Fa dies que se’n parla, de fet, mesos. Les últimes campanyes de verema han estat altament condicionades per la climatologia. El 2020, per les altes pluges i la plaga del míldiu, i d’aleshores ençà, l’aigua sembla que s’hagi evaporat i les precipitacions registrades arreu del territori català han estat cada cop més minses. No plou i tot plegat suposa un problema per al cultiu de la vinya que, malgrat ser de secà, porta massa temps amb estrès hídric agarrant-se a la vida per intentar sobreviure i seguir produint el raïm.
Aquest dimarts al vespre, l’Associació Catalana d’Enòlegs ha convocat professionals d’arreu del territori català per fer una nova jornada de verema i conèixer, de primera mà, quines han estat les característiques que definiran aquesta última anyada. Com a fil conductor de les intervencions, la sequera, que amb xifres sobre la taula, mostrava unes pèrdues generalitzades arreu.
Tècnics de l’INCAVI introduïen algunes dades a l’inici en les quals queda palès que molts termes municipals han registrat vora els 200 litres de pluja en tot l’any, sent del tot insuficient per a poder aguantar tot un cicle i, sobretot, venint de diverses anyades consecutives patint pel mateix. “Si arribéssim als 300-350 litres, la collita es podria salvar, però quan ni tan sols s’arriba als 200, és difícil salvar la vinya“, lamentava Lluís Giralt, investigador de l’INCAVI.
Sense aigua, i amb temperatures cada cop més altes
Falta de pluja, cau en tromba, o cau en mesos que no són quan la planta més els necessita, valoraven. I tot plegat, insistien, sumat a l’increment de les temperatures. Al Bages, al Penedès, apuntaven, s’han registrat temperatures més altes del que és habitual, també i això també ha estat un condicionant per a la correcta maduració de la fruita.
De fet, com a norma general, la sequera ha provocat afectacions fisiològiques i de desenvolupament vegetatiu de la planta. Ho confirmaven els viticultors i enòlegs, també un estudi que ha confeccionat l’INCAVI que es va compartir en part durant l’acte a Jovani Vins. Entre algunes de les conclusions, que les vinyes velles estaven sent les més afectades per la falta de pluja, que alguns raïms es van assecar abans de la floració, que les vinyes amb coberta vegetal van patir més que les llaurades, i que hi ha varietats a les quals sembla que l’estrès hídric les afecta més, com la merlot. En contra, la garnatxa i la carinyena sembla que podrien ser varietats més resistents.
Senglars, cabirols, i mosquits verds
Afegit a la climatologia, problemes amb el senglar, el cabirol (a qui ara ja agrada el raïm) i amb alguns ocells, com passa amb els tudons a Alella. I no només, perquè malgrat que ha estat en llocs molt localitzats del Penedès, enguany també s’ha detectat la presència del mosquit verd en algunes vinyes. És una plaga habitual en vinyes de Mallorca, o de les comarques de València i Alacant, per això els tècnics de l’INCAVI estan en contacte amb aquestes regions per a intentar frenar una expansió que podria agreujar la ja difícil situació de les plantes de vinya.
Elements externs, els del clima, que han condicionat per descomptat la collita, fins al punt d’haver de compactar molt els dies de verema, amb la problemàtica que això suposa, quant a mà d’obra i treball dins el celler. De fet, moltes de les persones assistents van coincidir en el fet que aquesta campanya havia demanat molta feina al celler. Una dedicació que els ha permès detectar alguns canvis significatius amb relació als vins que naixeran de l’anyada.
Coincidien que es troben amb vins amb pH més alts i menys aromàtics, especialment en el cas dels vins blancs. Realitat que, segons alguns tècnics, podria estar directament condicionada per les madureses, i, de nou, per la falta d’aigua.
L’e-RVC i dades controvertides
Fet el repàs per regió vitivinícola, i escoltant professionals en actiu a Alella, Conca de Barberà, Empordà, Pla de Bages, Penedès i Priorat, va quedar palès que la realitat climàtica està sent un repte important al qual s’enfronta la viticultura del present. Amb afectacions diferents per zones, com les altes d’Alella, l’Empordà o alguns termes municipals del Priorat, que sembla que han perdut menys collita comparativament amb territoris on han hagut de descomptar més de la meitat de la producció.
Un tema, per cert, controvertit, quan es van compartir les dades registrades per l’e-RVC, l’eina amb què el Departament d’Acció Climàtica controla la traçabilitat dels productes, alhora que en fa un control acurat, per propietat. Si bé la mitjana de collita, segons l’eina, és de pèrdues del 22%, molts dels presents van coincidir que les dades no coincidien en cap cas amb la realitat que viu el sector vitivinícola de Catalunya.
