El context actual al qual s’enfronta el sector del vi demana accions i projectes que garanteixin la sostenibilitat econòmica i social de la viticultura i que, a la vegada, puguin fer front al canvi climàtic. I precisament aquests són dos dels eixos sobre els quals s’ha gestat el Pla de Recerca i Innovació 2030 que ha presentat aquesta setmana l’INCAVI en el marc d’una reunió del seu Consell Assessor a l’Estació Enològica de Reus. A la reunió hi eren el secretari d’Alimentació del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Carmel Mòdol, i la directora general de l’INCAVI, Alba Balcells, així com representants de les diferents denominacions d’origen de Catalunya.
El Pla contempla 19 projectes i desplega un total de 48 accions executives que s’agrupen en cinc àrees de treball: Agronomia, Biodiversitat, Enologia i Biotecnologia, Sistemes Analítics i Sensorials i Economia i Mercats. Tot plegat, es materialitza en una inversió de Govern d’uns set milions d’euros fins al 2030 i el desenvolupament d’un equip de 26 professionals amb un potencial d’hores dedicades a innovació de 24.500 a l’any.
“A l’INCAVI ens dotem d’una agenda d’innovació i recerca pública, col·laborativa i aplicada, per tal de contribuir a projectar el #vicatalà cap al futur. El Pla de Recerca permetrà al sector prendre millors decisions per adaptar la vitivinicultura als reptes que tenim”, valorava la directora de l’entitat pública, Alba Balcells.
Projectes de futur per al viticultor
L’objectiu d’aquest Pla estratègic és donar eines als professionals per tal de tenir el millor sector vitivinícola, detallen. I en aquest sentit, “la mirada cap a la sostenibilitat és una línia d’investigació transversal dins del Pla de Recerca de l’INCAVI”. Per això, fa especial èmfasi en les solucions a les conseqüències del canvi climàtic, la recuperació de varietats autòctones i la millora de processos enològics.
Un exemple destacat per cada àmbit del Pla de Recerca:
- La recuperació de vint varietats abans de 2030. L’INCAVI farà un treball d’identificació, caracterització, conservació i descripció agronòmica i enològica amb la mirada posada en el manteniment de la personalitat vitícola del país. Aquest projecte es basa en la col·laboració publicoprivada amb associacions de viticultors, empreses privades i, fins i tot, particulars que volen recuperar varietats del patrimoni català.
- Millora del reg del viticultor amb l’aplicació d’intel·ligència artificial. L’INCAVI no només encararà nous estudis en el reg sinó també en la gestió de l’aigua en secà amb nous endòmetres, algoritmes, etc. El Pla de Recerca de l’INCAVI posa de manifest que sense R+D no serà viable la viticultura de secà.
- Llevats que mitiguen els efectes del canvi climàtic. El Pla desenvoluparà eines microbiològiques per mitigar els efectes que el canvi climàtic està provocant en les característiques enològiques dels mostos i vins. Això implica la troballa de llevats per incrementar l’acidesa, disminuir el pH i reduir el grau alcohòlic dels vins, per exemple.
- Envelliment amb fusta de boscos catalans. Amb el projecte: “Influència d’espècies botàniques d’origen català en la composició i perfil aromàtic del vi” l’INCAVI té previst iniciar l’estudi de la influència de l’ús de botes d’espècies forestals catalanes en la composició i perfil aromàtic dels vins catalans, comparant els resultats obtinguts segons les diferents espècies botàniques.
- Digitalització en els àmbits d’smart cellars i smart vineyard. En els pròxims anys, l’aplicació d’una sistematització de les dades de comercialització dels cellers i la previsible incorporació de la intel·ligència artificial i la tecnologia blockchain en les auditories obre un camp d’aplicació molt important per l’augment del valor dels vins catalans i garantir la traçabilitat. Aquests dos aspectes són prioritaris per l’INCAVI, i així ho recull el Pla de Recerca. Un Pla alineat amb els centres de recerca capdavanters en l’àmbit internacional.
L’INCAVI ha impulsat un informe per conèixer en profunditat les agendes d’innovació dels principals centres del sector vitivinícola, a escala mundial. Entre ells, comparteixen, els centres francesos (Burdeus i INRAE), italians, australians (Universitat d’Adelaida) i americans (UC Davis).
