, però més enllà de deixar-nos arrossegar pel consum de cols foranes, reivindiquem les varietats autòctones amb iguals o superiors qualitats nutritives, com la Col del Moianès. Aquest producte té les fulles esparses intensament verdes, primes i ondulables. Amb el nom popular de baieton">, al Moianès, es designa el plat de col i patata. És característic el to verd fosc i el gust intens del plat, diferenciant-lo del trinxat de muntanya o altres varietats de col i patata de les comarques interiors.

Col de paperina
La col de paperina | Diputació de Barcelona

!--akiadsense-->

La Col verda manresana també és una col amb un gust intens rica en vitamina C i amb un contingut important d’àcid fòlic. Una col allargada ideal per consumir bullida, acompanyada amb carn o botifarra o bé en batuts verds.

Escarola

!--akiadsense-->

Al Vallès Occidental coexisteixen a la seva terra dues espècies úniques d’horta: la col de paperina i la col brotonera. La primera, de cultiu delicat, presenta unes fulles d’un color entre verd i blau, ovalades i amb un nervi central especialment gruixut i ofereix un gust suau i dolç. És escassa però molt apreciada, la col de Paperina deu el nom a la seva forma. La col brotonera dona pas als brotons i els espigalls (tradicionals de les terres del Garraf), sent dues parts de la col que corresponen a diferents fases del creixement de la verdura. Els brotons, uns brots amb molta fulla, creixen entre els mesos d’octubre i novembre. Al gener surten els espigalls, unes inflorescències immadures que es poden collir fins al març. Pel que fa als Espigalls tenen un gust molt amable i es recomana bullir-los amb molta aigua i sal entre set i quinze minuts.

Col del Moianès
La col del Moianès | Diputació de Barcelona

!--akiadsense-->

Nou directori de la Xarxa Productes de la Terra

De la fleca, de l’horta, vins, làctics, llegums… productes ben diversos conviden, tot l’any, al gaudi gastronòmic. La Xarxa Productes de la Terra ha editat el nou directori d’empreses on es poden trobar els productors i elaboradors d’aquests i molts altres productes autòctons del territori.

Nou comentari