Joan Miquel Canals és el president de l’Associació Catalana d’Enòlegs i del Col·legi d’Enòlegs, i fins aquest passat mes de maig, degà de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili. Ocupacions diferents, cert, però que relaciona sovint mentre parla de present i futur de la professió d’enòleg/a, i a la vegada, introdueix algun element vinculat a la formació i especialització del sector. La Covid, com a tots, els ha afectat en certa mesura, ha “obligat”, per exemple, a fer les reunions de junta de manera virtual, i a nivell de celler a revisar algunes logístiques de funcionament, com per exemple, distribuir el personal en equips per evitar que, si algú es contagiava, no s’hagués de tancar les portes al negoci.

Com heu viscut, els enòlegs, aquests últims mesos marcats per la pandèmia?  

Ens ha afectat, com a tothom, en tots els nivells de la vida, i si pensem específicament en l’àmbit professional, ens ha obligat a repensar algunes rutines que fins ara teníem ben incorporades en el dia a dia. Penso sobretot en les trobades presencials, que hem substituït en la mesura del possible per les virtuals. A nivell d’associació, per exemple, les juntes les hem anat realitzant a través de la pantalla i també ens vam veure obligats a anul·lar la Nit de l’Enologia i altres esdeveniments i actes formatius que organitzàvem de tant en tant per coincidir. Sigui com sigui, l’activitat no ha parat i ara ja estem pensant en com recuperar o reprendre algunes de les coses que van quedar pendents. 

Per exemple? 

D’entrada, volem celebrar la Nit de l’Enologia a finals d’octubre, que és un dels esdeveniments anuals més significats per a nosaltres. La bona notícia, entre cometes, és que degut a la pandèmia farem un congrés millorat, en la qual mantindrem una part presencial important, però també ens obrirem a la virtualitat, perquè aquelles persones que no puguin acompanyar-nos, tinguin l’oportunitat de seguir les ponències o conferències que s’hi duguin a terme. Crec que a partir d’ara guanyarà molt de pes el format d’esdeveniment híbrid. Al menys, per nosaltres serà així. 

I d’altres idees que ens han portat aquests últims mesos ha estat l’activació de jornades de formació entre associacions d’altres punts de l’Estat, com la que vam fer amb els companys enòlegs de La Rioja, que ens van guiar per un tast de gracianos i a qui aviat volem convidar a un tast de vins del Priorat i escumosos. No hem de perdre el contacte, compartir i aprendre en grup, però també hem de saber aprofitar aquestes noves finestres que ens ha obert la videoconferència, les formacions a distància, perquè això ens permet ampliar l’àmbit d’acció i sobretot millorar les relacions entre col·legues d’altres indrets del món. 

Margalida Ripoll recull el premi especial lliurat a Vadevi durant la Nit de l'Enologia
Margalida Ripoll recull el premi especial lliurat a Vadevi durant la Nit de l’Enologia

Hi ha hagut algun projecte que s’hagi vist afectat per aquest canvi en les rutines? 

De fet sí. Just abans del confinament havia sorgit la idea d’organitzar i dinamitar un Club de tast entre els estudiants de la URV, de manera que els estudiants i productors o viticultors, membres de l’ACE-CEEC poguessin tastar i intercanviar coneixement. Ho va proposar a la junta una ex alumna del curs d’enologia, Maria Cerdà, i ens va semblar que seria un projecte molt positiu per totes dues parts. En aquest cas, però, la presencialitat és necessària i ens demana una mica de temps fins que el poguéssim posar en marxa. Si no passa res, ho intentarem activar de cara al setembre. 

Abans ho mencionàvem, vostè té una cama al món de la formació, i l’altra en el sector professional. És imprescindible que, vagin de la mà per consolidar el sector? 

La qualitat del vi espanyol ha augmentat molt en els últims anys, han fet un salt qualitatiu brutal i en això, els enòlegs hi hem tingut molt a veure, a l’igual que la formació. És cert que el paper de l’enòleg encara no es valora tant com el dels cuiners, per exemple, però crec que en el futur hi haurà una eclosió important de l’enologia i se’ns reconeixerà cada cop més, perquè la gent, a mesura que va tenint més cultura del vi, s’interessa pels detalls de com es fa un vi, i qui podrà oferir millor aquesta informació sempre serà l’enòleg.

Hi ha prou enòlegs joves? 

A la Rovira i Virgili fa 33 anys que s’hi formen enòlegs, però encara s’ha de lluitar més per incorporar jovent al sector. Gent amb idees, formada i que pugui aportar una visió fresca a l’enologia. I quan parlo d’aquest perfil, imagino un enòleg que sàpiga d’enologia però també de viticultora. Ens hem d’oblidar de la imatge que un enòleg és com un metge en bata blanca que es passeja per un celler. Un bon enòleg coneix les plantes i n’acompanya el cicle per elaborar els millors vins. I des de la URV ja s’està oferint formacions que permeten una doble titulació de manera simultània, gràcies a una sinergia amb la Enginyeria Agronòmica de la UPC.

Les vinyes de la DO Alella estan a 20 minuts del centre de Barcelona
Vinyes de la DO Alella | cedida

Com veu el futur? 

Sóc optimista i crec que la recuperació serà molt ràpida de seguida que assolim la immunitat de grup. I la prova és que ara, que encara no la tenim, ja hi ha una mobilitat força més elevada i moltes ganes de fer coses, de sortir. I crec que això anirà acompanyat d’un increment del consum, d’un pic de consum per les mateixes ganes que tenim de recuperar “la normalitat”. A més a més, sembla que es prorroguen els ERTOS uns mesos més, i això donarà una mica més de coixí a les empreses i facilitarà una recuperació menys traumàtica. 

Parla en general, o específicament del sector del vi? 

Una mica en general. Pel sector vitivinícola, el 2020 ha estat un anus horribilis amb totes les lletres: la covid i el tancament del canal horeca han coincidit probablement amb la pitjor collita de la història, degut a les afectacions del míldiu. Però malgrat la pandèmia ha parat projectes, en cap cas ha tancat cellers, i penso que entre d’altres coses és perquè un dels trets que defineix els cellers és la resiliència.

Nou comentari

Comparteix