Les obres de la rehabilitació integral del celler cooperatiu de Rubí van començar a finals del mes de setembre de 2009, amb la neteja del solar i els treballs preliminars. El projecte arquitectònic, elaborat pel Joan Albert Adell, arquitecte especialista en edificis històrics, preveia una recuperació de l’espai fidel als plànols de Cèsar Martinell, autor de l’edifici i d’altres cellers modernistes de principis de segle XX, coneguts com Les Catedrals del Vi.
El pressupost total d’aquesta obra és de 929.218,95 euros, dels quals el Ministeri de Foment ha aportat el 75% del total (amb càrrec a l’1% Cultural) i l’Ajuntament de Rubí el 25% restant. Joan Rangel, delegat del Govern a Catalunya, el visitarà aquest divendres, 11 de febrer, en companyia de l’alcaldessa de Rubí. El Celler Cooperatiu de Rubí ocupa tota l’illa situada entre els carrers Pintor Murillo, Prim, Federico García Lorca i Pintor Coello.
Un total de 119 pagesos del municipi del Vallès Occidental, encoratjats per l’ambient industrialista de les directives de la Unió de Vinyaters de Catalunya, que va tenir entre els seus presidents al rubinenc Sebastià Ferré Rosés, es van agrupar i van formar la cooperativa del Celler l’any 1918 i van comprar els terrenys sobre els que es construiria l’edifici. Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren el sumoll, cua-sec, rosat, xarel·lo i la varietat picapoll es venia com a raïm de taula.
L’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, va rebre l’encàrrec de la construcció l’any 1920. El Celler de Rubí va ser el penúltim que va construir aquest arquitecte (el darrer va ser el de Sant Cugat que va deixar inacabat) i alguns dels elements no van arribar-se a finalitzar, com ara el porxo per on s’entrava el vi o una altra nau idèntica a l’actual adosada a l’edifici actual que mai es va fer.
La construcció es va iniciar el 1920. Malgrat que el projecte preveia dues naus paral·leles, només se’n va construir una i la sala de màquines, a la part posterior. L’edifici consta d’una nau principal amb forma d’ela”, doble mur de totxo, finestres semicirculars amb pilarets i una coberta de dues vessants.
A la façana sud hi trobem alguns detalls arquitectònics interessants, com el doble mur de totxo massís actualment com murs de trava, les finestres “termals” amb pilars de totxo massís en una sola crugia acabades en un arc de mig punt.
Les tines de la nau principal estan disposades en dues fileres paral·leles, sobre voltes de maó de pla i arcs atirantats, A la tina número 10 en una rajola blanca es troba escrit el nom del constructor: “José Montemar”, al C/ Sarrià, 8 de les Corts. Les tines es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s’accedeix per una escala de caragol. Al subterrani es van instal·lar dues rengles de dipòsits cilíndrics.
L’any 1957 es va construir una segona nau, és un cos rectangular. Es va destinar a l’emmagatzematge i la venda de vi i derivats. L’habitatge és un element a part no integrat ni estructuralment ni compositivament a la resta de l’edifici.
El 1936 -l’edifici va ser incautat per les milícies Antifeixistes- i el 1958 es van fer ampliacions per donar cabuda als 27.000 hectolitres de vi. La riuada de 1962 i la decadència vitícola a la dècada dels 70 van determinar una reducció de la producció fins que l’any 1989 la cooperativa va plegar perquè només ocupaven 2.000 hl de la capacitat total. La cooperativa va vendre aleshores l’edifici i el terreny edificable a l’Ajuntament de Rubí.
El Celler Cooperatiu de Rubí en una imatge dels anys 20 FOTO: AJ. RUBÍ
El celler és un edifici modernista de principis de segle XX de l’arquitecte Cèsar Martinell FOTO: AJ. RUBÍ
A la part de dalt de l’edifici s’ha refet el porxo per on entrava el raïm. FOTO: AJ. RUBÍ
Vista virtual de la façana del celler FOTO: AJ. RUBÍ
Vista virtual del soterrani, que es rehabilitarà en una segona fase FOTO: AJ. RUBÍ
