!--akiadsense-->
El coronavirus sembla haver ‘contagiat’ el vi català. El grup vitivinícola català amb més interessos a la Xina és Família Torres. Torres Xina va ser fundada per Miguel Torres SA el 1997. És el segon principal distribuïdor de vi a la Xina, amb oficines a les principals ciutats i més de 400 vins de 13 països en cartera. Compten amb un equip d’uns 220 professionals. Estan situats a Xangai, Beijing, Guangzhou, Chengdu i Fujian. Segons el director general de la companyia, Miquel Torres Maczassek, la crisi del coronavirus està afectant, sobretot, la seva filial a la Xina. Afirma que “les vendes han baixat dràsticament el mes de febrer, ja que la majoria dels hotels tenen una ocupació que no arriba al 3% i molts restaurants i bars continuen tancats, i els que han decidit obrir pràcticament no tenen clients. A més, la gent només surt a comprar aliments de primera necessitat”. En definitiva, Torres diu que “el coronavirus ha afectat greument al mercat ja que han baixat molt les visites d’estrangers a la Xina “. Afegeix que “també han baixat els dinars d’empresa i molts restaurants estan tancats, ja que molta gent no surt als carrers”. Tot plegat porta Miquel Torres a manifestar que “haurem d’esperar a la primavera per veure si hi ha una reactivació del mercat. En tot cas, l’impacte en el comerç del vi a la Xina és molt greu”.
Miquel Torres tem, doncs, que “trigarem uns quants mesos a recuperar la normalitat”. Així mateix, afegeix que “els nostres col·laboradors estan tots bé i la majoria s’han reincorporat a la feina. El seguiment de les mesures de prevenció de contagi és molt estricte però la gent està preocupada i es tem que, amb la tornada de milions de persones provinents d’altres regions, el virus es propagui encara més”. Torres China no només ven vins i accessoris de vi, sinó que també ofereix “compartir la nostra experiència i difondre la cultura del vi en funció de les necessitats del client”. A més dels vins de Torres i Jean Leon, també distribueixen vins de firmes tan destacades com Joseph Drohuin, Taittinger, Opus One, Vega-Sicília, Egon Müller Scharzhof, Marqués de Murrieta, Graham’s o M. Chapoutier.
Valoracions desiguals
El director general de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), el català Pau Roca, no creu, però, que el coronavirus (COVID-19) pugui afectar el sector vinícola català. Tant des de la patronal Associació Vinícola Catalana com des de la també patronal Institut del Cava s’afirma que no es percep preocupació per part del sector ja que no han rebut consultes d’associats sobre aquesta crisi sanitària.
L’impacte al sector del cava és limitat ja que la Xina no es troba entre els principals països importadors de cava. Al 2017 s’hi venien poc més de 556.000 ampolles després d’haver crescut les vendes un 5,88% respecte l’any anterior. Però al 2018 (les darreres dades donades a conèixer pel Consell Regulador del Cava) la patacada de les vendes de cava a la Xina va ser més que considerable: van caure un 35,9% respecte el 2017, situant-se en poc més de 356.000 ampolles. La Xina es va situar aleshores en el lloc número 31 del rànquing ‘top 50 països’ de la DO Cava. Una ampolla de cava que a Catalunya costa 7 euros pot arribar a trobar-se a la Xina per 50 dòlars. Sembla, però, que les companyies catalanes de cava estan aconseguint darrerament entrar amb més èxit al mercat xinès. Així ho mostra l’estudi ‘Brindis a la Xina! Estratègies de màrqueting internacional dels exportadors de vi espanyols’, que han dut a terme les professores de TBS Barcelona: Noelia Jiménez-Asenjo i Diana Filipescu. No obstant això, el posicionament del vi escumós a la Xina és el d’un producte de luxe. Els asiàtics són un dels mercat en els quals es tenen dipositades més esperances de futur. Japó va liderar el 2018 les compres amb 8,4 milions d’ampolles després d’haver caigut les vendes un 7,9% respecte l’any anterior. Les exportacions amb destinació a Corea del Sud van créixer un 18,3% el 2018, fins a les gairebé 548.000 ampolles.
Des de Raventós Codorníu es limiten a manifestar que no han patit cap situació “rellevant” per la crisi causada per aquest virus. Des de la companyia Pere Rovira, que actua des del Penedès com a broker del món del vi amb operacions des de fa anys a la Xina, s’afirma que no han patit cap cancel·lació, de moment. Tampoc han patit cancel·lacions de comandes al seu celler de Bellmunt del Priorat: Mas d’en Gil. En canvi, l’enòleg català Oriol Guevara, que fa anys que manté contactes comercials amb la Xina, revela que el fundador i editor d’una revista vitivinícola xinesa i també des d’una associació de cellers molt enfocada al màrqueting li han explicat que després d’allargar les vacances de l’any nou xinès, qui pot treballa des de casa. Això suposa una situació difícil “perquè hi ha infectats per tot arreu”. No tenen dubte els contactes d’Oriol Guevara que “el vi també es veurà afectat per la crisi del coronavirus fins a meitat d’any, tant pel que fa al consum com pel que fa al comerç”. De fet, una desena de compradors xinesos que s’esperava que participessin a la primera edició de la Barcelona Wine Week no van acabar viatjant a la capital catalana del 3 al 5 de febrer.
Una altra cosa diferent passa amb el vi de diverses denominacions d’origen espanyoles. Per a la DO la Manxa, segons vinosdecastillalamancha.es, la Xina va ser el primer país extracomunitari (el segon en total després d’Alemanya) amb més volum de venda de vi embotellat el 2018, amb més de 5,4 milions d’ampolles. També per a la DO Valdepeñas el mercat xinès és molt destacat. Molt abans del coronavirus, però, el vi espanyol (xifres globals) va seguir registrant fortes pèrdues fins a agost de l’any passat malgrat un gran mes d’abril del 2019, segons l’Observatorio Español del Mercado del Vino (OeMv). En canvi, Espanya és el proveïdor que més va créixer al Japó segons l’OeMv, gràcies sobretot a “l’excel·lent comportament dels vins escumosos i en bag-in-box”.
