La producció de vi arreu del món produeix, com és lògic, milers i milers de tones de residus orgànics en forma de pell, polpa, llavors… Però, i sí totes aquestes restes poguessin tenir una segona vida i no només això sinó que, a més, poguessin millorar la salut de les persones? Aquest és l’objectiu d’un estudi de la Universitat de Califòrnia – Davis, els resultats del qual han estat publicats a la revista ‘LWT’ i que demostra que a les restes de raïm premsat hi ha un gran nombre de compostos químics beneficiosos i també molècules de sucre –oligosacàrids– que es podrien aprofitar. Els oligosacàrids, per exemple, presents a moltes plantes i teixits animals, també es troben a la llet materna i tenen un gran potencial per a la salut intestinal de les persones.
Els investigadors van analitzar la composició de residus de Chardonnay proporcionats per Jackson Family Wines –fundadors d’Internacional Wineries for Climate Action juntament amb Torres– i Sonomaceuticals, una empresa fundada per dues empresàries de la indústria alimentària que volen desenvolupar nous usos per a les restes de la indústria vitivinícola, que suposen un 30% del material emprat originalment per al vi i que, sovint, s’acaba descomposant a l’aire lliure. Així, estudiar el seu potencial per a elaborar menjar i suplements és una aposta per la sostenibilitat, l’economia circular i l’aprofitament de recursos que, fins ara, es consideraven poc més que deixalles.
En el cas dels oligosacàrids, per exemple, són presents a la llet materna no pas per alimentar els nadons sinó la seva flora intestinal, millorant el seu sistema immunològic. Obtenir-los de les restes de raïm premsat, doncs, podria tenir moltíssims avantatges, i és per això que els científics estan mirant de trobar mètodes i productes derivats que millorin la nostra salut. Sonomaceuticals, de fet, no només està fent aquest procés amb la viticultura sinó també amb altres parts de la indústria alimentària, però la presència d’oligosacàrids en el raïm el podria convertir en una opció particularment prometedora, especialment tenint en compte que, en premsar-lo, molt pocs van a parar al most, i per tant al vi, i la majoria queden a la polpa i la pell. A dia d’avui, els investigadors estan estudiant si les condicions de creixement, el processat i l’envelliment tenen efectes sobre el potencial terapèutic de les restes vitivinícoles per millorar el potencial dels productes que puguin començar a elaborar-se en un futur proper.
