Jordi Rius al Celler Cooperatiu de Gandesa Foto: Gemma Aguilera
Jordi Rius Gironés (Tarragona, 1979) és Enginyer Agrícola, enòleg i des del juliol de 2012, el Secretari del Consell Regulador de la DO Terra Alta. Parla amb devoció de la seva terra, exalta els vins que s’hi produeixen i els cellers elaboradors, i se li il·luminen encara més els ulls quan es refereix a la garnatxa blanca, la varietat estrella de la zona. En Jordi és un dels responsables que la XXVI Festa del Vi de Gandesa hagi batut rècords aquesta edició: s’hi ha servit 15.125 tastos i venut unes 2.300 copes (gairebé el doble que l’any passat).
– 26 anys de Festa del Vi i continueu creixent. Quin és el secret?
– El secret està en el producte i els elaboradors. La matèria primera sempre hi ha estat: tenim vinyes velles i joves, de garnatxa blanca, garnatxa negra, de samsó… i el viticultor sempre ho ha sabut tractar molt bé. Però des de fa un temps cap aquí, els cellers estan treballant molt bé (separen el raïm, les varietats, vinifiquen per separat…), i ens creiem el gran potencial que tenim.
– I apostant fort per la garnatxa blanca com a varietat estrella.
– Som la zona de producció que tenim més hectàrees de vinya de garnatxa blanca, unes 1.400, d’un total de 4.500 mundials (per tant, el 33% de l’elaboració mundial es fa a la Terra Alta; representa el 90% de la superfície plantada a Catalunya i el 75% de l’estat espanyol). És, per tant, el nostre tret distintiu i el volem potenciar.
– A través, per exemple, d’activitats com la Nit de les Garnatxes blanques”?
Sí, és la nit més màgica de la Festal del Vi. En un context perfecte -la sala de bótes del Celler Cooperatiu de Gandesa, una de les “catedrals del vi” de Cèsar Martinell- es donen a conèixer i a tastar les nostres garnatxes blanques maridades amb plats i tastets triats especialment per a cada tipus de vi.
– Com se seleccionen els cellers participants?
– Està obert a tots els cellers inscrits de la zona de producció que elaborin vins amb un cupatge mínim del 70%. A la sala es distribueixen en quatre seccions: les garnatxes blanques cupejades; les 100% joves; les passades per fusta (criança) i els vins dolços.
– La Garnatxa blanca està també ben reconeguda amb distintius de garantia.
– Sí, som la única DO catalana que disposem de dos distintius de garantia: El distintiu genèric, que porten tots els vins qualificats pel Comitè de Tast i que han passat l’anàlisi químic de l’Institut Català de la Vinya i el VI (INCAVI); i el distintiu específic Terra Alta Garnatxa Blanca, que s’aplica a vins que estan elaborats 100% amb Garnatxa Blanca i que han rebut una qualificació superior als 80 punts per part del Comitè de Tast del Consell Regulador (format per sommeliers catalans, 2 membres del Consell Regulador, 1 membre de l’Escola de Capacitació Agrària de Gandesa i dos tècnics de l’INCAVI). Per tant, aquests són vins que estan entre notable alt i excel·lent.
– L’èxit d’aquesta varietat es podria aplicar també a altres varietats locals?
– La nostra zona de producció és d’unes 5.500 ha i això fa que sigui difícil competir a nivell mundial amb altres productors, per exemple, de garnatxa negra ja que està plantada a més de 200,000 hectàrees d’arreu del món. A més, amb el 33% de la producció mundial repartit entre els 12 petits municipis de la Terra alta, no ens fa falta inventar res: tenim el terrer, la varietat, la climatologia… Si algú vol provar l’excel·lència de la Terra Alta, ha de tastar la nostra garnatxa blanca.
– Què en pensa de les varietats foranes que també es cultiven a la zona?
– El Celler Josep Vicens va ser pioner fa una vintena d’anys en plantar syrah a la Terra Alta, i també tenim cabernet, merlot… Però cada cop més, amb els plans de reestructuració de vinyes, s’està tornant a lo local i fins a un 70% de vinyes amb varietats foranes que s’han arrencat, s’han replantat amb garnatxa blanca. El futur d’aquesta varietat a curt-mig termini està assegurat a la Terra Alta.
– Què fa de la Terra Alta un valor en alça?
– Les varietats, sens dubte, però també la climatologia (un clima continental, en general amb poca pluja), el terrer (pobre en matèria orgànica, amb molta argila, calç i amb un tipus de sòl també molt característic com és el panal, un terra blanquinós que reflecteix de forma heterogènia la il·luminació i rajos de sol afavorint la maduració del gra) i els factors culturals, és a dir, el saber fer de viticultors. Ells són els responsables que es parli de la Terra Alta i la garnatxa ens situal al món.
– La Festa del Vi celebra el final d’una verema tardana, la d’aquest 2013…
– Verema tardana, sí, però amb una qualitat excel·lent, sense podrits ni míldiu… La climatologia d’enguany ha ajudat que el raïm hagi madurat de manera lenta, i hagi arribat a una maduració equilibrada (no només industrial, sinó també fenòlica) tant per la concentració de sucres, com per la maduració de la polpa, la pell i les llavors.
Tambe podeu llegir: Gandesa, capital mundial de la Garnatxa blanca.
