!--akiadsense-->
El Castell de la Bleda, la propietat de la Família Torres situada al terme municipal de Santa Margarida i el Monjos, al Penedès, ja té torre. La intervenció arqueològica que s’ha dut a terme en aquest edifici històric catalogat ‘Bé cultural d’interès nacional’, ha permès descobrir la base d’una torre de defensa medieval que podria datar de la segona meitat del segle X o principis del segle XI. Aquesta és una de les troballes més significatives que revela l’informe preliminar de les excavacions i sondejos realitzats en diferents estances de la casa, on també s’han trobat evidències d’ocupacions dels ibers i romans.
La Família Torres va adquirir el Castell de la Bleda el 2016 amb l’objectiu de preservar el patrimoni arquitectònic del Penedès i destinar les vinyes que l’envoltaven al cultiu de la varietat ancestral moneu. Les obres de consolidació de l’edifici que va caldre fer a principis d’any davant del risc d’esfondrament, van fer aflorar materials arqueològics de gran interès. L’arqueòleg Xavier Esteve, de l’empresa Tríade Serveis Culturals, comenta que “aquesta intervenció ha permès avançar en el coneixement de les ocupacions antigues i les diferents maneres d’entendre i explotar aquest emplaçament” i defineix el conjunt arquitectònic del Castell de la Bleda com “un compendi de 2.500 anys d’història vitícola sense interrupcions”. Segons Esteve, el jaciment ‘La Bleda’ és un assentament iberoromà conegut des dels anys 30, quan es van documentar les primeres troballes de material ceràmic que confirmaven l’existència d’un petit assentament rural dels ibers i, posteriorment, d’una vil·la romana. De l’any 994, a l’alta edat mitjana, data el primer esment documental del topònim de la Bleda, on ja es parla de l’existència de vinyes en aquest paratge. L’any 1121 es documenta per primera vegada el Castell de la Bleda, que s’hauria construït durant la consolidació del Comtat de Barcelona al sud del Llobregat. El senyoriu del castell aviat explotaria els terrenys de l’entorn amb la construcció d’un molí.
!--akiadsense-->
Per a Esteve, la torre descoberta sota tres de les estances de la casa ha resultat sorprenent tant per la forma que presenta, molt poc freqüent, com per les seves dimensions. La part conservada de la torre consisteix en una estructura massissa de pedres i morter de calç amb dos extrems semicirculars units per segments rectilinis, que mesura nou metres de llarg per sis d’amplada. La seva situació enmig de la plana penedesenca es troba plenament justificada en tractar-se d’un emplaçament estratègic, amb ampli control visual del seu entorn, just sobre el riu Foix, en un punt des d’on es controlen algunes de les principals vies de comunicació de la plana. Els dos potents murs que s’adossen exteriorment a la torre, així com un paviment empedrat també exterior, fan pensar que les fortificacions d’aquesta torre s’anaren ampliant fins a esdevenir un autèntic castell. Acabada l’edat mitjana, és probable que el castell deixés de ser una fortificació per convertir-se en un mas. L’edificació de planta quadrada de grans dimensions que ha perdurat fins a l’actualitat s’hauria construït a finals del segle XVII sobre les runes del castell i del possible mas posterior, mantenint el nom original de Castell de la Bleda.
La finca del Castell de la Bleda ocupa una superfície de 19 hectàrees de terreny i està situada a poca distància de Mas La Plana, vinya insígnia de la Família Torres a Pacs del Penedès. La finca s’ha destinat majoritàriament al cultiu de la moneu, una varietat de raïm negre ancestral autòctona del Penedès recuperada per la Família Torres en el marc del projecte de recuperació de varietats pre-fil·loxèriques iniciat fa més de 30 anys. Es va reintroduir de manera experimental l’any 2016 per mitjà de la tècnica del reempelt aeri i en els dos anys següents s’ha anat estenent la plantació. Segons Miquel Torres Maczassek, cinquena generació de la Família Torres, “la moneu, i altres de les varietats ancestrals que hem recuperat, tenen probablement el seu origen a l’Edat Mitjana, durant el període càlid del segle X al XIV, per això són varietats que resisteixen molt bé la sequera i les altes temperatures, retenint uns bons nivells d’acidesa. Això fa que siguin especialment interessants de cara a futur”. I afegeix: “és molt emocionant desgranar la història que amaga el Castell de la Bleda i comprovar que sempre ha estat vinculada al món del vi”. Actualment, la Família Torres està estudiant possibles usos d’aquest edifici històric.
