Juvé & Camps Essential 2012
DO Cava
PVP Aprox.: 12,50 €
Etiquetat en català i castellà
Tel.: 938 911 000
Web: www.juveycamps.com
El sector del cava té un problema de comunicació. Del que més es parla és de la crisi identitària que pateix, amb molts productes de baix preu i qualitat mediocre a les prestatgeries dels principals mercats on es comercialitza, i amb un debat obert sobre les varietats de raïm amb les que s’elabora. Hi ha els partidaris d’usar només les autòctones, i de fer servir les tres principals, macabeu, xarel·lo i parellada, com a símbol identitari; i els pragmàtics, que diuen que les varietats foranes són més conegudes internacionalment i que aporten matisos aromàtics més comercials, que les d’aquí no tenen.
Però sovint tot aquest soroll no deixa veure la feina que estan fent molts cellers que en una clara aposta per la qualitat van traient al mercat productes de nivell cada cop més alt. Fa uns dies el crític nord-americà Eric Asimov, periodista de The New York Times, ha publicat un article sobre el Cava en el qual parla de cellers com Recaredo, Gramona, Mestres, Bohigas, Castellroig i Raventós i Blanc, dels quals explica que estan disposats a explorar els límits del xarel·lo per a elaborar escumosos de gran qualitat i alta gamma.
Doncs bé, de ben segur que a la propera revisió que Asimov faci del seu text i haurà d’afegir a Juvé & Camps, que acaba de comercialitzar aquest nou Essential, un monovarietal de xarel·lo que intenta reflectir al màxim la personalitat d’aquesta varietat. El cert és que el fet de jugar amb un cupatge de diversos raïms permet als enòlegs equilibrar les característiques de cadascun i elaborar vins més fàcils i comercials.
Però els grans vins no se solen caracteritzar per la seva amabilitat i basen la seva capacitat de seducció en una personalitat forta i recognoscible. És el cas d’aquest Essential que amb una criança en ampolla de 15 mesos, relativament curta per ser un escumós de gamma alta, basa el seu caràcter en el raïm i no en l’elaboració.
És doncs un cava que, com la varietat amb la que s’elabora, no té una intensitat aromàtica molt alta -un punt de chardonnay o fins i tot de parellada de ben segur que el reforçarien en aquest aspecte- però li desdibuixarien les notes de poma verda, d’herba fresca i de fonoll que el caracteritzen, juntament amb els matisos complementaris de mantega i pa calent de la criança. L’escuma és fina, correcte per no ser un cava amb criança més llarga. Però el millor ho dóna a la boca: és un cava fresc i alhora vinós, amb cos i estructura, amb el punt amarg del xarel·lo només lleument suavitzat per un punt de sucre -és un brut, no un nature- que el fa adient tant com a copa d’aperitiu o a mitja tarda, com per acompanyar tot un àpat d’estiu. I això sí, sempre amb força i caràcter.
