Un canvi climàtic que ja comença a notar-se, amb conseqüències cada vegada més fortes, és el principal repte a què s’enfronta el sector de la vinya i el vi de cara al futur. Una amenaça que podria traduir-se en un desastre i que ha ocupat la taula rodona “Recerca i resiliència, de com el vi conviu amb el canvi climàtic”, que ha tingut lloc aquest dimarts a la tarda en el marc de la Setmana del Vi Català del Gastronòmic Fòrum Barcelona. Moderats per la periodista Ruth Troyano, han debatut sobre quina és la situació i què val fer Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible; Pilar Salillas, directora general i enòloga del celler Lagravera; i Xoan Elorduy, cap de servei de viticultura i enologia de l’INCAVI.

Queralt ha definit un escenari “complex, a tot arreu i a tots els sectors però especialment en aquest”. Davant la cimera COP26 de Glasgow, el mes vinent, els estats del món es reuniran per mirar d’arribar a acords però no s’ha mostrat gaire esperançat. “Em sap greu ser negatiu en aquest sentit però es presenta un escenari molt complicat a nivell ambiental, econòmic i social”. A Mediterrani, a més, el procés d’escalfament està anant més ràpid que a altres indrets del món, batent rècords constantment i amb projeccions que apunten a “increments de 2-3ºC el 2050 en les condicions més benignes” i que poden arribar a “més de 5ºC”. La vinya, a més, ha anat perdent precipitacions i les projeccions són encara menys encoratjadores, fins al punt que Queralt s’ha preguntat si un cultiu tradicionalment de secà com aquest no hauria d’acabar sent de regadiu. És per això que, des del CADS, s’estan promovent estudis i estudiant els científics per mirar què es pot fer com a país.

Troyano, Queralt, Salillas i Elorduy, durant la taula rodona | A.S.
Troyano, Queralt, Salillas i Elorduy, durant la taula rodona | A.S.

La manera com es treballa la terra és, evidentment, molt important de cara a un futur com aquest. Pilar Salillas, del celler Lagravera, ha afirmat que cal anar “més enllà” de l’agricultura ecològica i “tornar enrere”. Ha posat com a exemple l’agricultura biodinàmica, que es fonamenta en els treballs del teòsof Rudolf Steiner. A més, però també ha entrat en l’agricultura regenerativa, a “tornar a donar vida” a la terra, un procés que considera que té “molt de sentit”, especialment en aquest context. “Revitalitzar” el sòl, ha dit, és “bàsic”. Entre els procediments, ha destacat la coberta vegetal de les vinyes, que enriqueix la vinya i fixa carboni al sòl, com també la presència d’animals “que formin part de la finca i ajudin en tot aquest procés”. “Digue’n agricultura biodinàmica, digue’n agricultura raonada dels nostres avis”.

xxx
Si no es comencen a aplicar mesures que n’amorteixin l’impacte, el canvi climàtic afectarà el cultiu de la vinya al nostre país

A més, però, també es poden fer moltes altres coses. Xoan Elorduy, cap de servei de viticultura i enologia de l’INCAVI, ha recordat que l’agronomia “és una ciència global però totalment local” i que, per tant, cal tenir molt en compte les característiques de cada indret. “Cal una recerca aplicada, de territori”, per trobas solucions als problemes a què s’enfronta el sector. En referència a Salillas, Elorduy ha dit que “no cal només retrocedir sinó avançar, perquè les condicions han canviat i els mètodes d’abans ja no serviran”. En aquest sentit, ha reivindicat la recuperació de varietats antigues, adaptació a la dismunició i l’estacionalització de les pluges, canviar la manera de treballar, incorporar la matèria orgànica, incrementar la capacitat del sòl sense destruir-lo…

La forcada, una de les varietats ancestrals recuperada
La forcada, una varietat ancestral recuperada

En el cas de les varietats ancestrals, ha reivindicat el seu valor genètic, les possibles solucions que poden contenir. “Hem adaptat la viticultura del nord, gairebé copiant-la, i tenim els problemes contraris a ells: ens sobra sòl i ens manca aigua”. És per això que ha defensat la cerca científica, tant en varietats com en llevats, per mantenir l’acidesa, tenir menys grau… sense intervenir més de l’estrictament necessari en el creixement de la vinya. “Sempre des del coneixement, des de l’aprenentatge, des del buscar més”.

Malgrat els seus enfocs i les seves posicions diferents, de més generals –producció agroalimentària, beneficis socials i econòmics– fins a la producció del raïm de manera estricta, tots ells han coincidit en la importància de treballar per conèixer millor com ser més resilients, a tots els nivells, per poder salvar un dels pilars fonamentals de la història de grans parts del nostre país i que, a dia d’avui, es troba davant l’amenaça més gran del darrer segle.

Nou comentari