Fa uns dies que és tema de conversa habitual i recurrent entre la gent del vi la mancança o dificultat per aconseguir matèria prima seca necessària per la indústria vitícola. És un problema mundial, que s’aguditza a partir de la pandèmia de la Covid-19 i que el sector considera que té un impacte greu a l’hora de poder garantir un funcionament òptim del seu negoci.
Bàsicament, segons expliquen a Vadevi, s’enfronten a dues problemàtiques: d’una banda, que no poden completar les compres o fer-les amb la rapidesa que voldrien; i de l’altra, denuncien que han patit l’increment dels preus. “El preu de l’alumini per les càpsules ha incrementat entre un 15 i un 25% el paper i cartró supera el 10% de pujada i el ferro, que utilitzem per exemple per als morrions, ha incrementat fins a un 100%”, dirà Damià Deas, gerent de Vilarnau i president d’AECAVA. “I tot plegat ens obligarà a apujar el preu final del producte”.
“A més a més, afegeix Deas, aquesta situació se suma a la psicosi provocada pels problemes en la xarxa de transport, que fa que molts països importadors dels nostres vins ens incrementin les comandes abans del que és habitual per por a quedar-se sense estoc”.
Precisament, consultat Jordi González d’Establiments Domingo-Ampolles Natura respecte a aquesta situació, considera que és aquesta mateixa por a quedar-se sense un producte o material determinat la que fa que molts negocis de la indústria vitícola vulguin comprar més del que habitualment haurien fet; o que esperin que els terminis de lliurament siguin tan ràpids com els que ens han acostumat en els últims anys.
Però ara, comenta, “la situació, l’entorn i les circumstàncies són diferents, venim d’uns mesos d’incertesa en els quals moltes indústries s’han vist obligades a baixar persianes, a fer ERTE/Os o a reduir la producció per la por d’acumular massa estocatge”. Aquesta situació, explica, va generar molts desajustos al mercat global, i ara necessita refer-se. “La Covid-19 ha aturat el sincronisme de l’economia mundial i ara cal ressituar-nos i entendre que vivim en un entorn nou”.
“Corre la veu com si faltés de tot, i no és així”, comenta, i ara “hauríem de ser responsables i no tensionar els mercats. El món no està dissenyat per poder abastir tots els productes i tots els models de cop. Cert que no anem sobrats de disponibilitat, però totes les indústries estan operatives al 100%”, comenta.
I afegeix: “les indústries van produint en base a consums històrics, i ara aquesta realitat ha variat perquè durant molts mesos no s’ha pogut donar resposta a cap comanda”. A més a més, continua “d’acord que no sempre podem servir amb la immediatesa que voldríem, però no per això hauríem de generar tanta alarma social”.
En relació a l’increment dels preus de la matèria prima, Jordi González diu que aquesta pujada ve induïda per l’origen: costos energètics, costos de transport, costos logístics, de la pròpia matèria primera… I que serà el mateix mercat qui s’acabi autoregulant.
UNIÓ DE PAGESOS demana mesures per fer front a aquest increment de preus
Mentrestant, el sindicat Unió de Pagesos ha presentat als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats un seguit de propostes d’esmenes al projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2022 amb l’objectiu de pal·liar els efectes negatius que tindran en les rendes de la pagesia, davant de l’encariment dels costos de producció agrícoles, ramaders i forestals en l’electricitat, carburants, adobs, fitosanitaris, plàstics, pinsos, components (ampolles, taps i càpsules, en el cas del vi) i el transport.
Entre altres demandes, Unió de Pagesos reclama un IVA reduït per a tots els béns i serveis agraris, eliminar la tributació “abusiva” per les construccions indispensables per a activitats agràries i un gasoil professional.
El sindicat també exigeix als governs català i estatal altres mesures econòmiques (foment de l’autoconsum i de l’estalvi energètic) i fiscals (adequació dels mòduls de l’IRPF i devolució d’ingressos indeguts) que “no necessiten modificacions legislatives per a dur-se a terme”. L’organització agrària amenaça amb mobilitzacions si els responsables polítics no atenen les seves reivindicacions per fer front “al fort i sostingut encariment dels costos de producció”.
