“Mai a la història s’havien begut a l’Empordà vins de tanta qualitat com ara“, deia la sommelier Romina Ribera. Una afirmació que no és poca cosa, perquè es tenen indicis de conreu de la vinya i d’elaboració de vi en aquell territori des de l’arribada dels grecs a Empúries, ara fa 2.500 anys. Una història llarguíssima que, els últims cinquanta anys, ha estat estructurada a través de la DO Empordà. Una efemèride que aquest dilluns ha donat lloc a un tast especial; un maridatge lligat a la terra i la tradició amb la col·laboració de Girona Excel·lent, el segell que localitza i determina els millors productes de la tradició agroalimentària de les comarques de Girona.
El resultat ha estat una passejada per “empassar-se el territori a mossegades i a glops de vi“, en paraules del cuiner i gastrònom Pep Nogué, una veu autoritzada pels records d’una infantesa plena de records gastronòmics que algú havia de localitzar i sistematitzar. Nogué reclama la senzillesa quan es parla dels productes de la terra: “Es potineja massa a la cuina, la millor tècnica és gairebé no tocar el producte i oferir-lo amb la mínima transformació, una mica a l’estil de la cuina japonesa“.
Els maridatges més atrevits
Per això han anat passant per les cotxeres del Palau Robert de Barcelona els maridatges més atrevits, com un Ranci del Bocoi amb filets d’anxova Callol Serrats, tots dos amb una salinitat accentuada i un retrogust marcadíssim.
O el brisat salvatge de Contrapàs blanc, de lledoner -garnatxa, en català empordanès- amb un piumoc, un embotit amb les últimes restes que sobraven del porc que ara reivindica l’essència de la comarca… Tot plegat, passant també per maridatges més clàssics amb formatges, foie i carquinyolis. I una reivindicació: el rosat Claret d’Albera, del color fort que ha caracteritzat sempre els rosats catalans. Sobretot, abans de la moda dels de pell de ceba que va arribar de la Provença. Vinyes d’Olivardots, la Vinyeta i el celler de Gerisena han completat la selecció d’aquell país petit que sempre deixa malalts d’amor.
