La DO cava depèn del Ministeri d’Agricultura, atès que inclou territoris de fora de Catalunya. Foto: CR Cava
El dimarts 4 de juny el món del cava viurà eleccions per renovar el Consell Regulador del Cava (CRCava), l’òrgan gestor d’aquesta Denominació d’Origen que en ser supraautonòmica -a més de Catalunya, s’elaboren escumosos sota la denominació cava a Extremadura, Navarra, País Valencià, La Rioja, Aragó i Castella-Lleó- depèn directament del ministeri espanyol d’Agricultura, fet que li atorga certes especificitats en comparació amb la resta de les DO catalanes. Tant és així que les eleccions es regeixen a partir de la normativa publicada al Boletín Oficial del Estado del 20 de novembre del 2012, que convocava aquestes eleccions conjuntament amb el d’altres DO supraautonòmiques de diversos àmbits de l’alimentació.
La constitució del Consell Regulador del Cava consta d’un president, un vicepresident, dotze vocals i, en teoria, un representant de cada administració autonòmica. En les eleccions es trien els dotze vocals, que seran els que posteriorment triaran les persones que ocuparan la presidència i vicepresidència, sense la obligatorietat que aquestes en siguin vocals.
Vot censitari i ponderat
Els dotze vocals no s’escullen per elecció directe i universal, sinó que són triats a través d’un sistema de vot censitari i ponderat. Així, en una primera divisió, els elaboradors escullen sis vocals, mentre que els viticultors n’escullen sis més. S’entén per elaborador tot aquell que posa etiqueta al producte final mentre que el viticultor és qui aporta el raïm o el vi base.
Però aquesta primera divisió tampoc no vol dir que els elaboradors facin unes eleccions i els viticultors unes altres, sinó que tant els uns com els altres estan dividits en els anomenats censos, tres dels quals -A, B i C- corresponen als viticultors, mentre que el D -alhora subdividit en els subcensos D1, D2, D3 i D4- correspon als elaboradors, i a cada cens o subcens li correspon un nombre determinat de vocals.
Així, el cens A correspon als viticultors associats a cooperatives, i els corresponen dos vocals; al cens B estan representats els viticultors independents, amb tres vocals; i el cens C està destinat als elaboradors de vi base, amb un únic vocal. A més, en aquests tres censos s’hi han presentat una única candidatura per cens i, per tant, l’elecció està assegurada. En concret, pel cens A hi ha una llista de la Federació de Cooperatives Agràries (FCAC), al cens B , una candidatura en coalició d’UP-COAG-AVP, i al cens C una coalició FCAC-AVP.
Al cens d’elaboradors és on hi ha la disputa
Al cens d’elaboradors, en canvi, sí que hi haurà eleccions reals en tant que els votants hauran de decidir, en alguns casos, entre dues llistes. Val a dir que el cens D està subdividit en quatre subcensos, segons la producció. Així, el subcens D1 està constituït per empreses amb una producció superior al 15% del total, circumstància en què només es troben les dues grans empreses del món del cava, Freixenent i Codorniu. Com a aquest subcens els pertoquen dos vocals, cada empresa té assegurat un vocal al Consell Regulador del Cava. Pel que fa al subcens D2, aquest ateny a empreses amb una producció entre l’1 i el 15% del total i inclou deu empreses, les quals obtenen dos vocals en una llista única. Aquestes dues llistes, la del D1 i la del D2 estan presentades sota el paraigües de l’Institut del Cava, una de les dues patronals del sector.
En canvi, als censos D3 i D4, que representen, respectivament, les empreses que tenen entre un 0,1 i un 1% de la producció -41 empreses- i les que tenen menys d’un 0,1% -186 empreses- sí que hi haurà eleccions reals, ja que pel vocal que pertoca a cada subcens hi ha presentades dues llistes, una de l’Institut del Cava i una altra de Pimecava, que és la patronal que agrupa bona part de petites i mitjanes empreses d’elaboradors de cava.
Fonts coneixedores del sector apunten a VADEVI.cat que en aquests dos casos no hi ha cap resultat clar al temps que assenyalen que el sistema de vot ponderat segons la producció fa que el 5% de les empreses del sector amb més producció acaparin 4 vocals, mentre que el 95% restant s’ha de conformar amb 2 vocals, i a més en disputa.
A més, cal assenyalar entre altres especificitats d’aquesta Denominació d’Origen, que 26 de les empreses elaboradores (d’un total de 239) són de fora de Catalunya, i tot i que el seu poder és limitat -cal tenir en compte que representen tot just un 11% de les empreses-, una normativa interna del Consell Regulador preveu que cada una de les set comunitats autònomes tinguin un representant amb dret a vot al consell Regulador, tot i que les fonts consultades per VADEVI.cat no veuen clar que això continuï d’aquesta manera en un futur, en tractar-se precisament d’una normativa interna i no d’una decisió ministerial. Així i tot, es podria donar la circumstància que les empreses no catalanes comptessin amb els sis vots al CRCava dels seus respectius representants autonòmics.
L’elecció del president, el punt clau
Un cop escollits els dotze vocals, dels quals deu tenen l’elecció assegurada en tractar-se de llistes úniques, es procedirà a l’elecció del president -que serà ratificat pel ministeri- i del vicepresident -que ha de tenir el vist-i-plau de la Generalitat-. Per a aquests dos llocs -que també tindran dret a vot-, no cal ser vocal, però tampoc hi ha uns candidats formals, sinó que simplement els vocals proposen noms de persones que es poden postular informalment per presidir el Consell Regulador. En aquest sentit, segons fonts del sector, l’elecció s’assemblaria a un conclave cardenalici, en el sentit que no hi candidats oficials, però sí travesses amb noms que, segons respira el sector, podrien acabar presidint el consell.
Entre els noms que sonen extraoficialment, tots ells virtuals i sense cap confirmació oficial, hi ha el de Joan Amat, exalcalde de Sant Sadurní d’Anoia -per CiU- i exgerent de Raventós i Blanc. Tot i que bon coneixedor del sector, té en la seva contra el fet que la seva exempresa -de la que encara és accionista- és una de les que ha deixat recentment la DO Cava. Un altre candidat virtual és Gabriel Giró, exsecretari general del CRCava, que tot i que alguna vegada ha manifestat la seva intenció de postular-se com a president, en altres ocasions ha assegurat que no ho faria.
Un tercer possible candidat és l’exdirector general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries en temps del tripartit Joan Gené, mentre que el quart en discòrdia podria ser Pere bonet, director de comunicació i membre de la Comissió Executiva del Grup Freixenet, i que a diferència dels altres, serà segur vocal del nou CRCava en ser un dels dos noms que es presenten a les eleccions pel subcens D1. Bonet, que ja ha confirmat que es postulalarà, seria el candidat favorit en tant que representa el pes d’una de les grans empreses del sector, Freixenet, amb l’ascendent que això suposa sobre els viticultors.
A aquests quatre candidats es podria sumar l’actual president del CRCava, Gustau García Guillamet, una possibilitat poc probable però no totalment descartable. I encara no es descarta alguna candidatura sorpresa d’última hora.
