!--akiadsense-->
La pel·lícula franco-italiana ‘La Grande Bouffe’, dirigida per Marco Ferreri i interpretada entre d’altres grans actors per Marcello Mastroianni i Ugo Tognazzi, mostra un suïcidi gastronòmic col·lectiu en una casa senyorial on se citen els protagonistes. Consisteix a menjar sense parar diverses especialitats. ‘La Grande Bouffe’ vínica també ha arribat a Catalunya tot just després de la crisi aixecant força expectació. Aquí, però, a diferència del film de 1973, no hi ha ni escenes escatològiques ni motivacions suïcides. Sí que hi ha, però, atracció pel luxe i per allò que és exclusiu. De fet, Grabrielle Coco Channel ja va dir que el luxe és una necessitat que comença quan acaba la necessitat, i Giorgio Armani que la gent avui està en una constant cerca d’allò que és exclusiu, d’allò que és únic, de les coses fetes a mida. Els súper tastos amb vins mítics i caríssims sembla que s’estan obrint camí darrerament a Catalunya.
Vins i Licors Grau de Palafrugell va acollir dimarts passat un d’aquests tastos de vins súper exclusius. Tot i que cobraven 100 euros per persona (amb aperitiu de El Celler de Can Roca regat amb el xampany Bollinger Spécial Cuvée), l’aforament es va omplir només mitja hora més tard d’obrir-se la inscripció. Era un tast de vins de tot el món amb 100 punts Parker per a una quarantena de privilegiats, dirigit pel tastador a Espanya, Argentina, Xile i Jura d’aquesta prestigiosa guia nord-americana: Luis Gutiérrez. Es va poder gaudir de set relíquies i mites molt difícils d’aconseguir que tenen, en el seu conjunt, un valor de més de 6.000 euros (6.420 euros per a ser exactes).
Es van servir cinc ampolles de cada vi. Hi van assistir alguns dels màxims representants d’alguns dels cellers seleccionats, com ara Telmo Rodríguez (president de la Compañía de Vinos Telmo Rodríguez i el celler familiar Granja de Nuestra Señora de Remelluri); Armando Guerra (enòleg i responsable dels vins d’alta gamma de Bodegas Barbadillo); Rosario Sánchez (filla del propietari de Toro Albalá i responsable d’enoturisme i relacions publiques del celler) i Francisco Muñoz (gerent de Toro Albalá). També no s’ho van voler perdre personatges rellevants del sector, com ara Josep Roca (sommelier i cap de sala de El Celler de Can Roca) i Anna Vicens (presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers), o fins i tot el cantant Sergio Dalma, amic de la família Grau, client i aficionat al món del vi.
Luis Gutiérrez va dir que un vi de 100 punts Parker és aquell que “m’accelera el cor”, aquell que “només té millora amb una ampolla màgnum del mateix vi”. Reconeix que és una valoració més emocional que no pas racional. Luís Gutiérrez, al llarg de dues hores, va repassar els paisatges i personatges que hi ha darrera aquests grans vins, tot ben amanit amb interessants anècdotes. Va ser, absolutament, un acte d’exaltació emocional i admirativa.
!--akiadsense-->
A la sala de tastos de Vins i Licors Grau es va obrir el tast de 700 punts Parker amb una gran joia que té una producció anual de només 40 ampolles. Es tracta del Barbadillo Relíquias Palo Cortado (1.200 euros l’ampolla), amb mares de més d’un segle. És un vi que fins fa poc només estava a disposició del consum de la família propietària del celler. Hi ha molta concentració i emoció en aquest palomino fino. És sublim. No calia aixecar la copa per percebre les seves meravelloses flaires d’acetats, moble vell, vernís i fruits secs (nous i avellanes). Destaca per la seva gran vivesa però sobretot per la seva fantàstica salinitat. El segon vi va ser el Castillo de Ygay Gran Reserva blanc 1986 (620 euros l’ampolla). Aquest vi de la DOQ Rioja que va sortir al mercat el 2016 (macabeu i subirat parent) mostra encara molt poca evolució de color més de 30 anys després i fruites madures, com ara el préssec. També presenta flaires a fusta i molt bona acidesa. Luís Gutiérrez diu que la vivesa d’aquest blanc de Marqués de Murrieta no és un miracle, però sí que sorprèn. El tercer vi va ser un altre DOQ Rioja: Las Beatas 2015 (250 euros l’ampolla). És un vi encara molt jove, fruitós i rodó (sedós). És modern i tradicional a la vegada, fruit d’una vinya d’1,9 hectàrees plantada entre els 500 i els 600 metres d’altura sobre el nivell del mar. És molt estilós, mineral i especiat, però encara un pèl tànnic aquest vi elaborat, entre d’altres varietats, amb ull de llebre, garnatxa negra i graciano.
El quart vi va ser l’encara jove Ribera del Duero Pingus 2014 de Peter Sisseck (2.400 euros l’ampolla). Mostra fruites negres i vermelles amb un excés de fusta (ara ja no utilitzen fusta nova). És un vi intens i concentrat que busca la perfecció estilística amb raïms de la millor zona de la DO Ribera del Duero. Té bona acidesa i un bon balanç. Han dit que aquest vi és el negre somiat de Peter Sisseck. Luís Gutiérrez apunta que és el que més li recorda al Pingus que més l’havia emocionat anteriorment: el de l’anyada 1996. El cinquè vi va ser l’argentí Gran Enemigo Gualtallary Cabernet Franc 2013 (110 euros l’ampolla). Aquest vi elaborat amb un 85% de cabernet franc i malbec mostra fruita madura concentrada i pebrot verd escalivat, rodonesa i bona acidesa. Recorda un Bordeus modern, però càlid. El penúltim vi va ser el mític Cheval Blanc 2010 (1.550 euros l’ampolla). Aquest Bordeus 1er Grand Cru Classé A (Saint-Émilion al límit amb Pomerol) es va mostrar un pèl tancat inicialment. És un grandiós merlot i cabernet franc que va anar millorant a la copa, tot i que encara millorarà més en les properes dècades (com a mínim fins al 2050 ben conservat). És rodó i perfecte, tot i que encara mostra tannicitat i notes pirazíniques. És finesa i fruita, és un gran exercici estilístic bordelès.
La traca final la va protagonitzar el també immens Don PX Convento Selección 1946 de Toro Albalá (290 euros l’ampolla). Tampoc calia aixecar la copa per apreciar les seves intenses flaires a figues seques i mels. Els seus raïms van ser deshidratats en terreny sorrenc sota el sol per realitzar el procés de pansificació. D’aquesta dolça anyada només es van elaborar 825 ampolles. Mostra bona acidesa i notes iodades. Aquest Montilla-Moriles tan vell destaca, sobretot, per no ser embafador. De fet, és vibrant tot i la concentració.
L’octubre del 2016 el prescriptor Luís Gutiérrez ja va dirigir a Madrid un tast similar, organitzat per la distribuïdora catalana de vins i destil·lats Primeras Marcas, a l’Hotel Vila Real de Madrid. Les deu ampolles que es van obrir en un tast sense precedents (totes tenien també 100 punts Parker) van superar un preu de venda al públic de 12.000 euros. En aquesta ocasió es van poder tastar vins mítics com l’impressionant Pétrus del 2010 (3.995 euros l’ampolla), el Château Latour 2009 (1.970 euros), el Château Cheval Blanc 2010 (1.715 euros aquell dia), el Château Haut Brion 2009 (1.375 euros) o el Sauternes Château d’Yquem 2009 (1.045 euros).
Darrerament estan succeint-se tastos d’aquest gran nivell a Catalunya. La distribuïdora de Manresa Petit Celler està fent des de novembre diverses edicions d’un anomenat Tast del Segle (Tribut als Grans Vins Històrics) a la seva botiga-espai de degustació del carrer Beethoven de Barcelona (Tribut), amb vins com el Priorat L’Ermita del 2000 d’Álvaro Palacios, de 1.190 euros, o el Ribera del Duero Único 2007 de Vega Sicília (450 euros). Són exclusius tastos que s’ofereixen només amb invitació personal. Sebastià Lozano, propietari de El Petit Celler, afirma que aquests exclusius tastos són “un luxe a l’abast de molt poca gent, que realment tenen un gran interès i sensibilitat pel món del vi, i prioritzen aquest cost a altres coses”. Lozano afegeix que “en el nostre cas ens funcionen molt bé, perquè les organitzem a mida i no hi ha massa oferta al mercat de Barcelona on poder triar. A part d’oferir els millors vins del món, és absolutament indispensable servir-ho amb copes Riedel i Zalto. Del contrari, ens perdem molts matisos”.
