!--akiadsense-->
Ja va escriure Mauricio Wiesenthal el 2001 al seu incommensurable Diccionario Salvat del Vino que els millors vins rancis s’obtenen al Rosselló, Catalunya, Còrcega, Provença, Itàlia i Grècia. Explicava que aquests països mediterranis tenen una llarga tradició de vins negres dolços naturals, lamentablement en declivi, “ja que l’esnobisme de beure només sec (fins i tot a les postres!) ha anat acabant amb aquests vins majestuosos i nobles, amb gran riquesa alcohòlica i sabor potent”. Els més interessants, explicava Mauricio Wiesenthal, són negres de la varietat garnatxa, conreats en sòls molt pobres, sovint en escarpades terrasses d’esquistos i llicorelles. Solen ser vins intensos, madurs, amb fins aromes de confitures, prunes de Califòrnia, tabac anglès o de pipa, cacau, cafè torrat, xocolates i espècies (clau o vainilla).
Ara el millor ranci català sembla que viu una nova etapa de glòria, amb l’emergència de productes icònics de mares centenàries que s’han recuperat de l’ostracisme. Com es recordarà, per primera vegada un vi ranci català, de la mà d’un producte de la DOQ Priorat d’antiquíssimes soleres, va entrar per la porta gran el 2014 a l’Olimp dels grans vins del planeta. La influent guia del gurú Robert Parker, The Wine Advocate, va elevar al cim amb 100 punts, la màxima puntuació possible: el ranci Arrels del Priorat Ca les Viudes. Va ser en el primer any en què Luis Gutiérrez es va fer càrrec de jutjar els vins espanyols per a aquesta publicació nord-americà. És un escassíssim vi del qual només s’elaboren 20 ampolles anuals. És del vitivinicultor René Barbier i del seu amic el restaurador de Gratallops Jaume Balaguer. S’ha comercialitzat en ampolles de 37,5 centilitres a 614 euros la unitat. Fins que no va obtenir els 100 punts Parker es va oferir a uns 180 euros. El 1977 Barbier i Balaguer van començar una tasca d’investigació per trobar els millors rancis de la comarca. Van recórrer velles masies buscant oblidades bótes de rancis que s’havien aconseguit mantenir després de la Guerra Civil. D’aquesta investigació inicial van sorgir 7 rancis de diferents pobles i als quals van denominar amb el nom de cadascuna de les cases que atresoraven aquestes bótes, així com un cupatge de diferents que van batejar com a Arrels 30 Anys. Va ser el 1998 quan van sortir per primera vegada al mercat. Un d’ells -les mares podrien tenir fins a 200 anys- és el que va obtenir els 100 punts Parker. Jaume Balaguer ha reconegut que és “impossible” saber l’antiguitat exacta de les mares d’aquesta bóta.
Procedeix d’una casa de Porrera, Ca les Viudes. René Barbier Meyer afirma que abans que The Wine Advocate els concedís la màxima puntuació només “gent molt entesa” sabia valorar els grans rancis. Reconeix, però, que “els 100 punts Parker van ajudar molt, tant a nivell de venda com d’animar a molts cellers a recuperar aquest llegat que tenien mig oblidat”. René Barbier afirma que “el problema és que fer un bon ranci és molt lent, necessites molts anys per treure’l al mercat”. Afegeix que “en van sortint com a petits xampinyons”, i celebra que ara molts cellers es plantegen treure’n. Creu que el gran vi ranci ja no desapareixerà, “tot i que sempre serà petit, ja que costen de fer i d’entendre. N’hi ha d’haver poc i s’ha de fer pagar”. René Barbier també celebraria que es recuperés a les cases particulars l’elaboració de vi ranci artesanal per fer créixer la cultura al voltant d’aquest vi ancestral. En aquest sentit, destaca la iniciativa falsetana Ruta dels Rancis que es fa coincidint amb la Fira de Sant Andreu, al novembre. S’ofereixen visites guiades i tastos de vins rancis elaborats pels particulars de Falset. Són els propis veïns de la capital del Priorat els qui han decidit col·laborar en l’activitat donant a degustar els rancis a les seves pròpies cases.
També la companya de René Barbier, Sara Pérez, s’ha endinsat en el món dels vins rancis de més alta volada amb el Martinet Ranci Dolç (3/8). Des de Vila Viniteca descriuen aquesta Garnatxa de Mas Martinet (DOQ Priorat) com “una increïble solera que conté unes mares de més de 100 anys. Un homenatge a la història del Priorat”. S’ofereix en format de 37,5 cl. a 99.95 euros.
!--akiadsense-->
Ja va dir el gran Jaume Siurana a Els Vins de Catalunya que “Al Priorat, l’obtenció de rancis no ha passat de la fase artesanal (…) hi ha un gran mercat que pot absorbir aquests vins, dotats naturalment, tan en versions dolces com sobretot en les seques, de tot allò que ha fet dels Oporto i dels Jerez uns vins coneguts i consumits mundialment i productors de riquesa per a les seves zones respectives”.
A la DO Empordà també hi ha tradició de dolços amb ànima de ranci, com ara El Perelada Garnatxa de l’Empordà 12 anys, que s’elabora amb dos tipus de garnatxa, la roja i la blanca, procedents de vinyes de més de 40 anys d’edat. És envellit pel mètode de soleres durant més de dotze anys. El seu enòleg, Delfí Sanahuja, lamenta que el consum d’aquests vins sigui “molt petit”. Veu que una bona sortida per aquesta mena de productes és a través de lligar-los a maridatges a la restauració. Delfí Sanahuja creu que cal preservar aquest important patrimoni vinícola que té “molta història”.
Un patrimoni d’incalculable valor gastronòmic, històric i cultural
El sommelier català Bruno Tanino (Sapiens del Vino-La Bullipedia) manifesta que el vi ranci és -com el vermut o la Malvasia de Sitges- un d’aquells patrimonis d’incalculable valor gastronòmic, històric i cultural que Catalunya ha malbaratat i el qual -mantingut viu per l’esforç de quatre bojos més lúcids que les institucions que els haurien d’haver ajudat-, tenen un enorme potencial com a dinamitzadors de tot el teixit socioeconòmic”. Bruno Tanino opina que “n’hauríem d’aprendre d’Oporto, Madeira, Hongria o Jerez”.
!--akiadsense-->
El celler del qual el cantautor i escriptor Lluís Llach és soci a Porrera, Vall Llach (DOQ Priorat), va treure el Nadal passat al mercat una joia enològica amb mares de fa un segle, possiblement de 1902. Amb aquest exclusiu i escassíssim ranci es vol retre homenatge a la mare de Lluís Llach (Maria Grande i Vall). Les soleres més antigues de les que disposen en aquest ranci són de 1927 i 1946. El cupatge és fruit d’un 50% de la solera de 1927, un 25% de la solera de 1946 i un altre 25% de la solera del 1970. Van haver de recuperar el contingut solidificat d’algunes de les bótes. Ha sortit al mercat en un flascó de només 20 cl. que conté un vi ranci excepcional, dels que ja no es troben. El seu preu és de 115 euros. Només hi ha 325 ampolletes disponibles. Va ser Albert Costa, soci de Lluís Llach al celler Vall Llach, qui va decidir dedicar aquest portentós ranci a la Maria de Cal Vall. Albert Costa recorda que a tota casa del poble de Porrera hi havia vi ranci. Afirma que “recuperar-los és recuperar un patrimoni cultural i històric de la nostra zona. Significa tornar a posar en valor una tradició molt estesa i que ara ja estava perduda. Tornar a donar vida a avantpassats que ja creien en la qualitat dels vins i raïms de la comarca”. Per a Albert Costa el significat de donar una altre cop vida als rancis “és, al mateix moment, un homenatge als nostres avantpassats que van començar aquestes soleres fa molts anys”.
!--akiadsense-->
El jove enòleg penedesenc Roc Gramona tampoc té cap dubte que el ranci és un patrimoni que cal revaloritzar. Diu que “el seu despertar el veig ideal i necessari. Hem tardat molt en veure el potencial d’aquests rancis, i m’excita veure tants cellers del Priorat i arreu de Catalunya que comencen a perdre la vergonya i a treure vins que han quedat oblidats durant tant de temps”. A casa seva, Gramona, els rancis sempre han format part del licor d’expedició del seus escumosos Brut, “fet que sempre m’ha fet sentir orgull per fer servir aquest patrimoni començat pel meu besavi i avi”. De fet, Roc Gramona té intenció de treure un vi ranci al mercat a finals d’aquest any. És un vi ranci de les soleres “que el meu besavi Bartomeu Gramona va començar a elaborar durant els anys 10 del segle passat”. Encara conserven els bocois de castanyer que feien servir per transportar vi a Barcelona en aquell temps. Es tracta d’un cupatge de soleres primeres, segones i terceres. Les varietats que sempre han utilitzat han estat la xarel·lo i la garnatxa blanca. Roc Gramona explica que “la meva il·lusió es poder homenatjar el meu avi Josep Lluís amb aquest ranci, per tota la feina que ha fet per mantenir aquests vins. En gran part els rancis són vins que admiro pel gran llegat que ens ha deixat a la sisena generació”.
Anna Rovira, enòloga del Celler Capçanes (DO Montsant), no té dubtes que s’estan fent rancis molt interessants per la zona, i que “la gent acumula ja soleres de fa molt de temps i molta cultura al voltant d’aquest tipus de vi”. Revela que “jo no en sabia de fer de ranci, però al posar-m’hi he vist que no hi ha gairebé bibliografia sobre aquest tipus d’elaboracions i que cadascú té la seva recepta. Això fa que sigui un producte molt especial”. Anna Rovira diu que “ara mateix sí que crec que el ranci és un patrimoni vinícola, i sí que cal revaloritzar però no fins al punt de comercialitzar-lo en massa: necessita temps i no una rotació excessiva. Crec que és un producte que, de moment, no s’hauria de comercialitzar fora i si es vol fer, hauria de tenir un valor bastant més elevat”. Segons la DO Montsant, el ranci és un vi de licor tradicional obtingut per via oxidativa en envasos de fusta de roure, de vins blancs o negres, de grau volumètric natural mínim de 12% vol per a adquirir un grau volumètric adquirit de mínim 15% vol i màxim de 20% vol. En el cas del Celler Capçanes acostuma a ser una base de vi negre (d’un grau volumètric natural elevat, tipus Garnatxa negra o alguna vegada Cabernet, 16.5% vol.) que pateix l’oxidació en bótes de roure francès (no plenes del tot) en sistema de soleres. Anna Rovira explica que “quan volem embotellar estirem de la primera solera i després les anem corrent totes. Sembla senzill, però no ho és gens. Cal temps i paciència”.
Cellers Unió ha recuperat dues antigues soleres per elaborar dos vins tradicionals que diuen que són “un autèntic luxe pels sentits”. Per una banda, han elaborat un Vimblanc procedent de Vinebre, elaborat amb la varietat Pedro Ximénez a partir d’una solera original de 2004. És un vi dolç, dens i concentrat, típic de la Ribera d’Ebre. D’altra banda, han elaborat un Vi Ranci al seu celler de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), amb garnatxa blanca, a partir d’una solera original de 1928. Afirmen que és un ranci “ple de matisos, amb sabors de fruits secs, pell de taronja i aranyons”. Venen els dos productes junts amb la intenció que “el consumidor tasti, jugui i, fins i tot, els barregi”. Cellers Unió diu que està completament d’acord amb el fet que els vins rancis “són un patrimoni vinícola que cal preservar”. Afegeixen que “és una cosa tan nostra que fins i tot quan el volem traduir a altres idiomes ens costa trobar les paraules perquè és un concepte realment molt vinculat a casa nostra. És una tradició que prové de la bóta ‘del racó’ o la bóta ‘padrina’ que abans hi havia en algunes cases. A més de ser un costum, és un tipus de vi amb unes característiques aromàtiques i gustatives molt característiques que el fan únic. Si el deixem perdre, el seu espai serà molt difícil de reemplaçar amb un altre vi”.
!--akiadsense-->
A Cellers Unió s’han decantat per treure al mercat el seu vi ranci per diferents motius: “En primer lloc, perquè volem fer una aposta per productes de qualitat i per tot allò autòcton de casa (ja siguin tipus de vins, varietats, etc.). En segon lloc, conservem unes soleres molt antigues que era un autèntic delicte que estiguessin amagades al celler. Això ens ha permès elaborar un vi ranci de qualitat que pensem que pot ser apreciat tant pels nostres propis associats com pel mercat. Pels nostres propis associats, perquè en molts casos són gent d’edat avançada que recorden els sabors del vi ranci. I pel mercat també perquè estem veient certa tendència d’alguns cellers a recuperar aquest tipus de vins. Com que són molt particulars, en molts casos s’elaboren vins rancis dolços o lleugerament dolços per buscar millor acceptació del consumidor però en tot cas, hi ha un auge evident d’aquest tipus de vins”.
1
