!--akiadsense-->
Es pronuncia “Halldor Maur” però s’escriu “Halldor Mar”. Un nom que el delata, però el nivell de català que exhibeix fa difícil saber que és islandès. És Halldór Már (Reykjavík, 1973), el katalonski més conegut de Barcelona. Katalonski és el nom del programa que, per segona temporada, presentarà a TV3. A més, és el nom amb què es denominen als catalans a països com Rússia i Sèrbia. Gairebé 30 anys després d’arribar a Barcelona per la música i quedar-s’hi per l’amor, se sent privilegiat i agraït. Ara, es defineix com un “islandès catalanitzat”. De les novetats de Katalonski –que encara no té data d’estrena–, de la ciutat que el va acollir i del català conversem al bar Joali, a la plaça del Sol, mentre prenem un vermut Miró. Amb el seu nom islandès, com la introducció de l’entrevista, comença la trobada.
L’accent va a la o, no a la a. S’escriu Halldór (riu).
Quantes vegades han escrit malament el teu nom?
Cada dia l’escriuen millor, però l’han escrit de totes les formes possibles (riu). Han escrit Haldor, Halldorf, Halldorn… Moltes vegades, sí (riu).
I no parlem dels accents, com has pogut comprovar…
No els poso mai. Quan em vaig fer MySpace per a temes artístics, la plataforma no detectava els accents i vaig haver d’escriure el meu nom sense accents. Amb el temps la gent m’ha conegut pel nom de Halldor Mar, sense accents, i em van recomanar que no els afegís perquè podria confondre el públic.
El presentador i músic s’acaba el vermut Miró durant l’entrevista. “Està bo”, certifica al final de la conversa. Recorda que quan va arribar a Barcelona va “al·lucinar” perquè la gent bevia abans del vespre, ja que a Islàndia no es beu alcohol abans de l’hora de sopar.
Preneu vermut a Islàndia?
Al meu pare li agradava prendre vermut abans de sopar, sí. Sempre es beu alcohol abans de sopar. A Islàndia no bevem abans de les sis de la tarda.
Ostres.
Quan vaig arribar vaig flipar, i encara al·lucino quan veig treballadors pel matí prenent una cervesa amb l’entrepà o el carajillo de després de dinar. Això és impensable a Islàndia. A més, has d’anar a botigues especialitzades per comprar alcohol. No en pots comprar al supermercat.
Fas el vermut sovint?
Els caps de setmana a vegades, sí. Sobretot a casa dels amics.
Portes 26 anys a Barcelona.
Sí.
Vas venir per estudiar música i t’hi vas quedar per amor.
Doncs sí. La idea era quedar-me un parell d’anys, però em vaig enamorar d’una noia de la meva escola i ja no vaig voler tornar a Islàndia. Ara aquella noia és la meva dona.
Tenies alguna noció de català quan vas arribar?
No. Vaig venir amb un llibre per aprendre castellà que em va regalar l’encarregada de la residència d’estudiants on vivia a Islàndia. En aquella època deia que venia a Espanya, no deia que anava a Barcelona o Catalunya.
No coneixen la ciutat ni el país a Islàndia?
En aquella època no, i encara els queda lluny Barcelona i Catalunya als islandesos. Quan vaig arribar no sabia què era el català. Vaig descobrir que hi havia un altre idioma a banda del castellà quan em vaig fixar en cartells on posava “Catalunya”. De tota manera, no necessitava el català per al dia a dia. Vaig arribar a Barcelona i coneixia dues persones que vivien aquí, amb qui parlava anglès, i feia les classes de música amb un professor islandès.
Però vas acabar aprenent català.
Sí. Tot i que, quan ets estranger, moltes persones et parlen en castellà. Participo en una campanya que demana el contrari: que em parlin en català. Es diu “No em canviïs la llengua”. Amb el meu nebot vaig començar a parlar en català, i gràcies a programes de TV3 el vaig anar aprenent. En canvi, als meus fills els parlo en islandès. Ells, però, em contesten en català.
És una forma de transmetre la llengua, no?
Sí, i també penso en la meva família. Els meus fills tenen cosins i família a Islàndia, i amb ells han de parlar islandès.
Creus que és possible, avui dia, viure sense parlar català a Barcelona?
Diria que sí. A la capital catalana és possible, però és més difícil a altres llocs com Girona o a pobles de l’interior del país.
És bo o dolent, que s’hi pugui viure sense el català?
Barcelona és una ciutat cosmopolita, fins i tot s’hi podria viure en anglès. Però és una ciutat catalana, i el català s’ha de protegir perquè és una llengua minoritària. Si no, pot passar com a València, on ningú parla valencià. Si vols quedar-te a viure a Barcelona, has de saber la llengua que parlen els barcelonins.
Creus que el millor per connectar amb algú és parlar el mateix idioma. Et sents català o barceloní gràcies a parlar l’idioma?
Crec que connecto amb la gent, sí, sobretot en temes lingüístics i en l’humor.
Què t’agrada de l’humor català?
La capacitat de riure d’ells mateixos, com a Polònia de TV3.
Fins i tot vas sortir al programa.
Vaig fer de ministre suec, sí (riu).
Et sents més català o islandès?
Jo mateix m’ho pregunto… Sóc un islandès catalanitzat, diria.
A Katalonski busques estrangers als quals el català els ha canviat la vida. “Com a mi”, dius. Com et va canviar la vida el català?
No estaria treballant a la tele si no parlés català, per exemple. A més, dubto que hagués pogut fer un disc de cançons catalanes traduïdes a l’anglès. El català m’ha donat oportunitats, tot i que abans de parlar l’idioma ja em guanyava la vida tocant a bars i fents classes.
Falta música als bars de Barcelona?
Al meu poble hi havia quatre bars, i tots tenien música en directe. A Barcelona hi ha menys música en directe que a altres països com ara Irlanda. Aquí recordo tocar a pubs irlandesos o al bar Mediterráneo, al carrer Balmes. Crec que falta música a la ciutat, sí. Les actuacions en directe donen vida als locals.
Al programa de Katalonski a Nova York deies: “La ciutat li agrada a tothom, menys als novaiorquesos”. Passa el mateix a Barcelona?
Quan vius a algun lloc, sempre hi ha alguna cosa que molesta. A més, ara sembla que Barcelona és la ciutat del crim (riu). És cert, però, que quan vaig al centre vaig amb compte. A Reykjavík deixes la bossa en algun lloc del centre i al dia següent segueix allà o te l’han deixat a comissaria. Alguns islandesos que conec viuen a Sant Cugat, Castelldefels… però jo sempre he volgut viure a la ciutat. M’agrada que sigui una ciutat gran però poder anar caminant a casa. Durant els primers dies a Barcelona tot era nou i cada cantonada era diferent. Podia fer quilòmetres sense avorrir-me.
Hi ha alguna cosa que t’emprenya de la ciutat?
Em costa queixar-me, perquè penso que sóc afortunat. No m’agrada haver d’anar amb compte al metro. A cada viatge que han vingut amics islandesos a visitar la ciutat, han patit robatoris. A Islàndia no passa això, com t’he dit.
Què creus que és el més internacional de Barcelona?
Gaudí i el Barça. Vaig conèixer Gaudí abans que el Barça, a més. De fet, vaig descobrir Montserrat Caballé abans que el Barça gràcies a Freddie Mercury.
Què et va enamorar de Barcelona, a banda de la María José, la teva dona?
El clima va ser un dels factors de l’enamorament. A Barcelona no hi ha mai dies de mal temps de veritat, com a Islàndia. La gent em va atrapar. El mar, la cultura… A més, té una mida ideal. A la ciutat sento que estic al centre del món, però alhora a un lloc còmode i agradable.
On t’ha sorprès més trobar katalonskis?
Al Japó. Tot és molt diferent allà, m’hi vaig sentir com un extraterreste. Per això em va sorprendre tant trobar-hi catalanoparlants. Alguns japonesos aprenen català pel Barça. Un dels que vaig conèixer sabia català perquè volia jugar-hi. En canvi, a països com Argentina la gent parla català gràcies a Serrat.
Què heu preparat per a la segona temporada de Katalonski?
Tindrem un capítol molt especial, que serà el primer que emetrem. Serà a Islàndia, on convido a conèixer la meva família i amics, a més de descobrir katalonskis islandesos. Un altre episodi constarà d’una estada d’estrangers que parlen català amb famílies d’aquí.
