La dimensió, varietat de paisatges i diversitat de la Denominació d’Origen Costers del Segre es fa evident en aquest any de clima extrem. Mentre que subzones com Garrigues o Vall del Riucorb pateixen una sequera extrema que posa en risc la collita de raïm; al Pallars, alguns lluiten contra el míldiu després de molts dies de pluges. Al Segrià, Urgell i Artesa, la sequera ha estat constant i només s’ha vist alleujada en alguns punts per les darreres tempestes de finals de juliol.
Preocupació per la situació
La subzona Garrigues de la DO és un dels punts vitivinícoles de la demarcació lleidatana que està patint la sequera d’una manera més extrema. “Enfrontem la sequera com podem perquè la situació és dramàtica“, lamenta Sara Jové, propietària i directora del celler familiar Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles. La viticultora de la Pobla de Cérvoles assegura que “han caigut menys de 200 litres per metre quadrat. I tenim una reducció de la collita d’un 50% respecte a una anyada normal”.
Entre les inversions i mesures habituals per garantir el subministrament d’aigua, Jové detalla que “tenim reg gota a gota, algunes bases i, fins i tot, tenim algunes fonts; però, a causa de la falta de pluges tots aquests recursos estan sota mínim i no son cap solució”.
Més enllà d’aquesta campanya, la Sara comenta amb seriositat que “la veritat és que estem molt preocupats. I si aquesta situació es va repetint; és una circumstància que pot posar en perill el celler i l’agricultura de la zona.
Raïms més petits amb baies més petites
“Com a productors hem de canviar els paràmetres de funcionament davant la sequera perquè les vinyes canvien molt. La productivitat es torna més baixa i això és un problema molt gran pels viticultors”, explica Pau Moragas, director tècnic de L’Olivera a Vallbona de les Monges (Urgell), dins la subzona de la Vall del Riucorb de la DO Costers del Segre.
Respecte a la collita, Moragas explica que “els raïms són més petits amb baies més petites. Això, en el cas dels raïms negres, suposarà una major concentració. Tot i que faltarà veure, si és una concentració equilibrada amb suficient superfície de fulles per alimentar aquests raïms; al contrari es tracta d’una concentració desequilibrada.”
En Pau considera que la manca d’aigua “afecta sobretot a la productivitat. D’altra banda, la sequera, lligada a altes temperatures, també pot provocar collites més precoces. Amb graduacions més altes”. I Moragas vaticina que “serà un any de poca producció. Fet que afectarà molt al sector perquè el raïm serà escàs i tindrà un major preu. Veurem com evoluciona tot”.
D’altra banda, el tècnic de L’Olivera també considera que “els anys extrems ens donen informació rellevant sobre moltes coses, una d’elles és la resistència de les varietats a situacions extremes; la resistència de diferents portaempelts, veure com algunes varietats mediterrànies resisteixen millor la calor o radiació extrema que altres d’atlàntiques. Fins i tot dins de les varietats mediterrànies podem veure que unes aguanten més el sol extrem. En l’àmbit de parcel·les també observem les que poden retenir millor la humitat. Els bons terrers són aquells en els quals els ceps s’adapten tot i les diferències climàtiques; i la planta es manté equilibrada”. Així, “aquests anys extrems ens permeten comprovar algunes de les opcions tècniques implementades pel que fa a varietats o sistema de conducció. Per exemple, constatem que l’ombra que genera el vas protegeix millor el raïm que l’emparrat”.
Controlant la coberta vegetal
Més tranquils es mostren a Lagravera (subzona Segrià, DO Costers del Segre), que confien en una bona collita. El seu responsable de camp, Miquel Garcia, explica que “a nosaltres la sequera ens ha afectat ben poc, la primera part de l’any va ser molt seca i va costar que el sistema vegetatiu es desenvolupés correctament. Les aigües van arribar en plena floració; i va brimar bona part de la flor. Des del 8 de maig ens han caigut uns 175 litres, i per això hem hagut de fer fitoteràpia pel míldiu més que per la sequera”.
El tècnic d’aquest celler, referent a Lleida en agricultura biodinàmica, assegura que “per pal·liar la sequera és important mantenir la coberta vegetal al mínim exponent, per tal que no hi hagi competència per l’aigua. Fem una poda en verd, perquè la planta no treballi tant; i d’aquesta manera no l’estressem. I finalment, fem tractaments amb infusió de camamilla per refrescar la planta i que aquesta pugui continuar treballant amb les poques reserves que li quedaven de l’hivern”.
Com anècdota en Miquel recorda que “aquest any ens ha gelat, pedregat, hem patit la manca d’aigua al començament, i un incendi a la meitat al voltant de Sant Joan. Només ens falta una plaga de llagostes…”. “Però de tot ens hem sortit, i aquest any gràcies als litres caiguts, esperem una bona collita i amb una vinya molt sana, havent de tirar raïm al vinyet, per excés de producció en el cas del sumoll blanc o en el trobat blanc”, afegeix amb optimisme.
Lluita constant contra el míldiu al Pallars
En l’altre extrem, la subzona del Pallars de la DO, a una alçada que supera els 900 metres, el celler Batlliu de Sort viu una situació molt diferent. “A nosaltres ens ha plogut seixanta dies seguits sense parar; i ens trobem en una lluita constant contra el míldiu“, explica Josep Maria Rabasa, soci propietari i responsable del celler. Batlliu de Sort fa uns anys que també vinifica raïm procedent d’altres vinyes de la Conca de Tremp (Pallars Jussà). En aquest cas, Josep Maria, explica que “a la zona de Tremp ha plogut menys; amb unes quantitats d’aigua que són suficients pel bon desenvolupament dels ceps”.
Tot i que al Pallars, també són habituals les pedregades que acompanyen alguna tempesta d’estiu, Rabasa explica que “a la vinya d’Olp no són habituals; i per sort no hem tingut”. Josep Maria, puntualitza que tot i que “el Fogony és un vent propi de l’hivern” (produït per les tempestes atlàntiques que arriben fins al Port de la Bonaigua a la banda aranesa); aquest any “també hi està havent algun episodi de vent que contribueix a assecar les plantes contribuint a la sanitat vegetal del vinyer”.
