Cristina Guix (Sant Cugat, 1965) és la directora de Màrketing de Cellers Bellmunt del Priorat, empresa elaboradora del millor vermut de Catalunya dels Premis Vinari 2017. Aquest dijous 11 de maig, al Restaurant Vermuteria Rofes de Reus, es feia públic el veredicte en el qual el seu Dos Déus Reserva s’ha fet amb l’Or de la categoria de Negres Reserva; i amb el Gran Vinari d’Or del 2017.
– Premi o responsabilitat, que triïn el seu com el millor vermut de Catalunya?
– És un reconeixement molt important a la feina que fem i al projecte que hem construït. No ens ho esperàvem ni ens ho podíem imaginar, perquè fa uns quatre anys que elaborem aquest reserva i a nosaltres ens agrada molt; però que t’ho digui un jurat a cegues, dóna molt de prestigi i ajuda a posicionar el producte. Espero que el premi ens doni una nova empenta per donar a conèixer el guardonat i la resta de vermuts del celler.
– Quina és la gamma de vermuts del celler?
– A més del Dos Déus Reserva (amb els 4-5 anys d’envelliment amb bóta) fem el Dos Déus Estrella, que naix de la mateixa fórmula que el Reserva, amb menys envelliment, passa un parell d’anys de bóta. També tenim la gamma jove, el Fontalia sec i el Fontalia dolç, i ara estem a punt de treure’n un cinquè, que serà un blanc dolç també de la família Fontalia.
– Nous productes perquè el vermut viu un bon moment?
– Sí, notem que hi ha interès pel vermut, que se’n parla i se’n consumeix. Semblava que la categoria despertava i creixia però el sector no l’ha sabut enfocar perquè es consolidi com un producte de prestigi i de qualitat. Hem de posicionar el vermut com un producte premium, amb classe, per tant, no pot ser sinònim de producte barat.
– Cal fer una revolució de preus?
– Tinc la sensació que el vermut s’ha enfocat com un producte barat per fer-se un lloc al mercat. I no pot ser és que es vengui a 2 euros i que ens diguin que un vermut és car si el preu és de 9 euros l’ampolla…
– Per tant…?
– És complicat, però d’entrada el sector ho hauria de tenir clar i anar més a una, tenir una visió de conjunt. Massa sovint es prioritzen els interessos de marca per sobre del conjunt de la categoria i hem de ser conscients que si millora el sector, tots en sortirem beneficiats.
Si volem que el producte s’associï amb la qualitat, per exemple, no hauríem d’abusar del doll. Pensem en els gin-tònics. Hi va haver un gran boom que el sector de la ginebra ha sabut gestionar de forma intel·ligent. Heu vist algun cop que una ginebra se serveixi a doll? O un rom? Encara que hi hagi una tradició arrelada, servir un vermut rebentat de preu no ajuda a consolidar-lo.
– Però la cultura del vermut sí que ho està, cada cop més. Com es fa per què el consumidor accepti pagar més per un vermut?
– Tot va relacionat. Si posicionem el vermut com un producte premium, la gent ho pagarà. Cal invertir en comunicació, explicar que fer un vermut requereix molta feina i uns quants anys si l’envelleixes. I trobar la manera d’apropar-lo al consumidor, d’oferir un bon packaging, de posar-lo a bars, botigues especialitzades… i acabar amb l’estacionalitat: el vermut és bo a totes les hores del dia, no només abans de dinar. El vermut té molt de recorregut i un ampli ventall de consum, aprofitem-ho!
