!--akiadsense-->
Han estat més de dos mesos de confinament. Bars, restaurants i hotels han hagut de tancar les seves portes i un dels sectors que més s’ha ressentit d’aquestes restriccions ha estat el vi. Els que tenien una via oberta als supermercats han mantingut una part de les seves vendes, la majoria han activat el canal online per portar vins a domicili, però ni una cosa ni l’altra no ha compensat el tall en picat dels ingressos.
La reactivació econòmica vindrà, segons tot els experts, si s’aconsegueix un consum important del producte de proximitat. Tot just fa un parell d’anys que el vi català ha assolit un 32% de la quota del mercat a Catalunya, una tendència que s’ha anar notant en els darrers temps, però així i tot, encara ara és de les poques regions vitivinícoles del món en les que el vi més consumit no és el propi. És per això que us proposem una guia ràpida per identificar els vins més propers ara que podrem tornar a gaudir-los a bars i restaurants.
A Catalunya hi ha 12 denominacions d’origen. Onze que depenen de la Generalitat, DO Alella, DO Catalunya, DO Conca de Barberà, DO Costers del Segre, DO Empordà, DO Montsant, DO Pla de Bages, DO Penedès, DOQ Priorat, DO Tarragona, DO Terra Alta, i una la DO Cava que depèn del Ministeri d’Agricultura, però un 98% de la seva producció es fa a Catalunya. Tots els vins que estan emparats per aquestes denominacions estan identificats a l’etiqueta de l’ampolla.
La majoria de vins catalans estan sota l’empara de denominacions d’origen protegides que en certifiquen el seu origen territorial, però també hi ha prop d’un 2% de vins que no estan identificats amb una DO però també són catalans. Aquest grup és molt heterogeni. Hi ha vins denominats naturals amb molt poca intervenció, alguns escumosos elaborats amb mètode ancestral o amb mètode tradicional.
Les varietats de raïm podem provocar confusió. Hi ha vi català elaborat amb cabernet sauvignon, chardonnay, merlot o sirà, però precisament perquè aquestes varietats estan implantades a tot el món en aquest cas no n’hi ha prou sabent la varietat per conèixer-ne l’origen. Hi ha d’altres varietats de raïm que tot i ser pròpies també estan implantades a d’altres territoris propers i per tant podrien no ser vi català. Garnatxa, monestrell, macabeu, muscat o carinyena entre d’altres són alguns d’aquest raïms. Finalment, amb poques possibilitats d’error, un vi elaborat amb xarel·lo, trepat o picapoll per posar alguna exemple serà català. Així, per concloure les varietats, un vi elaborat amb verdejo difícilment serà català, tot i que n’hi ha algun, però en canvi hi ha vins catalans fets amb tempranillo, per exemple.
Pel que fa als escumosos els que tenen més presència al mercat són els de la DO Cava, però no tots són catalans, al mercat també hi ha els Clàssics Penedès, que són les bombolles emparades per la DO Penedès i fora de denominació d’origen hi ha, com dèiem, algun ancestrals, els Corpinnat, i els escumosos de Raventós i Blanc, de Família Torres o de Can Ràfols dels Caus entre d’altres.
Una altra identificació que trobareu en algunes ampolles és la medalla d’un premi vinari. En aquest cas només aquest segell ja us ofereix totes les garanties perquè és el concurs dels vins catalans. A més a més, si el vi ha obtingut un Vinari, vol dir que ha passat el filtre d’un jurat format per més de 70 persones que l’han avaluat a cegues.
Més enllà de totes aquestes identificacions en cas de dubte val la pena deixar-se aconsellar per cambrers i sommeliers, però el que està clar és que el sector del vi necessitarà que els consumidors facin confiança en el seva qualitat i la seva varietat.
