La lluita per la visibilització de les dones al món del vi no és l’únic conflicte que afronta el feminisme dins aquest sector. Més enllà de la constant invisibilització del seu treball, les dones continuen patint una sèrie de desigualtats que les posicionen en una situació de vulnerabilitat més gran que la dels seus companys homes. La bretxa salarial es combina amb una falta d’opcions de conciliació que dificulta les seves carreres professionals. A més, els comportaments masclistes, que es manifesten en actituds subtils i fins i tot obertes, continuen sent una realitat quotidiana que les dones han de suportar, ja sigui dins dels cellers, en l’àmbit de la comunicació i divulgació del vi, o al camp mateix. En definitiva, la figura de la dona continua sent considerada una ciutadana de segona classe en aquest món tan profundament arrelat a la tradició i a la terra, on el seu talent i esforç, tot i ser evidents, sovint es veuen ofegats per un sistema que perpetua la desigualtat. I així, malgrat els avenços, la seva lluita per aconseguir l’equitat continua sent tan necessària com fa dècades.
3 de cada 5 dones del sector del vi considera que hi ha situacions de desigualtat en el seu àmbit professional diari i un 90% ha presenciat o sofert comportaments masclistes. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi Mujeres del Vino 2024, elaborat per l’Institut Más Mujeres i la divulgadora i experta en vins, Meritxell Falgueras, amb la col·laboració de la DO Catalunya. En aquest sentit, l’informe posa a l’abast de tothom les xifres més conflictives del camp, que posen sobre la taula els biaixos de gènere que encara ara existeixen en el sector. Així, Falgueras i Laia Arcones, també impulsora del projecte, fan referència a la distància que hi ha entre les dones i els homes, però també el menyspreu que reben les veus femenines del sector, que pel simple fet de ser-ho, ja són menys escoltades. “Sempre parlem del que passa, però fins ara no havíem posat xifres”, descriu a Vadevi Falgueras, qui afegeix que “han posat dades a les emocions que totes sentim”.
La conciliació i la carrera professionals són els dos aspectes pitjor valorats per les dones de la mostra de l’informe. En concret, 2 de cada 5 dones considera que el fet de ser dona ha estat un fre professional en el seu sector. Sigui per la manca d’oportunitats que se li han brindat o les traves que han patit a l’hora d’intentar aconseguir una promoció, bona part de les enquestades assegura haver patit alguna classe de discriminació a la feina pel simple fet de ser dona. “Pel fet de ser dona i mare, es van limitar les meves possibilitats de promoció i s’ha estancat la meva carrera”, explica una veu anònima en les conclusions de l’estudi. “En algunes ocasions quan demanen parlar amb el sommelier i m’acosto a la taula se sorprenen perquè soc dona”, expressa una altra dona del sector. Com aquests, hi ha desenes de comentaris més que reconeixen la perpetuïtat d’un biaix que no es veu a simple vista, però és molt evident dins del sector. De fet, el 65% de les enquestades reconeix que no està contenta amb el tractament de la desigualtat en el món del vi.
El biaix és perceptible a pràcticament qualsevol lloc de l’escala laboral del sector vitivinícola. De fet, la mostra de l’estudi és bastant representativa del que és el món del vi. Actualment, unes 400.000 persones treballen en aquest sector i al voltant del 40% són dones, de diferents edats i en diferents posicions, “tot i que en els llocs de poder encara són una minoria”, destaca la divulgadora i experta en vins. D’aquesta manera, és evident que és un sector amb molta paritat, però aquesta no es veu reflectida en les direccions de les empreses ni en els espais de divulgació, expertesa i comunicació del sector. En altres paraules, hi ha moltes dones, però poques tenen un paper protagonista: “Molts homes asseguren tenir moltes dones al celler, però poques poden sortir”, lamenta Falgueras.
Molts congressos i poques dones
Tot i que el sector mostra una presència femenina cada cop més notable en tots els àmbits, encara hi ha dades alarmants que expressen desigualtat. L’exemple més clar d’aquesta invisibilització és la participació femenina en congressos. Un 74% de les enquestades confirma haver assistit a esdeveniments on la representació de dones era pràcticament inexistent. “De vegades ja no s’utilitzen les dones ni per postu“, ironitza Falgueras, fent referència al fet que molts cellers o organitzadors d’esdeveniments no tenen la intenció d’agafar dones expertes, ni tan sols per fer veure que existeix una visió femenina. “També hi ha aquells que afirmen que no troben veus de dones del sector”, explica la divulgadora i experta en el món vitivinícola, qui nega rotundament que aquesta pugui ser una excusa vàlida, ja que hi ha moltes associacions que promocionen veus femenines expertes en qualsevol dels àmbits del sector del vi.
L’informe, a més de posar sobre la taula la realitat desigual del sector, també permet identificar alguns dels mites de gènere relacionats amb el treball físic a la vinya, la capacitació de tria d’una referència enològica o associar uns vins determinats a les dones. Les enquestades reconeixen un seguit de frases que han escoltat en diversos moments de la seva vida i que són completament falses. Les dones prefereixen vins dolços sobre els secs; Les dones trien el vi per l’etiqueta i no per la qualitat; Les dones no poden manejar cellers o vinyes perquè és un treball massa dur; Les dones no entenen tant de vi com els homes; o fins i tot La menstruació influeix en la verema són algunes de les fal·làcies que les veus femenines del sector han hagut d’escoltar algun cop a la seva vida. Segons Laia Arcones, fundadora de l’institut Más Mujeres, “la situació al sector del vi no és gaire diferent de la d’altres àmbits històricament masculinitzats. Malgrat els avenços, continuen existint barreres de gènere que dificulten l’accés al lideratge i al reconeixement professional per part de les dones. És hora de passar a l’acció i construir un sector del vi més just, inclusiu i igualitari.”
Projectes vitivinícoles liderats per dones
El panorama no és especialment atractiu per a les dones que vulguin dedicar-se a la viticultura, però l’estudi també s’encarrega de fer una menció d’honor a totes aquelles veus femenines que són un referent i continuen lluitant per tenir el mateix espai que els homes, perquè se’l mereixen. En aquest sentit, destaquen projectes com els dels cellers Mas de la Pansa, liderat per Imma Soler, Pla de Morei, amb Mercè Sangüesa al capdavant, i Sant Josep Vins, amb Amparo Amaro. Aquests són només alguns dels exemples de dones que lideren el panorama vitivinícola a la vegada que lluiten per una igualtat que sembla no arribar mai. Falgueras recorda el paper que juguen les veus femenines en el sector i reconeix les desigualtats, però també confia en el fet que cada vegada hi haurà menys biaixos: “A poc a poc la gent està evolucionant“, conclou l’experta.
