Ferran Centelles “no veu clar” que l’agricultura ecològica sigui el futur

La sostenibilitat és un valor de primer ordre a l’hora de comercialitzar el vi. Així es resumeix la ponència de Ferran Centelles, sommelier d’elBulliFoundation, anomenada “Les 4 dimensions de la sostenibilitat en 8 vins” i que ha tingut lloc aquest dilluns a la tarda dins el Gastronòmic Fòrum Barcelona, a la Fira de Barcelona. Un “tast sobre sostenibilitat i vi” que volia fer passar una estona agradable, recorrent vuit vins que ajudaven a explicar diversos conceptes sobre la sostenibilitat.

El 2010, el país que venia més vi al Regne Unit era França. En aquell moment, Sud-àfrica va llençar un projecte de país sobre sostenibilitat i vi, publicitant arreu del món el seu segell de garantia d’estàndards de qualitat i ambientals, creat el 1998 i que ara duen gairebé tots els vins del país. El 2013, Sud-àfrica ja era el principal país d’on prové el vi que es consumia al Regne Unit. No pas pel que feien, que a la Unió Europea és una obligació, sinó per la manera com ho van comunicar. Centelles ho ha relacionat amb la idea del “greenwashing”, empreses poc sostenibles que publiciten accions concretes per millorar la seva imatge.

Ferran Centelles, sommelier d'elBulliFoundation, durant la seva ponència | A.S.
Ferran Centelles, sommelier d’elBulliFoundation, durant la seva ponència | A.S.

“L’ecologia és sostenible? No ho tinc tan clar”, ha afirmat, recordant que aquestes pràctiques tenen una petjada de carboni superior a la del cultiu convencional de la vinya. A més, és clar, de ser més car, cosa que ha provocat una gran crisi alimentària a Sri Lanka, que es troba en una emergència greu. La sostenibilitat va més enllà d’això, integrant les pràctiques respectuoses amb el medi ambient amb altres factors que permeten aquesta millora del producte minimitzant els efectes adversos a tots els nivells. De fet, ha recordat, la meitat de la càrrega d’emissions d’un celler són a l’ampolla i el transport, dos sectors on hi ha molta feina per fer. Els productes de zero emissions del futur, però, ha avisat que seran molt més cars que no pas ara, i ha aprofitat l’avinentesa per fer un a crida en favor de la qualitat i el valor afegit dels productes.

Raïm d’una vinya de la DO Penedès | DO Penedès

Els vins tastats durant aquesta sessió han estat:

Blanca Cusiné 2012, de celler Parès Baltà (DO Cava), que ha establert un preu mínim de compra per fomentar el bon cultiu, baixar els rendiments i permetre als pagesos tenir una vida digna.

Milsetentayseis Clarete Ancestral, de Pago de Carraovejas, a la Ribera del Duero. Producte experimental fora de DO, un cupatge amb varietats ancestrals obtingudes de vinyes centenàries. El celler divideix la sostenibilitat en persones, ètica, societat, medi ambient i creixement econòmic i ha aconseguit “aliats i col·laboradors” per assolir els seus objectius.

Forcada, de Família Torres (DO Penedès). Un vi d’una varietat ancestral i provinent de l’agricultura regenerativa, que fa servir la coberta vegetal, especialment amb lleguminoses, per incrementar la fertilitat del sòl i capturant carboni atmosfèric.

Metamorphika Macabeu Brisat, de Costador Terroirs Mediterranis, a la Conca de Barberà. Un projecte que surt de Viver de Celleristes, que facilita la fundació de noves marques amb personalitat pròpia i valor afegit. Un dels camins que pot seguir la indústria si vol ser de qualitat, sostenible i beneficiosa per a tothom.

La huella de Aitana, de Gonzalo Celayeta (DO Navarra). Si les cooperatives van salvar la indústria a finals del segle passat, potser ara “s’han quedat una mica enrere” en la producció de vi de qualitat, però hi ha persones que s’hi introdueixen i arrenquen projectes espectaculars. “Tenim un potencial qualitatiu que a vegades ens costa mostrar”, ha afirmat Centelles.

Ull de llebre 125, de Celler Sanromà (DO Tarragona). Anat a buscar al Tros Vall Lach, a Barcelona mateix, que té tines petites per dur vi a granel de qualitat i que s’envasa en ampolles retornables.

Moravia, de Bodegas Verum (IGP Castella). El vi sobremadur és un problema i al celler han recuperat aquesta varietat, la “moravia agria” que, malgrat la calor, es manté a 12,5-13 i no acaba de madurar mai, fins i tot sota el sol de Castella. A casa nostra, el mandó podria complir una funció semblant.

Cuvée Palomar, d’Abadía Retuerta (IGP Castilla y León). Un celler molt compromès amb el canvi climàtic i que té projectes per a la reducció d’emissions, l’ús responsable de l’aigua, la disminució de residus i la priorització de les renovables i l’eficiència energètica.

Nou comentari