“Els viticultors catalans són els únics de tot l’estat espanyol que estan cobrint les despeses de producció amb la venda del raïm”. Així ho afirma la Unión de Uniones de Agricultores y Ganaderos (UUAG) en un comunicat, on també apunta que la collita serà un 20% menor que la de l’any passat amb uns costos que, en canvi, són un 30% superiors.
Segons la UUAG, les seves organitzacions territorials i sectorial de vi constaten que els preus que es paguen pel raïm a la immensa majoria de l’Estat són “inferiors als costos de producció malgrat aquesta reducció en la quantitat de raïm disponible”, que els fa pensar en una producció de vi que rondarà els 35 milions d’hectolitres.
Entre les raons d’aquestes xifres, afirma la UUAG, hi ha la sequera que ha afectat i afecta la majoria de regions del vi, que ha fet augmentar els costos de producció alhora que alguns viticultors han hagut d’eliminar gotims per tal de complir amb els requisits de verema de les diverses Denominacions d’Origen. Afegeixen, a més a més, que “el problema de la collita baixa podria augmentar si a la tardor no prou plou” i que podrien arribar a morir ceps o provocar abandonament d’explotacions, especialment en casos on no hi ha relleu generacional.
Preus inferiors als de fa un quart de segle
A Castella la Manxa, Extremadura o València, explica la nota, els preus que es paguen pel raïm són inferiors als de fa més de 25 anys, amb xifres que van dels 0,36 euros/kg per a l’ull de llebre amb DO Valdepeñas, als 0,22 euros/kg si no té DO o, en el cas de la forcallat, a 0,20 euros/kg. I tot plegat, denuncien, afrontant “costos de producció que oscil·len entre els 0,45 i els 0,53 euros el quilo”.
A Ribera del Duero s’espera que la verema sigui curta per les gebrades a Burgos i Sòria i es pagarà a preus d’entre 1,25/kg i 2 euros/kg. A les DO gallegues s’esperen preus elevats per a les varietats godello de la DO Monterrei, on es podrien pagar fins a 2 euros/kg; i l’albarinyo a la DO Rías Baixes, amb fins a 2,60 euros/kg.
A altres zones, afegeix, com ara la DOQ Rioja (0,75 euros/kg en negre i 0,60 euros/kg en blanc) o Rueda, la UUAG afirma que els cellers estan pressionant tant en els rendiments com en els preus, considerant la contracció de la demanda tant als mercats exteriors com a les exportacions. “Només Catalunya està cobrint els costos de producció en les vendes de raïm”, assenyala el comunicat, informació que complementen dient que “només la DO Cava, que té una collita prevista reduïda a la meitat del que seria normal, s’està pagant el que estableix la Llei de la Cadena Alimentària”.
El matís el posa el sindicat català Unió de Pagesos, quan comparteix amb Vadevi que els càlculs estan fets sobre la base de baixos rendiments, quan en realitat aquesta DO pot acceptar fins a 12 mil kg/ha per determinades varietats de raïm. En tot cas, la referència en aquest cas és sobre l’últim estudi de costos que va fer pública la Taula del Cava, on parlava de costos que es mouen entre els 40 i els 50 cèntims, xifra que segons UP és encara insuficient i s’hauria d’apropar als seixanta cèntims.
Denuncien “l’abús dels grans cellerers”
Per tot plegat, segueix la UUAG, i amb una oferta a la baixa i una producció que s’espera moderada o en descens a altres països de la UE, els productors estan preocupats per la manca de visió de futur dels cellers, que, diuen, “posen en risc la continuïtat de moltes explotacions”. En aquesta línia, la UUAG ha denunciat “l’abús de la posició de domini dels grans cellerers“, que considera que està “acabant amb la viabilitat econòmica de les explotacions” davant d’una administració que no exerceix la seva obligació de vetllar pels interessos dels viticultors.
De fet, la UUAG considera que el ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació és “còmplice” de la situació, ja que, segons la llei, hauria de publicar els criteris sobre els factors que intervenen en la determinació dels costos de producció, tot i que el termini que té depèn de quan entri en vigor la llei, amb una data límit que se situa al 30 de desembre d’enguany. No obstant això, la UUAG creu que el ministeri “no ha d’esperar que soni el xiulet del final del partit” per fer-ho i recorda que ja va demanar celeritat a l’administració, que ja hauria apuntat que “hi ha molts elements per a determinar els costos de producció”.
