Domènech: “La garnatxa, en especial la peluda, serà una de les varietats més resistents al canvi climàtic”

El propietari de Vinyes Domènech està estudiant el comportament de les plantes per fer front, entre d'altres afectacions, a l'increment anual de temperatures

Joan Ignasi Domènech és el propietari i alma mater de Vinyes Domènech, un enclavament privilegiat de natura, vinya i vi dins el terme municipal de Capçanes, en zona Montsant. Parla de vi, de paisatge, de biodiversitat, i sempre té a punt una floreta sobre la garnatxa, varietat que coneix, treballa i que ha estudiat des de moltes vessants i aproximacions possibles.

En una conversa amb Vadevi comparteix els últims avenços d’un estudi que fa temps que duu a terme per conèixer el comportament de la vinya en un entorn de canvi climàtic. “Ens hem adonat que fa falta prendre més acció per fer front a la crisi climàtica, escoltar i entendre la necessitat real de la planta per tal que, d’entrada, recuperi el seu cicle habitual, sense veremes avançades”, comenta. L’estudi que han fet fins ara els ha donat algunes respostes, malgrat encara no tenen resultats concloents. “Volem esperar a veure com es comporta cada planta passades 4 o 5 meteorologies diferents, davant els mateixos tractaments, mateixa orientació i maneig de la vinya, però plantats sobre diferents peus”.

Estudi de fenotips que permeti entendre la planta i donar-li així l’acompanyament que necessita. Aquest seria el punt de partida?

Així és. En una situació com l’actual, d’amenaça pel canvi climàtic, hem d’entendre més que mai la planta per poder-la acompanyar en el seu procés i cicle vitals de la manera menys traumàtica possible. Sòls ben treballats, sense llaurar-los desmesuradament, sense bolcar-hi adobs químics o pesticides… Recuperar la manera de fer de sempre, ancestral; perquè ara es parla molt de la regenerativa, però si haguéssim fet bé les coses, ara no caldria “regenerar” res, és a dir, no hauríem de tornar a la vida sòls que han mort per l’activitat de l’home.

Com es desperta en vosaltres aquesta inquietud?

A Vinyes Domènech mai ha canviat la nostra manera d’entendre la natura o el projecte de vi des que vam comprar la finca a primers de l’any 2000. Sempre hem defensat que cal respectar la natura, no dominar-la; recuperar l’essència de la manera de fer dels nostres avantpassats en quant al respecte als sòls, amb l’avantatge que ara tenim molt més coneixement i hi ha hagut un avanç molt important en quant a tecnologia aplicada al sector. Sempre hem apostat pel treball en ecològic, però aviat vam entendre que per ajudar les plantes, en un marc d’increment de temperatures, no n’hi havia prou i vam adonar-nos que cada planta és diferent, que cal entendre-la bé per poder donar-los l’acompanyament més òptim amb tractaments menys agressius.

Joan Ignasi Domènech i Iolanda Bustos en un moment de la jornada
Joan Ignasi Domènech i Iolanda Bustos en un moment de la jornada | Vinyes Domènech

Com ha anat aquest procés d’estudi?

Vam començar fent un estudi dels sòls, i a continuació, vam entrar al detall de la planta, en determinar quins són els millors fenotips per seleccionar-los i clonar-los. Volíem entendre com es comportava cada cep, amb una mateixa orientació solar, amb el mateix maneig de la vinya i mateixos tractaments, però amb porta-empelts diferents. Necessitem contrastar aquest comportament en funció de 4 o 5 meteorologies diferents per identificar els nivells de pH i acidesa que ens permetin extreure conclusions més determinants.

Què creieu que hauria de confirmar, aquest estudi?

D’entrada, que puguem conservar i transmetre la nostra cultura vitivinícola de sempre; que els raïms no avancin la maduració, que aconseguim endarrerir una mica les veremes tornant a un calendari de collita que no ens faci veremar al juliol. Hem de preveure i ajudar la planta davant l’increment de temperatura mitjana que s’està enregistrant anualment des de fa uns anys. Que no perdem la identitat ni la nostra manera de fer i ser.

En quin sentit?

Catalunya és una regió de vins petita, d’origen mediterrani i hem de saber aprofitar la nostra identitat, malgrat les diferències entre territoris i regions elaboradores. Hem d’actuar sense voler dominar la natura i sense perdre les tradicions de sempre, les que ens fan únics i singulars.

Tornant als fenotips. Aquests estudis et permeten aventurar, malgrat falti camí per recórrer, quina podria ser la varietat o les varietats que millor s’adaptin a aquest canvi climàtic?

La garnatxa, i principalment la garnatxa peluda. És una varietat que ha demostrat molta resistència, adaptabilitat…, no entenc massa bé perquè busquem l’alçada i hi plantem varietats de zones fredes, que sabem que s’adapten a aquest tipus de climes més extrems. Que volem ser la nova Sierra de Madrid, ara? O els alemanys del sud? Si coneixem el comportament de la planta i confiem en aquest procés d’adaptació, podem plantar varietats d’aquí en diferents zones o alçades, i estaran més preparades per afrontar qualsevol afronta del clima o d’altres complicacions que puguin sorgir.

Nou comentari