“El temps ens diu com és un vi. I el vi ens diu com són els temps”, diuen a Can Bas quan parlen dels seus orígens. Orígens que cal buscar uns quants segles enrere, tal com ho constaten els vestigis arqueològics, documentals i artístics que s’han trobat a la finca. D’entrada, unes restes de sílex i resquills de pedra tallada demostren que una comunitat del paleolític ja feinejava per aquestes contrades; però, a més, hi ha documentada l’existència de sitges on s’hi guardava el gra, d’àmfores de vi i oli i de recipients de ceràmica davant de la muralla que tanca el casal de l’actual Can Bas, que pertanyen a un poblat iber. Fins i tot, un dels camins que travessa el domini de sud a nord és un tram de la famosa Via Augusta.
Pels elements presents (alguns dels quals, estan exposats a la sala on fan criança els vins) o per la memòria viva, sigui com sigui, a Can Bas s’hi respira història a cada racó de la finca: la història del propi domini, però també en part, la de la vinya i el vi català. I tot perquè les diferents famílies que hi ha hagut al capdavant s’han preocupat per conservar, estudiar i protegir aquest patrimoni cultural generació rere generació. L’actual propietat, Pere Ventura Family Wine Estates (PVFWE), no n’és cap excepció.
Mireia Juvé, Directora d’Enoturisme i representant de la propietat de PVFWE, és la responsable de Can Bas i explica amb orgull que des de que van entrar al domini, “tot el treball que hi hem fet ha estat totalment respectuós amb la terra, l’entorn i la història del lloc”. Ara, viu amb Pere Ventura a la casa pairal de vora les vinyes que data del segle XIV. “La casa senyorial sempre ha tingut un celler, per tant, s’hi elabora vi des de 1369, probablement per consum propi”, explica. “Vet aquí una altra mostra de la llarga relació de Can Bas amb el món del vi”.
Si la casa és del XIV, encara cal mirar uns quants segles més enrere per trobar-hi els orígens de l’Església romànica de Sant Joan Salerm, també a la finca, i que apareix esmentada per primer cop l’any 917. “Els documents més antics la vinculen en un entorn de vinyes, i fan referència a de les antigues del Penedès medieval”, explica Juvé.
Ara, aquesta capella incorpora un nou punt d’atracció a la finca: l’escultura Age Quod Agis">, una figura d’acer inoxidable que recorda un tors humà i que han instal·lat sobre l’altar major. Aquesta peça, juntament amb l’imponent Winged Man"> que rep els visitants a l’entrada de les caves Pere Ventura, són obra de Jordi Díez Fernández, considerat per molts experts com un dels escultors espanyols amb més projecció mundial.
“Aquesta obra complementa el sentit contemporani que donem als nostres vins“, explica Mireia Juvé. “Ens agrada sentir-nos a prop de l’expressió artística, perquè denota la sensibilitat que tenim a l’hora de treballar i enalteix els vins que neixen de Can Bas, projectant-los més enllà del seu valor enològic”.
Perquè el que és clar és que, com mostra la història, l’art i els vestigis, Can Bas és un indret on s’hi cultiva la vinya i s’hi elabora vi des de fa més de dos mil anys i on hi neixen els raïms que s’acabaran embotellant sota el nom de L’Era, la Creu, la Capella, La Romana i Monreal. Can Bas és una manera de fer, un trosset de paisatge i la història d’una gent que viu amb passió aquesta professió de treballar i mimar la terra fins a obtenir el producte més honest i genuí.
