!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
El vi és un tret cultural especialment a la mediterrània des de temps immemorials. Una prova d’això són les locucions llatines que han perdurat fins a dia d’avui.
No totes s’utilitzen habitualment però moltes d’elles les trobem a la literatura clàssica. La que segurament és la més popular és In vino veritas. La traducció seria “hi ha la veritat en el vi” i s’utilitza per fer referència a que una persona sota els efectes del vi és més probable que expressi els seus pensaments i desitjos més profunds. La frase original sembla ser que anava seguida de in aqua sanitas">, és a dir “hi ha la veritat en el vi i a l’aigua la salut”.
Però no és l’única locució llatina que ha perdurat, el que indica que el vi en època romana era un tret cultural que es reflecteix al llenguatge. En recollim altres mostres:
Bonum vinum laetificat cor hominis."> “El bon vi alegra el cor de l’home” i s’utilitza per assenyalar el poder estimulant del vi.
Dant animos vina."> “El vi infon valor”
Si bene commemini, causae sunt quinque bibendi: hospitis adventus, praecens sitis, atque futura, aut vini bonitas, aut quaelibet altera causa">. “Si no recordo malament, són cinc els motius per beure: l’arribada d’un amic, la set del moment, la bondat del vi o qualsevol altre cosa”. D’aquesta manera s’elogien les viruts del vi en qualsevol circumstància.
Vina bibant homines, animatia cetera fontes."> “Que beguin vi els homes, els animals aigua de les fonts”. Exposa que el vi és un element cultural i per tant de civilització.
